Blanc, taronja i negre.

Quan vas de viatge és intel·ligent preparar amb molta cura l’arribada a destí. En primer lloc t’estalvies sorpreses, però sobretot perquè és una manera d’assegurar-te que en trauràs el millor partit del viatge. I aquest principi aplica a tota mena de viatges. Els de turisme, els de feina, els espirituals i, també, els viatges a l’espai.

Doncs malgrat que el viatge va començar ja fa uns anys, la NASA segueix preparant l’arribada de la sonda New Horizons a Plutó. I ara, el que han fet ha sigut obtenir imatges del planeta nan durant uns quants dies amb el telescopi espacial Hubble.

La imatge típica que ens fem de Plutó és poc més que una bola de gel amb un cel permanentment fosc ja que, des d’aquella extraordinària distància, el Sol es deu veure com una estrella particularment brillant, però poc més. Per tant, es podria esperar poca cosa de les imatges a no ser que la geologia del planeta fos particularment poc homogènia.

Però ja se sap. Per definició, quan vas cap al desconegut, no saps el que trobaràs. I sembla que Plutó ens guarda unes quantes sorpreses. Per començar, les imatges revelen un nivell de canvis entre els diferents dies molt més intensos del que s’esperaria d’una bola de gel quasi inert. Les imatges, després de passar per tot el tractament informàtic necessari, ens mostren una superfície amb clapes de colors blancs, taronja fosc i negre intens. Unes taques que varien de forma i intensitat en el temps, cosa que indica que l’atmosfera de Plutó presenta una activitat destacable.

Naturalment, en un indret tant glacial, l’atmosfera tindrà poc a veure amb la nostra. El color taronja podria estar relacionat amb gas metà. Les parts blanques i fosques podrien tenir a veure amb emissions de nitrogen que es congelessin i vaporitzessin segons els toqui el Sol o no. La temperatura és molt baixa, però el nitrogen passa de gas a líquid a temperatures molt baixes, per tant no és cap idea esbojarrada.

De totes maneres, encara ens movem en el terreny de les especulacions. Ara ja hem vist que hi ha moviment, més del que esperàvem. Però encara no podem assegurar gran cosa sobre el com i el perquè. Aquestes són la mena de preguntes que tindran resposta l’any 2015, quan la New Horizons arribi a Plutó.

Cal dir que el moment triat per mirar tot això resulta una mica particular. Aproximadament quan la nau ha fet la meitat del seu viatge. I dic “aproximadament” ja que en realitat hi ha diferents meitats de viatge. Per exemple:

El 25 de febrer la nau es trobarà a la meitat de la distància que hi havia entre el Sol i Plutó quan la nau va sortir de la Terra. Però com que a l’espai tot està en constant moviment, no serà fins al 20 d’Abril quan creuarà el punt mig de la distància entre el Sol i l’indret on estarà Plutó al moment de l’arribada. Cal dir que des del 29 de desembre passat la sonda ja és més a prop de Plutó que de la Terra. I, potser el més interessant des d’un punt de vista pràctic, serà el 17 d’octubre quan haurà transcorregut la meitat del temps de viatge.

De manera que, malgrat que en ciència s’intenta fer servir la màxima precisió possible, en aquest cas podem ser força imprecisos i dir que “aquests mesos” la nau es troba a meitat de camí, sense especificar gaire de que parlem.

La New Horizons em fa molta gràcia i del seu viatge n’he parlat unes quantes vegades. Primer perquè Plutó és el darrer gran desconegut del sistema solar. Amb el temps anirem trobant altres planetes més enllà del cinturó de Kuipper, però Plutó és un dels “clàssics” i l’únic que seguia sent simplement un puntet en una placa fotogràfica.

I a més, el llançament de la New Horizons va tenir lloc un parell de mesos després de començar amb el Centpeus, i va ser un dels meus primers posts, de manera que “aproximadament” portem el mateix temps de viatge.