dilluns, de febrer 23, 2009

L'Scarlett Johansson i els mugrons

Hi ha ocasions que no pots deixar passar, quan l’atzar, o la necessitat d’algun periodista de trobar titulars impactants, em permet posar la foto de l’Scarlett aquí al costat. I és que, que voleu? Des que vaig veure “Lost in translation” que l’Scarlett Johansson em té el cor robat.

I ara he vist un titular corrent per la xarxa on es fan ressò de la seva “perplexitat pels mugrons masculins”. A diferents webs trobo que la noia està fascinada, perplexa o confosa pels mugrons masculins. És realment el món al revés, perquè no tinc cap dubte que és molt més habitual trobar homes fascinats pels mugrons de l'Scarlett.

Per ser justs, l'entrevista era de les habituals de les revistes del cor, (encara que surt al Chicago Sun-Times) i li preguntaven a ella i a dues actrius més quines coses no entenien dels homes. Aquell rotllo sobre que en pensen que ens agradin les motos, els aparells de tecnologia punta i tots els tòpics habituals. En tot cas, la resposta que va donar va ser:

“No sé si hi ha algun aspecte dels homes que no entenc a part de perquè tenen mugrons. De veritat, perquè? Suposo que tindrà alguna cosa a veure amb el cromosoma X, però quina és la funció del mugró masculí? Potser tots comencem com criatures andrògines i després ells es van convertir en homes.”

Naturalment, aquesta sortida amb els mugrons era massa bona per deixar-ho passar, però ja dic que a la Scarlett li ho perdono quasi tot. I en aquest cas, malgrat les conyes dels periodistes, cal dir que la noia gairebé l’ha encertat.

La funció dels mugrons dels homes és senzilla: no en tenen cap. Simplement, no tot ha de tenir una funció. Però que no tinguin una funció no vol dir que no hi siguin per cap motiu. El motiu és que les dones han d’alletar les cries. Després de tot som mamífers. I això vol dir que cal tenir un òrgan dedicat a fabricar llet per alimentar les cries. Però l'evolució no va seguint camins diferents per homes i dones. Si calen mugrons, tots els humans tenen mugrons. Encara que després únicament els facin servir les femelles.

I el que diu de començar com andrògins, doncs ja és això el que passa. Encara que la clau no és al cromosoma X sinó a l’Y. Per defecte, tots els embrions humans es desenvoluparien com a femelles. L’embrió té uns grups de cèl·lules que donaran lloc als genitals i tot l’aparell reproductor i que es desenvoluparà en resposta a les hormones amb que es trobi.

Doncs en el cromosoma Y hi ha uns gens que fan que aquestes cèl·lules es transformin en testicles, que fabricaran hormones masculines que alhora faran que la resta del sistema reproductor sigui el d’un mascle. Si no apareixen aquestes hormones, el desenvolupament serà el corresponent a una femella.

Les hormones també faran que els pits, amb els seus mugrons, es desenvolupin, o es quedin atrofiats. De manera que en realitat l’esquema inicial és el mateix per homes i dones, i únicament quan les hormones comencin a actuar, les peces es disposaran d’una manera o altra. Però seran gairebé les mateixes peces, convenientment modificades. Per exemple, al principi tenim dos tipus de conductes de sortida per les cèl·lules germinals. Els conductes de Müller i els de Wolff. Quan les hormones comencin a actuar, un dels dos es desenvoluparà (Müller si és femella i Wolff si és mascle) mentre que l’altre degenerarà. Al final el que tindrem serà unes trompes de Fal·lopi i úter en un cas, o epidídim i conducte deferent en un altre.

Aquest tema dels mugrons ha sigut un dels arguments que s’ha fet servir per demostrar que en realitat no estem dissenyats d’una manera intel·ligent, o que el dissenyador no ho sembla gaire d’intel·ligent, ja que de ser-ho s’hauria estalviat posar als mascles dels mamífers uns quants òrgans sense funció.

L’error de la Scarlett ha sigut comentar-ho a la premsa del cor enlloc de preguntar als que hi entenen. Jo mateix estaria encantat de mirar d’aclarir-li tots els dubtes que tingui sobre el tema. No soc exactament un expert, però prometo que faria un esforç per ser entenedor.

11 comentaris :

Carquinyol ha dit...

he... resa perquè l'Scarlett no comenci a defensar el disseny intel·ligent o la memòria de l'aigua, perquè aleshores serà curiós veure't !!

;)

Grigri ha dit...

em sap greu agafar un registre més barroer, no m'ho tingueu en compte si-us-plau:

Després de llegir el post el què m'ha vingut al cap és que alguns homes pensaran que per aquesta regla de tres ella tampoc en tindria de mugrons, perquè està clar que els pits de la Johanson tampoc estan dissenyats per alletar a criatures, segur que des d'un inici estan predestinats a una finalitat superior....

ehem...

disculpeu però és que esmorzo cada dia amb un grup en què la majoria són homes, i he arribat al punt que ja sé què diran abans de que obrin la boca...

La pregunta seria (i ara surt la dolenta que porto dins): quants de vosaltres estaríeu d'acord amb la idea de que estan dissenyats per un fi més elevat?

Dan ha dit...

Carquinyol. Tot te limits en aquesta vida. Fins i tot l'Scarlett.
:-)

Grigri. Eiii. Que tinguin altres funcions no vol dir que passem per alt la principal (alletar).
La reposta seria no estan dissenyats per aquest fi que esmentes. Tot i que serveixen perfectament amb aquesta finalitat. El que passa es que es mes un tema cultural que biológic.
Va haver un temps que als homes els posava a cent el turmell de les senyores. No es el mateix, es clar, però evidencia que la qüestio cultural es la que mana (o dissenya) en tot plegat.

Dodger ha dit...

Amb aquests títols jo també pujo el nombre de visites, jaja!

Mireu aquesta "teoria alternativa" al blog del Paleofrek. Als comentaris hi participa el propi autor!

Dodger ha dit...

Ai! M'he deixat el link:

http://paleofreak.blogalia.com/historias/21287

Anna ha dit...

jaja, en dodger m'ha tret de la boca el comentari sobre les visites :D

De tota manera, és sorprenent la intuïció de l'Scarlett pel que fa al tema, no?

Arcangelo ha dit...

Grigri, no fem bromes amb això. Els pits de l'Scarlett contenen estan dissenyats per a una finalitat superior igual com la matèria està formada per àtoms... Tens molts científics (homes i heterosexuals) disposats a recolzar aquesta tesi.

Dan ha dit...

Dodger. He he. El títol estava cantat, no? I molt bo l'enllaç. Aquestes discussions són un clàssic. Però això de tenir l'autor ja es un luxe!

Anna. És que l'Scarlett té moltes virtuts! Fins i tot és intuïtiva!
;-P

Arcangelo. Evolucionats o dissenyats, el resultat final és notable!

Alasanid ha dit...

Vols dir que no va ser un científic afortunat qui li va fer intuir la resposta aquesta per tal que quedés bé amb la comunitat científica? Estic segur que d'admiradors n'hi té un bon munt en aquest sector de la societat.

O bé, és que fa servir el sentit comú...

Dan ha dit...

Alasanid. No siguis dolent, ni li treguis merit! L'Scarlett és guapa intel.ligent i intuïtiva.
:-P

Anònim ha dit...

Al llibre "Brontosaurus y la nalga del ministro", Stephen Jay Gould explica aixó molt bé al capítol titul-lat "Pezones masculinos y ondas clitorídeas".

Recomano aquest llibre, així com tots els d'aquest autor en la seva faceta de divulgador de la ciencia; (un dels que més m'agrada es "El pulgar del panda").