dilluns, de febrer 09, 2009

De falcons i parsecs

La Guerra de les galàxies va ser una pel·lícula memorable al seu moment. I pels aficionats al seu univers, encara segueix sent-ho. La lluita entre el be i el mal, l’enfrontament dels lluitadors per la llibertat contra les forces de la foscor, un toc de màgia, una mica de romanticisme, i molts moments èpics. Però entre aquests moments èpics hi ha també algunes errades èpiques.

Un dels més clàssics és la conversa que tenen en Luke Skywalker i l’Obi wan Kenobi amb en Han Solo al seu primer encontre, a la cantina. Quan en Han Solo s’indigna perquè no han sentit parlar de la seva nau, el Falcó Mil·lenari, els deixa anar amb orgull:

Is the ship that made the Kessel Run in less than twelve parsecs" (la nau que va fer la carrera Kessel en menys de dotze parsecs).

I aquí va ser la relliscada d'en George Lucas. Tan detallista que és en tot i se li va escapar que un parsec no és una mesura de temps, sinó una distància! En alguna traducció ho van arreglar i fan dir a en Solo que va fer la distància en menys de dotze “parasegons”, però l’error inicial ja és tot un clàssic en les pífies cinematogràfiques.

Ara bé. Exactament que és un parsec? I quant mesura?

Doncs resulta que els astrònoms en realitat no fan servir massa els anys llum com a unitat de mesura. Potser per tradició treballen més freqüentment amb els parsecs, que és una unitat que mesura exactament 3,26 anys llum. O si ho preferiu en quilòmetres 30.856.775.806.663,1 km, és a dir uns trenta un bilions de quilòmetres. I el motiu d’aquesta mida té a veure amb la distància de la Terra al Sol i amb la manera que tenien inicialment els astrònoms per calcular les distàncies a les estrelles.

Quan un astrònom ha de mesurar coses a distàncies petites, casolanes, fa servir la Unitat Astronòmica, abreviada UA. Una UA és la distància de la Terra al Sol, uns cent cinquanta milions de quilòmetres. Això a nosaltres ens pot semblar una distància molt gran, però en astronomia és molt poqueta cosa. Va bé per mesurar les distàncies a altres planetes i objectes del nostre sistema solar, però poca cosa més. Per exemple, Júpiter està a 5,2 UA de la Terra, i Plutó a gairebé 40 UA. I la sonda New Horizons, que li tinc molta estima va camí de Plutó i ara mateix es troba a 13,09 UA de la Terra.

Però tan bon punt sortim del sistema solar les distàncies es fan molt, molt més grans i la UA ja no és útil. Per exemple, l’estrella més propera (Pròxima centauri) es troba a 270.000 UA de nosaltres. De manera que calia una altra unitat.

Per mesurar la distància a la que es troben les estrelles el primer mètode que es va fer servir va ser el de la paral·laxi. En el fons es tracta de simple trigonometria. D’aquella que estudiàvem quan ens donaven la mida d’un costat del triangle i un parell dels angles i havíem de calcular la resta. Era pesat, avorrit i... extremadament útil, encara que de nens no ho imaginàvem.

L’exemple típic de la paral·laxi és quan posem un dit al davant dels ulls. Si tanquem un ull, el dit sembla en una posició respecte de la paret, però si tanquen l’altre ull, el dit el veiem en un lloc diferent. Aleshores, si sabem la distancia entre els ulls i mesurem l’angle amb el que veiem el dit el que tenim és bàsicament un triangle i podem mesurar la distància del dit a l’ull.

Això es podia aplicar per mesurar distàncies entre muntanyes o entre objectes llunyans sense necessitat d’anar-hi, i amb les estrelles es va fer el mateix. Però com que la distància és molt gran, el que feien era mirar una estrella en una època de l’any i després tornar-la a mirar mig any després, quan la Terra és a l’altra banda de la seva òrbita. D’aquesta manera en estrelles properes es podia detectar una lleugera diferència de posició, que corresponia a un angle molt petit, però que permetia fer el càlcul de la distància.

I d’aquí van sortir els parsecs. Un parsec és la distància a la que s’han de trobar de la Terra dos objectes que estiguin separats per una UA i que mostrin una paral·laxi d'un segon d’arc. Per això el nom Parsec: Paral·laxi d’un segon.

De manera que no tenia sentit dir que el Falcó Mil·lenari d’en Han Solo havia fet aquella carrera en menys de dotze parsecs, però tant se val. Després de tot, encara és més misteriós d’on va sortir el nom de “Falcó Mil·lenari” en un Univers, el de Star Wars... on no hi ha falcons!

9 comentaris :

kika ha dit...

no hi ha falcons???

kika ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carquinyol ha dit...

què no hi ha falcons?? i el mil·lenari què??

Molt interessant això dels parsecs i tal, però el que passa realment és que el Falcó és tan ràpid que necessita altres unitats físiques per mesurar la seva velocitat!! :P

Per cert, saps que va anar a fer a Kessel en Han Solo ?

Llum ha dit...

Ostres, no coneixia la pífia. Jaja. És que la gent es fixa en tot :-D

Dan ha dit...

kika: No, no hi ha animals normals de la Terra. Tots són Wantas, cucs d'asteroides i besties rares en general.

carquinyol. Sospito que hi va anar a fer alguna cosa que li va portar problemes amb en Jabba.
:-D

llum. Als fans frikkis no se'ls escapa res! :-)

Alasanid ha dit...

La veritat és que aquesta errada d'Star Wars no la sabia, se m'havia passat per alt, es noten més els dels làsers.

Pel que fa al pàrsec em sonava però el dibuix ho deixa ben clar.

Parasegons... ara mateix no em sonen.

Dan ha dit...

parasegons suposo que s'ho han inventat. Peró sigui el que sigui ja sona molt mes a unitat de temps, encara que mai es pot estar segur del tot sense saber la definició exacte :-)

Òscar Morata ha dit...

Una pífia clàssica. A tot arreu passen, ja se sap i tot deu venir de la confusió amb els anys llum. Una objecció, però, Proxima Centaure està força més lluny que 13000 UA. Més ho menys està a uns 1.3 pc i això són unes 270000 UA (un factor 20).

Dan ha dit...

Òscar Morata. Ostres. Jo parlant de pífies i se n'escapa una. Tens tota la raó. Próxima Centauri està a 4,2 anys llum, que és 1,3 parsecs o unes 270.000 UA.
Ja ho he arreglat. Gràcies!