dimarts, d’octubre 20, 2009

Planetes i més planetes

Ho han tornat a fer. Algun diari ha tornat a tenir un petit error en una descripció. Diu: “El Observatorio Europeo Austral (ESO) ha anunciado el descubrimiento de 32 nuevos planetas fuera de Sistema Solar. El responsable del hallazgo es el espectógrafo HARPS (siglas en inglés del Buscador de Planetas de Velocidad Radial de Alta precisión), que se confirma como el mayor cazador de Galaxias del mundo.”

Galàxies? Confonen planetes amb… galàxies! Encara no se si riure o emprenyar-me quan veig pífies d’aquesta magnitud. És que no llegeixen el que escriuen o és que no tenen ningú que hi entengui una mica (només una mica) per corregir-ho?

Però tant se val. L’important és que al zoològic de planetes detectats fora del sistema solar cada vegada hi tenim més tipus diferents. A mida que els sistemes de detecció van millorant hem anat descobrint que els sistemes planetaris són la norma i que la majoria d’estrelles tenen un eixam de planetes al seu voltant.

Naturalment hem començat detectant els grans planetes gasosos, del tipus de Júpiter, i que no ens serveixen a l’hora de buscar-hi vida. (Encara que, qui en pot estar segur del tot?). Però ara ja tenim alguns exemplars de planetes només lleugerament més grans que el nostre propi planeta. El més proper és Gliese 581e, que té una massa equivalent a unes dues vegades la de la Terra.

De totes maneres, Gliese 581e no es troba exactament on ens interessa. Hi ha el que s’anomena “zona habitable” que correspon a una distància de l’estrella que permeti l’existència d’aigua líquida a la superfície del planeta. Curiosament al voltant de l’estrella Gliese 581 (Gliese és el nom del catàleg d’estrelles i 581 és el número que identifica l’estrella) hi ha un altre planeta, Gliese 581c, que si que és dins la seva zona habitable, però aquest és massa gran. Cinc masses terrestres. De totes maneres, fa uns anys semblava que era molt demanar, trobar un planeta de la mida correcta, amb aigua a la superfície i dins la zona habitable. Però ara, veient que hi ha planetes arreu on mirem, les expectatives són molt millors.

I no només això. La varietat de planetes és fantàstica. N’hi ha de grans, de menys grans, n’hi ha que orbiten ràpidament o lentament, propers a les seves estrelles o fantàsticament llunyans, alguns són rics en metalls, altres extremadament pobres... N’hi ha per triar i remenar. Com a curiositat, de moment el sistema amb més planetes, a part del nostre, és 55 Cancri on ja hem identificat cinc planetes.

Això fa que els autors de ciència ficció ja no hauran de trencar-se el cap pensant en noms per nous planetes. Ara tenim noms que corresponen a indrets que existeixen allà dalt, lluny, molt lluny, però que són ben reals. Són planetes amb noms com Corot-7 b, Epsilon Eridani b, Formalhaut c, Mu Arae b,... Notareu que la manera d’anomenar-los és primer el nom de l’estrella i després una lletra que indica l’ordre en que es van descobrir. Cal dir que es comença per la lletra "b", perquè la "a" es fa servir per designar l’estrella. Segons això com que probablement per un extraterrestre el més fàcil seria localitzar Júpiter, que és el més gran, Júpiter s’anomenaria “Sol b” potser Saturn seria “Sol c” i així anar fent.

Finalment, alguns d’aquests sistemes han sigut objecte dels METI. Això és Missatges de radio enviats des de la Terra a altres estrelles o en anglès “Messaging to Extra-Terrestrial Intelligence. Si el programa SETI únicament buscava senyals aliens, els METI” són una manera més activa de buscar. Això té un punt d’emoció. Una cosa és escoltar i una altra és cridar que som aquí. No estic segur de com em sentiré si rebem una resposta. Sobretot perquè no se com seria la resposta. I això em fa plantejar: Podem patir de xenofobia extraterrestre? (I tant que si!)

En tot cas els missatges ja estan en camí. A Gliese 581 hi arribarà l’any 2029, i a 55-Cancri el 2044. Cas que algú ens escolti aleshores, les respostes encara anirien per llarg.

13 comentaris :

matgala ha dit...

Planetes, galàxies, què importa? Si tot està per allà mateix! :-P

A mi també m'ha fet molt de mal d'ulls, però mira-t'ho d'una altra manera: tenir un expert en ciència només per publicar una notícia de tant en tant, no és rentable. I, ja se sap, en aquest país la ciència no és cultura, i no saber de ciència i confondre planetes amb galàxies no és cap error. Encara que a alguns ens sembli una animalada!

matgala ha dit...

Ara el comentari seriós... L'altre dia vaig anar a una xerrada on explicaven com s'ho feien per trobar aquests planetes, i també posaven exemples de planetes completament diferents: molt densos, molt poc densos, molt calents, molt freds... La veritat és que és un tema apassionant.

I ja veuràs, per exemple, quan d'aquí a 2 anys llencin GAIA.

Joan Ayats ha dit...

Al ritme que porten de descobriments caldrà posar-nos aviat a repassar la gramàtica extraterrestre. ;-)

Salut!

Júlia ha dit...

Ei, Dan, no he entès per què un planeta amb cinc vegades la massa de la Terra es descarta de la zona habitable. Perquè hi hagi aigua líquida a la superfície, el que importa és la temperatura, no? Si rebés més radiació que la que rebem nosaltres, podria tenir una atmosfera de vapor, fins i tot! Al tenir més massa, podria mantenir-la!

Tinc uns coneixements molt molt bàstic d'astronomia... m'ajudes? ;)

Dan ha dit...

matgala. Però es que no cal un especxialista per aquestes coses. Simplement una miqueta de cultura general. Que son coses que s'estudien a primaria!
Si que hi ha per triar i remenar. Es una passada viure auqests temps. I els que venen! :-D

Joan Ayats. Doncs si que cal :-DD
Ara en serio. Un dels porobleme es establir un protocol de comunicació amb els possibles ET. per començar, i com deia en Sagan... Qui parla en nom de la Terra?

Júlia. Tens tota la raó. Jo no vulia dir que el descartin. Simplement que per anar-hi nosaltres es poc pràctic. Amb cinc vegades més de massa, la gravetat és cinc vegades superior. Una persona de 70 kg passaria a pesar 350 kg. Massa fatigós per fer una caminadeta.
Encara qeu ben mirat, si algun dia arribema tenir una tecnologia que ens permeti anar-hi, segur que això del pes seria un detall menor fàcilemnt subsanable.

Carquinyol ha dit...

Realment fa una mica d'angoixa pensa en qui i com podem respondre... la història ens ensenya que la trobada de cultures generalment ha estat de tot menys pacífica...

Dan ha dit...

Carquinyol. I tant. però l'aïllament tampoc éacostuma a ser una bona estratègia. Abans o després caldrà afrontar algun encontre. Millor pensar amb temps com cal plantejar-ho. Ara encara es ciència ficció, però...

Clidice ha dit...

El món del periodisme ... val més que calli, que quedaré més maca :P

Imagino que aquestes notícies que van sortint últimament, són la constatació que s'està fent una recerca seriosa de planetes susceptibles de ser una Terra 2

Entretant agraïrem que hi hagi persones com tu que ens en digui alguna cosa :)

Alasanid ha dit...

Com diu la matgala els mètodes són impressionants i encara espanten més quan es llegeix la distància en què es troba l'estrella!!

Jo fa anys que penso que per qüestió de probabilitats la Terra no està sola, que en té d'altres de molt semblants.

PS: Per la g més que interessar la massa el que importa és el radi i la massa o massa i densitat. Però si és rocós amb 5 vegades més de massa de ben segur que moltes persones no es voldrien pesar.

Dan ha dit...

Clídice. Ai el món del periodisme. Pot passar desapercebut, però aquesta vegada l'error ha sigut... de dimensions cósmiques! :-D
Si que es busquen planetes tipus terra si. I al ritme que millora la tecnologia, aviat els trobarem. Altra cosa serà obtenir-ne imatges, però tot arribarà.

Alasanid. Els métodes són pura filigrana. I espera! Jo també estic segur que tenim molt lloc per colonitzar (sempre que estigui lliure, es clar)

kika ha dit...

si no som capaços de sentir, escoltar, fer cas, posar atenció al que ens diuen altres que són del mateix planeta, de la mateixa, raça, que parlen el mateix idioma, quin sentit té pretendre entendre la gent que ve de l'altra banda de l'univers!
i si per allí hi ha algú amb dos dits de seny, segur que al veure'ns deuen haver marxar corrents!

Dan ha dit...

Doncs potser que anem millorant el nostre caràcter, perquè abans o després ens posarem a proba. I sempre podem aprendre alguna cosa.

Dan ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.