dijous, de febrer 26, 2009

Febre per curar-se

Una característica que associem amb la majoria de malalties és la febre. Si un nen diu que no es troba be, o ens sembla que està massa apagat, el primer que fem és posar-li la mà al front per saber si té febre. En realitat jo li poso al coll o al clatell, que encara s’escalfa més i la febrada, si n’hi ha, resulta més notable. I si es confirma la febre, toca ficar-se al llit! Aviat vindran els calfreds, el dolor muscular la suor i tot el que acompanya els refredats o la grip.

Però ben mirat, la febre és una resposta realment curiosa a la malaltia. Fa que ens trobem encara més aixafats, cremem calories que hauríem de fer servir per combatre les infeccions i perdem una bona quantitat de líquid. Tot plegat sembla contraproduent. A sobre, si prenem algun medicament que ens treu la febre, sembla que tot millora. El dolor marxa i ens sentim millor.

Però la febre és una resposta molt habitual a les infeccions. Quasi tots els mamífers poden tenir febre quan estan malalts i si mirem animals de sang freda, com els rèptils o els peixos, observem que es mouen cap ambients on la temperatura sigui més alta.

Si realment fos una resposta dolenta, l’evolució hauria eliminat la febre fa molt temps. En canvi, veiem que es dóna en molts organismes completament diferents. Fins i tot hi ha qui creu que es pot detectar una resposta semblant en invertebrats.

Durant molt temps es va pensar que la febre apareixia quan l’organisme deixava de regular la temperatura amb la precisió que ho fa sempre. Però van fer experiments refredant pacients amb banys freds i van notar que en sortir del bany, recuperaven exactament la temperatura que tenien abans. Allò indicava que el control de la temperatura funcionava correctament. Simplement passava que el “termòstat” s’havia ajustat a un nivell més elevat.

D’altra banda, les estadístiques indiquen que els pacients que prenen antipirètics (medicaments que treuen la febre) triguen més a curar-se, que no pas els que es mantenen amb la febre. Per tant, la febre no és únicament el senyal que el cos està lluitant, sinó que és un sistema de lluita en si mateix.

Ara es creu que el que passa és que la majoria de microorganismes viuen millor a 37 graus, mentre que si augmenta la temperatura un parell de graus, creixen més lentament. I això dóna més temps al cos per lluitar contra els invasors. A més, la resposta dels glòbuls blancs és més efectiva a temperatures una mica més altes. Fan més anticossos i els fan més de pressa. Per tant, la febre no és una cosa que haguem d’eliminar sense més quan ens trobem malament.

El que passa és que la febre es dispara quan algunes substàncies anomenades “pirògens” fan que a la zona del cervell on es regula la temperatura es fabriquin prostaglandines. I les prostaglandines fan moltes coses. Una d’elles és causar febre, però també participen en la sensació de dolor. Per això els fàrmacs que eviten que el cos fabriqui prostaglandines, com l’aspirina, treuen la febre i també el dolor. Son dos mecanismes diferents, però com els eliminem amb la mateixa pastilla ens sembla que és la febre la que causa el dolor. I no és així.

També hi ha un mecanisme curiós amb les esgarrifances i la sensació de fred que es pot tenir malgrat que faci calor. El que passa és que com el cervell ha posat el termòstat molt alt, la temperatura normal s’interpreta com “fred” i el cos respon intentant augmentar-la ràpidament. I això es fa igual que si estiguéssim a la neu: tremolant. Amb la tremolor, el treball fet per la musculatura es transforma en calor i el cos s’escalfa. Quan arribem a la temperatura de febre, la tremolor desapareix.

El problema amb la febre és quan és excessiva. A partir dels quaranta-un graus de temperatura hi ha sistemes de l’organisme que comencen a funcionar malament. Una febre molt alta pot causar al·lucinacions o convulsions si les neurones comencen a deixar d’enviar senyals correctament. I més enllà dels quaranta-dos graus, hi ha proteïnes que perden l’estructura i les cèl·lules comencen a morir. A partir dels quaranta-tres, la mort és una amenaça molt real.

Per això cal anar amb compte i fer servir el seny. Una mica de febre pot ser millor deixar-la estar. Ens ajudarà a curar-nos abans. Però si dura massa o és molt alta, pot ser millor fer-hi alguna cosa. Especialment si parlem de criatures, que a més, agafen unes febrades escandaloses.

I és que si ets un pare amb una criatura bullint de febre, ja et poden dir i repetir que allò no és necessàriament dolent. Les febrades dels nens acolloneixen d’allò més, i de vegades amb raó, perquè quan són petits encara regulen malament la temperatura. Aquests si que cal vigilar-los!

14 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Suposo que això que s'anomena febrada també va per barris oi? Ho dic perquè jo, per exemple, quan tinc 37 i poquet ja noto que tinc febre i en canvi a d'altres persones estan a 37'5 i ni ho noten pràcticament.

I respecte les al·lucinacions que poden provocar no he tingut mai, però si malsons molt molt malsons i molt molt recursius, realment angoixants !!

kika ha dit...

tres cosestes se m'acuden:

1)això que dius que passa quan la temperatura arriba a 41 o 42 graus,a quina tempreatura et refereixes? perquè tinc entès que depenent d'on te la prens la temperatura és una o altra...

2) tinc entés que en llocs com holanda, a la canalla no se'ls hi dona res per fer baixar la febre durant els tres primers dies. i només si la febre persisteix se'ls pot portar al metge.

3) al·lucinacions, mal sons i una gran impotència per a poder-los aturar... que terrible!!!

Agnès Setrill. ha dit...

Amí em passa com al Carquinyol, només estant a 37 i poc,em trobo com per posar-me al llit, i se'm nota a la cara, als ulls febrils,em fa mal tot...,encanvi hi ha qui estant a 38 i pico, no ho sembla.
(Prenent-nos igualment la temperatura a l'aixella.)

Dan ha dit...

carquinyol. Si que cal precisar. primer que res on es pren la temperatura. No es igual la de l'aixella que la boca, l'anus o l'orella. I a més, cadascú té una temperatura propia, al voltant de 36.5 a l'aixella i de 37 - 37.5 a l'interior del cos.
I finalment, també tenim la sensibilitat individual. N'hi ha que la febre comença molt aviat en la infecció, n'hi ha que la temperatura puja quan ja estem prou fotuts.
A més hi ha les variacions diaries: Al matí la temperatura es mes baixa que al vespre. Les relacionades amb el sexe: Segons el moment del cicle les dones tenen la temperatura més amunt o més aball. etc etc.

kika. El que li deia a en carquinyol. Depend. Hi ha ben be mig graud de diferencia entre la aixella i l'orella.
A holanda hi ha la tendencia a donar l'oportunitat al cos de curar-se sol. Els fàrmacs es fan servir més restrictivament que aquí, que hi ha qui es pren l'aspirina per si de cas.
I si hi ha alucinacions si que cal fer-hi alguna cosa. Un bany fred per baixar la temperatura si cal.

Agnès S. El que deia. No es culpa de la febre. Probablement el que passa es que no et comença la febre fins que estas realment fumuda., Altres sel's dispara amb més facilitat. Amb el temps, tots acabem coneixent i interpretant el nostre cos.

David ha dit...

Doncs a mi també m'afecta de seguida. De fet he tingut dues grans febrades a la vida que m'han servit per aprimar-me cada vegada. Una altra dada que no se si va lligada a la sensibilitat que hi tinc: tinc molta més calor sempre que la gent que m'envolta. A l'estiu no visc !!!

Anònim ha dit...

Compte amb els banys freds, com ha dit en Dan, el cos al cap d'uns minuts torna a recuperar la mateixa temperatura.
Soc pare de 4 fills i la meva experiencia i avalada per algun estudi clinics, (de Cuba, a on es veu que com que no tenen medicaments han de buscar-se la vida amb altres metodes), el millor es donar-lis un bany a 35-36°C (és a dir, aigua templada). D'aquesta manrea es aconsegueix baixar la temperatura sense que el cos reaccioni amb escalfreds i fent que torni en minuts a la altes temperarutes.

A ALemanya, a on estic joc, els metges no donen antibiotic si no porta més de 3 dies amb febre, però antitermics si que et recepten encara que et diuen que si no té 39 que no li donis.

Manel

Dan ha dit...

David. Aixó es un altre fet afegti. per una band ahi ha la temperatura, i per altra la sensació de temperatura. Hi ha qui aguant amolt el fred o la calor i al reves.

Manel de de l'exili. Això dels banys freds ho deia en el sentit de quan algu te alucionacions o convulsions. Aleshores el primordial es refredar com sigui per sortir de la zona de perill per hipertèrmia. En cassos de febre normal no cal solucions tan dràstiques.
I com molt be dius, una cosa son els antibiòtics i l'altra els antitermics (o antipiretics). Amb els antibiotics s'hauria de ser encara més restrictiu, però aquí encara ens queda molt per conscienciar-nos.

Grigri ha dit...

sort que has concretat això dels nens al final... perquè t'anava llegint i pensava "sí, d'acord, això ja m'ho havien explicat, però quan el teu fill es dispara a 39,5 i el veus amb aquells ulls delirants, li dónes l'anti-tèrmic al moment!!".

Crec que amb això, com amb tot, l'important és no passar-se, i fer un ús "raonable" de la febre i de l'anti-tèrmic..

kika ha dit...

la veritat és que quan la febre alta et fa tenir alucinacions és impossible pensar que un bany fred ajudaria... és una contradicció! :-)

Brioxet ha dit...

Doncs a mi em passa una cosa curiosa...

Quan em trovo bé, si em prenc la temperatura (a l'aixella) la tinc a 35,5º aproximadament.
Si em puja a 36º o més, jo ja em trovo malament, i a 37º ja puc estar al llit...

Lo dificil és fer-li entendre a un metge això!!

Laia ha dit...

uix quin mal rotllo... que sembla que m'estiguis veient! Per sort crec que la meva febre ja va de baixa...

Per cert, tenir una mena "d'hipersensibilitat" en aquestes situacions també pot anar lligat a la febre? És que a part de calfreds i tot això, he notat que fins i tot el fregament de la roba em molesta...

Anònim ha dit...

A mi també em passa que quan estic bé i em miro la temperatura estic normalment entre 35 i 36ºC. Serà problema dels termòmetres?


I per altra banda... els macròfags deuen treballar millor a 37ºC, també, no? Resulta contradictòria la resposta del cos o és que la diferència de les temperatures ideals pels macròfags i els bacteris és molt subtil i és de mig grau?

Dan ha dit...

Grigri. Uix. Els nens foten uns sustos.... Quan els dona per tenir febre de veritat és una passada. i no cal que estiguin massa malalts. EN aquests casos si que el dolent pot ser la febre.

kika. Qui ha de pensar-hi es la persona que cuida al malalt. El que te al·lucinacions o convulsions poca cosa pot fer, es clar.

Brioxet. Si. Cada un té el seu termostat a un punt concret. Com sempre, el valor que es dona (de 36.5) és únicament un valor promig.

Laia. DDOncs si que van lligat. No es que la febre doni hipersensibilitat (hiperàlgia es diu) però el que posa en marxa la febre, també posa en marxa la hiperàlgia.

Júlia. No deu ser el termòmetre. Com deia el Brioxet. Tots tenim la nostra temperatura promig, que varia segons el dia, l'època i altres coses.
Els macròfags... Ostres, els que van millor a temperatura més alta son els limfòcits. Els macròfags no n'estic segur. I la diferència si que es subtil. Però mig grau o un grau pot modificar molt el metabolisme!

kika ha dit...

clar, suposes que hi ha algú que cuida al malalt. però no és sempre el cas!