dimecres, de febrer 04, 2009

El bosc allargat

La imatge d’un bosc acostuma a ser la d’una gran àrea de terreny arbrat que s’estén en totes direccions. Dins el bosc hi ha animalons, plantes i arbres fins on arriba la vista. Idealment podem començar a caminar en qualsevol direcció i continuar endinsant-nos més i més al bosc fins trobar-nos envoltats completament per la natura. I aquesta és una imatge força acurada, encara que una mica idealitzada, per la majoria de boscos. Però no per tots. Hi ha un tipus particular de bosc en els que caminant uns pocs metres arribes al centre, i fent unes quantes passes més ja en surts. I malgrat aquestes dimensions tan poc freqüents, tenen una importància ecològica cabdal. Són els boscos de ribera.

Segur que els heu vist moltes vegades, però potser no hi heu parat atenció. Un bosc de ribera és aquell bosc que creix a les ribes dels rius i de terrenys inundats. He dit que mesuren pocs metres d’amplada, però la seva longitud pot ser de tants quilòmetres com tingui el riu. I no us deixeu enganyar per la mida. En un espai tan estret s’hi amaga una notable complexitat.

El primer que destaca en aquests boscos és la mena d’arbres que el composen. Son espècies acostumades a viure en terrenys pràcticament inundats. Pollancres, salses i verns són alguns dels més freqüents. De vegades formen una línia ombrívola enmig de praderies, i altres vegades destaquen a la tardor pel color dels arbres caducifolis que marca una línia groga entre boscos de color encara verd.

A més, els arbres estan organitzats en funció de la distància al riu. No son els mateixos els que estan tocant l’aigua i que tenen unes arrels ficades en terreny inundat sempre, que altres situats uns pocs metres més enllà i que claven les arrels en un terreny més eixut, però que s’inunda amb una certa freqüència. I com que les condicions d’humitat, d’ombra, de temperatura varien en poc espai, la diversitat ecològica que contenen és enorme.

Però a més fan una sèrie de funcions molt importants quan hi penses una mica. Primer que res fan ombra, com tots els arbres. Però aquesta ombra evita que la superfície dels rius s’escalfi més del que toca, evita l’evaporació de l’aigua i manté la temperatura una mica més fresca del que seria sense els arbres. Això sembla poc important, però la concentració d’oxigen a l’aigua depèn, entre altres factors, de la temperatura. Com més fresquet el riu, més oxigen pot contenir i més vida pot mantenir.

Aquesta ombra també serveix per evitar que les algues del riu creixin d’una manera excessiva. És important que un riu tingui vida, però no un excés de vida que malmetria la qualitat de l’aigua.

D’altra banda, les fulles, les branques, el pol·len, tota la matèria orgànica que genera un bosc va a parar a l’aigua, oferint un aport de nutrients importantíssim per les comunitats d’animals que viuen al riu. No únicament peixos, que també, sinó invertebrats que estan a la base de la cadena d’aliments.

Més coses. L’aigua del riu en anar movent-se té un efecte molt important sobre el terreny. El desgasta, l’erosiona i es va emportant sediments riu avall. Però aquest procés queda molt minimitzat per la presencia dels arbres del bosc de ribera, que amb les arrels fan una xarxa que estabilitza el terreny. En condicions normals l’efecte és relativament important. Però molt més quan hi ha una riuada. Per això es nota moltíssim la diferencia en els efectes de les riuades o les crescudes dels rius en zones on encara ens manté el bosc de ribera i en aquelles en les que ha desaparegut.

De totes maneres, el millor és la sensació de paisatge ben endreçat que confereixen a qualsevol indret. Això es pot notar a la majoria de rius que encara el conserven, però en alguns casos és particularment notori. Si heu passejat per les terres de l’Ebre, notareu que el paisatge dels voltants del riu acostuma a ser particularment plàcid. Fixeu-s’hi un moment. Notareu que en part és perquè el riu i el seu bosc de ribera formen una unitat extraordinàriament amable.

Sense aquesta fina línia verda que els acompanya, els rius no serien el mateix.

8 comentaris :

kika ha dit...

carai! que ben explicat! fas venir ganes d'anar cap a l'ebre per a mirar-s'ho amb calma!

David ha dit...

Avui t'ha sortit un poema

L'únic "problema" dels pollancres o xops és quan deixen anar les llavors. Els pobres que pateixen al·lèrgies saben del que es parlo.

Una altra funció meravellosa que els hi toca fer en algun indret és depurar les aigües fecals. S'anomena filtre verd; i el pollancre n'és el rei.

Carquinyol ha dit...

Realment un riu sense bosc de ribera és ben diferent, com es troba a faltar en aquells rius urbanitzats que s'han "recuperat" per a usos esportius o lúdics !!

Anònim ha dit...

Si escribieras en castellano, tendrias a todos los seguidores de españa y parte de america latina...

Por otra parte, no es justo, que yo que se aleman e ingles, hablase en esos idiomas aquí en españa, donde el idioma oficial es el español.

No entiendo por que los catalanes os da por esto, con lo listos que sois para otras cosas.

Que sepas que no he podido leer tu blog gracias a esto

Dan ha dit...

Kika. Doncs mira. A menjar baldanes, que ara ja les conec gràcies a la colla de blogaires ebrencs.

David. Poètic? Dec tenir el dia tendre. I certament els filtres verds son una altre gran funció. Si es que la natura és molt sabia.

carquinyol. Aquest tan urbanitzats més que rius semblen canonades de disseny.

Anònim. Pues ciertamente es posible que tuviera mas seguidores. Y te agradezco que lo consideres interesante. Pero este blog lo mantengo simplemente porque me gusta contar cosas de ciencia tal como las pienso. Y el caso es que las pienso en catalan.
No voy a polemizar sobre la lengua, que ya hay otros foros donde discutirlo, pero quisiera hacerte notar que:
a) En el lado derecho puse, hace tiempo, un traductor automático que funciona realmente bien. Excepto algunas polisemias que generan traducciones divertidas, el blog se puede leer perfectamente en castellano (me aseguro de ello).
b) Donde vivo, el español es oficial, però el catalán tambien. Un detalle que es sorprendente que tengamos que recordar tan a menudo.

MARTELL DE REUS ha dit...

Els nostres boscos de ribera són un dels ecosistemes més amenaçats i que han patit més regressió durant els darrers anys. La construcció d'embassaments, l'eliminació del cabal dels rius, les canalitzacions i urbanitzacions han acabat amb quilòmetres i quilòmetres de boscos de ribera. Aquesta situació s'inicià durant la dictadura del general Franco, el qual ha fet perillar seriosament tan l'existència dels boscos de ribera com la supervivència del català.

Ara, quaranta anys més tard, l'amenaça sobre els boscos de ribera i el català segueix essent la mateixa, protagonitzada pels hereus del dictador que tenen el mateix tarannà feixista, totalitari i genocida.

Agnès Setrill. ha dit...

Estic contenta que siguis català.
Un cop més,demostrat el teu nivell, i ara amb un altre àmbit!

Anònim ha dit...

Ostres, Dan... a tú també t'han vingut amb aquestes... :-)

Hi ha una cosa més dels idiomes a dir, però millor el posaré al post que has fet de les llengües.

Salut! i a continuar escribint en la nostra llengua. T'ho diu un castellano-parlant.

Salut!