Un paper curiós

Durant molts anys, la imatge típica d’un entrepà era embolicat en paper de diari. Aquesta era una solució fàcil, barata i ecològica. El paradigma de reutilitzar un material com el paper del diari que a més és pot ser reciclat en origen i biodegradable al final. El problema apareix quan l’entrepà era oliós, ja que el paper de diari no aguanta gaire i tot podia acabar emmerdat. Per això, mica a mica es va anar imposat un nou material. El paper d’alumini.

Amb aquestes fulles de color de plata els resultats eren més satisfactoris. L’oli que pogués regalimar l’entrepà quedava retingut dins un envoltori que s’adaptava a la forma de l’entrepà molt millor i que ho deixava tot molt més compactat. Però sempre que agafava un full de paper d’alumini em preguntava per on era millor embolicar. Si pel costat brillant o pel costat mat. I a continuació, la pregunta següent era, per quin motiu presenta aquesta diferència el paper d’alumini?

Doncs a la primera pregunta, la resposta és que... és irrellevant. Tots dos costats són, a la pràctica, iguals. I pel que fa a la segona, doncs la causa de la diferència té a veure amb el procés de fabricació del paper d’alumini. Un material realment notable que reflecteix les característiques de l’element químic, l’alumini.

El nom d’alumini deriva de l’alum (en castellà alumbre), un material que feien servir els antics romans i grecs per les seves propietats medicinals, com a antidiarreic o antihemorràgic. L’alum, químicament eren sulfats d’alumini i potassi, i al segle XIX, quan els químics anaven descobrint i purificant els nous elements, en Humpri Davy va proposar anomenar aluminum al compost que encara no havien purificat però que formava part de l’alum. Després el nom va canviar a aluminium, que es tradueix a alumini.

L’alumini el van aconseguir aïllar l’any 1827, i de seguida es va veure clar que tenia un grapat de propietats molt interessants, però alhora que la seva obtenció era complicada i sobretot molt cara. Per això al principi es va considerar un metall rar i el seu preu era superior fins i tot a l’or.

Però tot això va canviar quan l’any 1889 van descobrir un sistema per obtenir l’alumini d’una manera econòmicament raonable. A partir d’aquell moment es va poder començar a explotar el potencial que tenia aquell metall. Un dels més abundants a l’escorça terrestre. Com que és lleuger, resistent, malejable i no s’oxida, té multitud d’aplicacions. I una altra virtut és que es pot reciclar sense que perdi les propietats que el caracteritzen. A més, obtenir alumini reciclat és energèticament molt més barat que obtenir-ne de nou, de manera que un ús assenyat de l’alumini no ha de ser massa agressiu pel medi ambient.

Doncs per fer un paper d’alumini s’aprofiten de la seva mal·leabilitat i el que fan és agafar blocs d’alumini i anar-los passant per una màquina on dos rodets la van esclafant progressivament de manera que cada vegada queda un bloc més llarg i més prim. Un procés anomenat laminat. Poden començar amb un bloc de més de cinc tones de pes, quatre metres de llarg i quaranta centímetres de gruix i acabar amb una planxa de cinc mil·límetres de gruix i tan llarga que ja es manipula enrotllada en una bobina. (Aquí hi ha un vídeo de com ho fan)

Però encara cal fer-la més prima, de manera que la bobina seguirà passant per rodets que la faran més i més prima fins deixar-la a la mida que coneixem en el paper d’alumini. El problema és que en les etapes finals es pot trencar amb facilitat, de manera que per planxar-les es passen dues fulles alhora. Així les dues s’aprimen al laminar-les, però la possibilitat de trencament es redueix.

I aquí hi ha la clau del diferent aspecte dels dos costats. La part de la fulla que està en contacte amb el rodet quedarà brillant, mentre que la que està en contacte amb l’altra fulla restarà menys brillant. No hi ha més secret ni cap intencionalitat particular.

Al final, del bloc inicial de quatre metres en sortiran més de dotze quilòmetres de paper d’alumini. Un paper que, recordeu, cal posar amb les deixalles a reciclar. I és que per molt reciclable que sigui un material això no serveix de res si no hi posem de la nostra part.