dijous, d’octubre 29, 2009

Elegància i tortura

Diuen que “per lluir s’ha de patir”, de manera que, quan toca, ens disposem a patir estoicament amb la sana esperança de lluir ni que una mica. Cal dir que en aquest aspecte, els homes ho tenim més fàcil que les dones. De fet, molt més fàcil, ja que no s’espera que ens sotmetem als maltractament que elles han d’aguantar en nom de la moda, l’estètica, la bellesa i el lluir en general. I d’entre tots els elements de tortura inventats, uns dels que s’emporten el primer premi són les sabates amb talons.

L’altre dia l’Alepsi en parlava i em va despertar la curiositat sobre la manera en que els talons afecten el cos en general. I la veritat és que tot el que trobes sembla un manual de patologies variades de l’esquelet i el sistema muscular, alteracions nervioses o malformacions òssies.

Tot això no és perquè si. El fet de portar sabates amb tacons eleva el cos i modifica el punt d’equilibri. En general, la línia vertical definida per les cames i la columna vertebral passa a agafar una lleugera forma de S. Els genolls s’han de flexionar lleugerament, les cames s’estilitzen i semblen més llargues i el cul es desplaça cap enrera. Tot plegat fa que es reforci la forma en que el cos de la dona es considera més atractiu. Al menys en la nostra societat.

I la veritat és que si. Que funciona. Que la gran majoria d’homes trobem més atractiva una dona amb tacons simplement per la postura que adopta el cos. Una opinió que moltes dones també comparteixen.

Però tot té un preu. Els genolls han de fer més força per mantenir l’equilibri i ho han de fer tota l’estona. Una cosa és aguantar un pes de manera vertical i una altra és fer-ho amb un lleuger grau d’inclinació. Per petita que sigui la desviació de la vertical cal una força important per compensar-ho. I això genera una sobrecàrrega notable en aquesta articulació que, si es manté durant molts anys, pot acabar causant artrosi del genoll.

Els músculs de darrera de la cama, els bessons, també han de treballar. Passen molt temps en contracció, i amb aquest esforç el que passa és que el tendó d’Aquil·les, que uneix el múscul a l’ós, experimenta una contracció de llarga durada que acaba per causar dolor i fins i tot de vegades una certa inflamació. A sobre, amb el temps pot quedar "fixat" en estat contret i aleshores es pot arribar a fer difícil caminar sense portar talons.

Com que el pes no es reparteix per tot el peu sinó que es concentra a la part del davant, molts dels efectes es noten per aquí. Per exemple una lesió dels nervis anomenada “neuroma de Morton”. Aquesta inflamació, força dolorosa, és causada per la compressió dels dits del peu que esclafa els nervis que hi passen per entremig.

En realitat els dits pateixen tota mena d’efectes, des de l’ull de poll fins a deformacions que es mantenen fins i tot anant sense sabates. Però altres parts del cos també queden afectades. Fins i tot la columna vertebral pot experimentar un desgast anormal de les vèrtebres, de nou causat per l’esforç que cal fer en mantenir el cos en una posició diferent de la de l’equilibri natural.

A sobre, s’ha vist que els efectes en forma de dolor als peus poden seguir experimentant-se força temps després d’haver portat tacons durant una certa temporada.

Naturalment, tot això passa quan les sabates habituals són amb tacons alts. La qüestió és la de sempre: evitar l’abús. De vegades cal patir per lluir, però això caldria no fer-ho cada dia.

Innegablement, l’elegància i l’atractiu que es pot aconseguir amb uns talons ben portats pot resultar, de vegades, aclaparadorament espectacular. Un efecte que, no cal dir-ho, les noies sabeu prou be com fer servir.

I nosaltres, encantats!

14 comentaris :

Carquinyol ha dit...

doncs si, penso que com bé dius el truc està en la moderació. Per cert, aprofito per sol·licitar també moderació també en la quantitat de perfum/aigua de colònia/substàncies oloroses en general per part d'alguns/es.

PS: Potser et faran mal els peuets, però amb les sabates de la fotografia segur que vas "divino de la muerte" per la feina !! :P

matgala ha dit...

Ara vinc amb l'opinió inversa, i a dir que sí, que sempre el millor és la moderació...

T'has mirat mai les sabates d'home? Sí, suposo que sí :-P La majoria tenen un petit taló. Molt petit. Però bo.

Jo ho vaig descobrir després de passar-me un any amb problemes amb el tendó d'Aquil.les (bé, amb dos tendons, però un era el d'Aquil.les). Per què?

Doncs per anar amb sabates completament planes!!!

El meu pare té el mateix peu que jo (la mateixa deformació genètica?) Tot i així, ell mai ha tingut problemes amb el tendó d'Aquil.les. Per què? Perquè les seves sabates totes tenen un parell de dits de taló. Sí. No un taló de pam i mig, però sí un parell de dits.

Per tant: anar amb sabates completament planes també pot ser dolent. També crea lesions. I ja et dic jo que el metge al.lucinava amb els meus tendons. I de dolorós n'era un munt.

Per tant: moderació. No és bo anar amb talons de pam i mig. Però tampoc ho és anar sense cap tipus de taló.

kika ha dit...

com la matgala, jo sempre havia sentit que anar amb sabates totalment planes no és bó. que és millor portar una mica de taló... a veure si també ens ho pots explicar això...
de fet, si vas amb sabates totalment planes ho notes que estàs fent un esforç de més a més...potser hi ha algun múscul o tendó que no està prou còmode...

Cullereta ha dit...

Nosaltres sempre diem que "per presumir s'ha de patir" i avui en dia per sentir-nos atractius patim en tots els sentits, patim fred per anar a al moda, patim per portar taló, patim amb els repentinats d'ocasions especials, patim amb el tanga dins al... quin patiment noi...i si ens agrada que ens torturen !!!

Dan ha dit...

Carquinyol. Segur que aniria de la muerte... perquè em mataria. Però li ho proposaré a les noies, que a més de la bata portin talons similars. (Crec que també em mataran) :-D

matgala. En realitat no es tant fàcil trobar la mena de sabates que s'adapten a l'estructura particular del peu de cada un. Però val la pena buscar-ho, peque t'estalvies molts mals de peu.

kika. En general tot depend de la mena de calçat a que t'acostumis de petit. Passar de portar una mica de talo a no protar-ne gens també força la musculatura.

Cullereta. Patim i patim, però de vegades el resultat s'ho val. (de vegades)

Alepsi ha dit...

:D

M'encanta haver-te provocat un post! És tot un honor!!! :D

La veritat és que, com tot, efectivament, la cosa està en evitar l'abús.

Les dones sabem com usar uns bons talons, i quan són necessaris. En una cita en la que no hagis de caminar gaire, talons posats i a lluir tipassu!!!

Ara, lo dolent és quan a ell li pica per dir "ai, tornem caminant sota les estrelles". I l'has cagat. Les estrelles les veus, però només metafòricament.... xDDD

Clidice ha dit...

Tens raó Alepsi, pots acabar veient les estrelles. Però aleshores pots fer allò tan cinematogràfic de caminar agafada del bracet (al costat del Sena, per suposat) amb les sabates de taló a les mans ;)

Laia ha dit...

Buff, si em poso uns talons com els de la foto ja et dic jo que acabaria amb el turmell lesionat!

Ha estat molt interessant! No sabia pas que tinguessin tants "efectes secundaris"! Lo dels bessons i els gemolls ja es nota amb poques hores de dur-ne, que quan et treus les sabates i toques amb peu pla a terra sembla que suris!

Tendeixo a la moderació, jo... ^_^

Carme ha dit...

Quan de petita o de joveneta em dien això de "per presumir s'ha de patir" sempre contestava "Jo no vull presumir!" i per desgràcia o per sort continuo igual. Mai no em posaria unes sabates com les de la foto i a qui no li agradi que no em miri... la veritat és que fins que ha arribat l'edat aquesta on inevitablement et tornes invisible, m'han mirat igual. :)

Gerard ha dit...

Quan he vist el títol, abans de llegir res, em pensava que tractaria dels francesos. Les seves tortures són tremendament delicades, tenen classe.

matgala ha dit...

Mmm... però jo de petita sempre anava ben plana, plana... I això és el que em va fer mal... No és només al que t'acostumes de petit, sinó també el que cal. Els extrems són dolents. O potser només em passa a mi això de les sabates planes, planes :-(

Alasanid ha dit...

Ja ho diu la física... desplaçar una massa del seu punt d'equilibri sempre és problemàtic...

Jo com que no n'he portat mai no sé què s'experimenta ni si val realment la pena (tot i que el meu subconscient sí que ho deu captar). Però pel que descrius semblen força incòmodes.

Dan ha dit...

Alepsi. L'honor és meu, noia. I molt bona això de les estrelles. Romanticisme a fer punyetes...

Clidice. I deixar que et porti en braços no cola?

Laia. Es que són com les botes per fer muntanya, les aletes per fer submarinisme o els peus de gat per escalar. S'han de fer servir quan toca i amb l'objectiu corresponent i prou. :D

Carme. Mai no diguis d'aquesta aigua no en veure... ni aquests talons no em posaré. :-)

Gerard. Es que hi ha tortures i tortures. Algunes tenen un puntet...

matgala. De fet, cal trobar el punt a cada peu en particular. I es bona cosa fer-ho aviat, per evitar haver de corregir després.

Alasanid. Pots tenir-ho clar. Si se'ls posen es que realment val la pena. Si no no ho farien pas (excepte quan les obliguen per l'uniforme de la feina)

Bona nit ha dit...

Realment aquestes sabates amb aquest taló, no serveixen per caminar ni per res més que no sigui per lluïr i atraure als homes, però algunes dones necessiten les mirades dels homes, o fer la competencia amb això a altres dones.

Només cal fixar-se en les pelis porno, (si mai n'heu vist cap) i les prostitutes., segurament ja els agradaria a elles no haver de treballar amb això!