divendres, d’octubre 09, 2009

Retallades

Amb una mica de retard m’he d’afegir a la moguda que s’ha muntat al món dels blogs en protesta per la retallada en els pressupostos generals de l’Estat per l’any 2010 en la inversió en I+D. Normalment ja sabeu que evito ficar-me en temes polítics en aquest racó, però aquesta vegada no puc fer com si res.

Ja sabem que quan hi ha una crisi toca apretar-se el cinturó. Tothom. Però la manera com s’ha proposat fer-ho indica molt clarament la mentalitat d’aquest país. Els responsables de la gestió no tenen cap problema a repetir una vegada i altra que la recerca ha passat a ser prioritària i que l’època de l’Espanya que s’enorgullia de pensar “que inventen ellos” ja és història. I realment cal reconèixer que les coses han canviat des de fa uns quants anys. El problema era, és clar, que si un país ha estat virtualment aturat en algun camp, encara que es posi les piles, comença molt endarrerit respecte dels altres. Per això, malgrat que el pressupost dedicat a investigació i desenvolupament ha crescut substancialment primer amb els governs de Felipe Gonzàlez, després amb els d’Aznar i encara després va seguir creixent amb Zapatero, tot just estem agafant el lloc que ens tocaria en funció de l’economia del país.

Però això era quan les coses anaven be. Ara hi ha una crisi i la principal retallada, un 15% l’han aplicat justament a I+D. Més que cap altre partida. A la pràctica això vol dir que caldrà aturar un bon nombre d'investigacions i que caldrà acomiadar un bon grapat de científics, molts dels quals estan iniciant projectes de recerca importants. Naturalment el fet de ser científic no ha de ser cap immunitat enfront els acomiadaments. Arreu hi ha molta gent està perdent la seva feina i el drama humà és exactament el mateix. La qüestió és quina mena d’importància se li dóna a la recerca realment. Més enllà de les paraules el que compta són els fets. Els països més rics i amb més creixement van dedicar des de fa molts anys un interès particular a la recerca. I ara simplement en recullen els guanys. La recerca no és un caprici pel simple plaer de saber més. De la recerca en surten patents, industries, productes d’alta tecnologia i un grapat de coses que rendeixen diners i benestar a la societat que els ha generat. Una cosa que sembla que per aquestes terres poca gent acaba d'incorporar a la seva psicologia. Sembla que la ciència encara es considera una activitat curiosa però poc rellevant a la pràctica. Potser per això, l’ideal de massa gent és limita a sortir al “Gran Hermano”.

I potser també per això, les principals patents que han sortit d’Espanya a nivell mundial són la fregona i els xupa-xups.

Encara resulta més ximple el fet que, per exemple als Estats Units hi ha moltes recerques que donen lloc a medicaments, productes, tecnologies patentables que els aportaran molts diners i que han sigut desenvolupats per personal d’aquí. El motiu? Doncs que aquí es formen bons professionals, que no tenen lloc on treballar. Per tant, se’n van a fer-ho a l’estranger. Bàsicament aquí preparem bons científics perquè Estats Units, Anglaterra i Alemanya en treguin profit. Semblava que la cosa començava a canviar, però es veu que no.

Es pot ser més ximple?

Però encara serà més preocupant és la crisi de confiança que genera. Quins investigadors anirien a treballar a un indret on sobretot es retalla els diners de recerca a les primeres de canvi? Quines empreses tecnològiques vindran a instal·lar-se? Quins investigadors ja formats a l’estranger tornaran a fer l’etapa més productiva de la seva carrera si no tenen garanties d’una mínima estabilitat?

Fins que no es canviï el xip de la societat i es comenci a considerar la I+D com una inversió de futur seguirem fent el ruc. I si la societat no valora la ciència, els governants els resulta facilíssim començar a retallar les despeses per aquí.

Citant una frase que s’escolta molt en els darrers dies: “Si creieu que el coneixement és car... intenteu-ho amb la ignorància”.

12 comentaris :

kika ha dit...

molt bé. va, fes-te polític i presentat a les eleccions que jo et voto! :-)
molt bona la frase... de quí és? de la campanya aquesta?

Carquinyol ha dit...

Jo és que no entenc de governar un país... vaja, penso jo (innocentment és clar) que en èpoques de pèrdua de llocs de treball com aquesta has d'obrir al màxim el ventall de tot allò que en pugui crear (com ara la I+D) i no aferrar-te als típics i tòpics creadors habituals (com ara la construcció i el turisme) que han demostrat que, sovint, la que creen és precària i temporal, i que, a més, a hores d'ara van també de capa caiguda.

I sobre la cultura, la gent inculta, una mena de reconeixement social de la incultura amb mostres com l'incivisme (només cal sortir pel carrer o posar cert programes de televisió per a veure-ho)... com vols que es valori l'I+D?

Però a mi no em facis gaire cas...

Alepsi ha dit...

Realment patètic. El clima investigador d'aquest païs tira enrere a la majoria d'universitaris que, en algun moment, es van plantejar fer investigació i recerca. Perquè no ho vaig fer? Doncs precisament perquè ho veia molt inestable, i perquè no em venia de gust pensar que per a tenir un bon futur me n'hauria d'anar del pais.

Patètic.

SM ha dit...

Totalment d'acord. Algun dia els polítics de casa nostra entendran que la ciència és riquesa per un país.

Proximo ha dit...

Idò no vas tan malament kika. Potser s'hauria de crear el Partit Científico-Tecnològic o P.C.T. q per cert sona com si diguessis pessetes, casualitat?.

Salut!!

Pivalak ha dit...

...y sin embargo, ni siquiera el caramelo con palo ni la fregona son realmente inventos españoles.

La fregona es un invento estadounidense que data de 1837, y que fue introducida en España, eso sí, por Manuel Jalón tras haberla conocido en una base aérea americana, como él mismo cuenta:

La fregona: Manuel Jalón, su creador, nos cuenta su historia

Y el chupa-chups, por otra parte, tampoco fue el primer caramelo con palo: ya existían anteriormente, entre otros, el pirulí y la piruleta. Fue, no obstante, el primer caramelo esférico de ese tipo, y el primero en aparecer en distintos sabores. De hecho hubo un pleito en torno a ello en 1999...

La empresa que no inventó el caramelo con palo

Dan ha dit...

kika. Política? Uix no. Per això si que no serviria gens.

Carquinyol. Realment semblaria com si la incultura fos un valir a potenciar. Pero tampoc em facis cas

Alepsi. Ho vas deixar còrrer? :-( pero el cas es que es comprensible.

SM. Algun dia...

Proximo. Home, les sigles tenen la seva gràcia. però sona massa a "Partit Comunista de Tarragona"

Pivalak. Vaya! Pues ni eso.

Proximo ha dit...

jajajaja, "antes de parlar tot a google ho he de buscar"

Alasanid ha dit...

Fa dies que estic llegint opinions d'aquestes per diferents blocs i de tots ells se n'extreu la mateixa conclusió: en aquest país la unitat de temps més gran coneguda és una legislatura, 4 anys. I per això les inversions a llarg termini es veuen molt malament.

La veritat és que de moment jo vaig estudiant... A veure què passa quan arribi al final.

Laia ha dit...

aaarg... segur que és més frustrant patir-ne les conseqüències que no pas observar-les des de fora, però no deixa de ser preocupant això de "i aquest és el futur que m'espera?????"

Creuarem els dits...

Alba ha dit...

Hola! Abans que res.. felicitats pel bloc!
Sóc una estudiant de 2n de Batxillerat científic i espere de tot cor, no haver de fer una carrera de lletres ja que no hi ha pressupost per als pobres científics del futur!

Un bes!

David ha dit...

Totalment d'acord amb tu Dan.

En temes de RDI fem pena!!