dimecres, d’octubre 28, 2009

Quina cara fas!

Una afirmació corrent és que malgrat no parlar totes els idiomes, fins i tot sense parlar anglès, si hi posem de la nostra part ens podem fer entendre. Després de tot el llenguatge dels signes ens serveix per expressar algunes emocions bàsiques arreu del món. Encara més, hi ha un seguit d’expressions que ens permeten saber com està el nostre interlocutor. Trist, content, enfadat, fastiguejat... Potser no sabrem el motiu i no entendrem res del que ens diu, però sabrem com està l’ambient simplement mirant-li la cara.

O potser no és tant fàcil.

Hi ha un cert acord en que la manera com expressem les nostres emocions amb les expressions de la cara són força independents de la cultura. Si comparem una cara de fàstic feta per un nòrdic o per un aborigen australià trobarem que són força similars. Movem de manera semblant la musculatura facial per mostrar determinats sentiments. Però una altra cosa és la manera com ho interpretem. I aquí sembla que si que hi ha diferències entre orientals i occidentals.

Aparentment els orientals cometen més errors a l’hora d’identificar quina expressió en concret està mostrant algú. Els occidentals acostumem a encertar més. El que no estava gens clar era el motiu. Però algú es va dedicar a mostrar cares amb diferents expressions ben definides a un grup d'asiàtics i un altre d’occidentals. La gràcia era que, mentre ho miraven, els investigadors analitzaven els moviments que feien amb els ulls. I aquí hi havia la diferència. Els orientals es fixen sobretot en la mirada. No paren gaire atenció a la resta de la cara. En canvi, els occidentals mirem tot el rostre i fem força cas de la zona de la boca. Aparentment això ens permet afinar més amb la interpretació. Simplement fem servir més dades, encara que sigui de manera inconscient.

Curiosament, quan els orientals cometien errors, normalment ho feien sempre en el sentit menys compromès des del punt de vista social. Per exemple, en el dubte entre sorpresa i por, acostumen a interpretar que l’expressió és de “sorpresa”. Probablement aquí també els condicionants culturals hi juguen un paper important.

Finalment, aquests resultats permeten entendre un fet aparentment anecdòtic. Amb internet i sobretot amb els SMS s’han anat imposant els emoticons, aquestes combinacions de caràcters que simbolitzen un estat anímic. Però el cas és que quan s’escriuen els emoticons resulta que hi ha unes marcades diferències entre els que escriuen els orientals i els que fem servir els occidentals.

Per exemple, nosaltres per simbolitzar content posem :-) per trist fem servir :-( i per sorprès ho acostumem a expressar amb un :-o

En canvi pels orientals, content és ^_^ trist seria T_T o també ;_; i sorprès és o.o

Noteu la diferència? Encara que tots funcionen, nosaltres ho definim sobretot amb la boca, mentre que ells ho fan principalment amb els ulls. Simplement uns i altres estem expressant les coses en les que el nostre cervell es fixa per poder interpretar quina és l’expressió que estem mirant.

De manera que amb les expressions cal anar amb compte quan ens movem arreu del món. De vegades ja ens costa interpretar correctament els sentiments d’algú que té el nostre mateix bagatge cultural i amb qui ens podem entendre parlant. Però si hi hem de fer amb algú amb qui no ens entenem i a sobre interpretem les cares amb subtils diferències, la prudència s’imposa d’una manera aclaparadora.

Qui sap si alguna crisi internacional s’ha originat simplement perquè en alguna reunió entre mandataris o generals, l’un mirava els ulls mentre que l’altre mirava la boca.

10 comentaris :

Bon dia ha dit...

Un cop vaig llegir que la cara que posem al sentir el més gran dels plaers, i la que posem amb la de màxim patiment, és la mateixa!

Carquinyol ha dit...

segurament és això que expliques la raó per la qual els "animes" japonesos tenen els ulls molt més grans que la resta de la cara.

Per cert, quan he llegit Qui sap si alguna crisi internacional s’ha originat simplement perquè en alguna reunió entre mandataris o generals, l’un mirava els ulls mentre que l’altre mirava la boca. és que m'imagino a un general dient-li a l'altre "que labios tienes, julandron" i... xD

Alepsi ha dit...

Interessant!!!

El meu treball de recerca de Batxillerat va anar precisament de la comunicació no verbal... i se'n treuen coses súper curioses. El que passa és que jo em vaig quedar amb la nostra cultura, no vaig anar més enllà d'Europa a investigar... curiosos els orientals....

D'altra banda, si em permets, contesto al BonDia: sí, efectivament, s'han fet estudis en vídeo en els que es projecten les cares de gent tenint orgasmes i les cares de gent patint un dolor súper intens i, si es passen sense context i sense so, els espectadors són incapaços de diferenciar-les.....

Carme ha dit...

Interessant!

Clidice ha dit...

Potser per influència del manga faig servir invariablement els dos codis. Ara, procuro tenir present l'edat de l'interlocutor. Perquè sé que si poso un T_T a una persona de més de 30 anys difícilment sabrà que estic dient ^^ ;P

Arcangelo ha dit...

Molt curiós i sobretot interessant, potser això explica perquè, l'altre dia mentre em preparava una actuació per a un grup de nens davant un mirall, intentava posar ulls tristos i no me'n sortia, com si em costés transmetre l'expressió amb els ulls... O potser només són ganes de cercar-li tres peus al gat.

Alasanid ha dit...

Doncs jo entre els que faig servir n'hi ha pocs però són una mica una barreja.

La diferència entre els orientals i els occidentals és increïble :S

Júlia ha dit...

Uooo!! És molt interessant!

Ja de ben petita em vaig adonar que quan algú m'està parlant, no li sé mirar els ulls, se me'n va la mirada a la boca! Si li miro els ulls, perdo l'atenció i m'he d'esforçar per seguir-li l'explicació.

Oh, m'ha fascinat l'evidència de les emoticones!


Fantàstic un cop més!

Dan ha dit...

Bon dia. Doncs si que es veritat. L'Alepsi ho explica més avall.

Carquinyol. I l'altre dient "esta manera de mirarme con esos ojitos..." XD

Alepsi. Ostres, però la comunicació no verbal té un munt de facetes, a més de la mirada. Es un tema fascinant.

Carme. I tant!

Clidice. Doncs a mi m'agraden molt més els occidentals. i ara ja entenc el perquè.

Arcangelo. A nosaltres ens passa quan portem mascaretes al laboratori. Només mirant els ulls costa saber si parlen en serio o estan fent broma.

Alasanid. No hi ha color. Els occidentals son més elegants i senzills. :D

Julia. No mires als ulls? Ostres, això de vegades posa nerviós! :D

Anònim ha dit...

Curios