Un terç del camí

Al Febrer del 2006 en vaig parlar aquí. La NASA acabava d’enviar la missió New Horizons per explorar el planeta Plutó. Era la primera vegada que enviaven una nau per explorar el més llunyà dels planetes, del que encara no teníem cap imatge feta des de la proximitat. La missió feia gràcia a més, perquè aquella sonda havia d’anar molt de pressa, tant que després de més de 9 anys de viatge visitaria el sistema de Plutó durant... un únic dia! La nau ha de passar a una velocitat extraordinària per entre Plutó i la seva lluna principal Caront abans d’endinsar-se en els misteris del cinturó de Kuipper, on arribarà cap al 2020.

Una visita tan breu s’explica justament per la velocitat i perquè no té cap manera de frenar. El que s’ha fet és simplement accelerar una nau tant com era possible i apuntar-la cap a Plutó. Cal anar molt de pressa, perquè si anés més a poc a poc trigaria una eternitat a arribar!

I d’aquesta missió en vaig parlar en una segona ocasió, un any després, quan va creuar l’òrbita de Júpiter. De fet, va passar a prop del gran planeta gasós i va enviar una sèrie d’imatges i dades prou interessants. En aquell moment, al febrer del 2007, Plutó ja havia caigut de la llista de planetes, de manera que una missió enviada a explorar un planeta es trobava que quan hi arribés, allò ja no seria oficialment un planeta.

I aquella visita va ser la darrera activitat de la nau. Després havia de creuar les òrbites de Saturn, Urà i Neptú, però ho faria en indrets molt lluny d’on hi haurà els respectius planetes. Per tant, el que han fet ha sigut posar la sonda en hivernació i simplement controlen que segueixi la trajectòria i ocasionalment activen algun sistema per verificar que tot funciona correctament.

Doncs el cas és que, fa poc, la New Horizons va creuar l’òrbita de Saturn. No va ser un esdeveniment notable perquè no hi havia cap planeta per visitar, de manera que no hi va haver gens d’excitació a la NASA. Però aquest fet ens pot donar una idea de com són les distàncies al nostre sistema solar. Perquè estem acostumats a veure els dibuixos dels planetes en fila al costat del Sol i separats per distàncies semblants, però les coses no són exactament així.

La New Horizons va trigar uns tres mesos a creuar l’òrbita de Mart. Va necessitar 9 mesos més per arribar fins Júpiter i li han fet falta 18 mesos més per arribar fins Saturn. No arribarà a la distància d’Urà fins el març de 2011, és a dir, 32 mesos després. I per arribar-se fins Neptú li caldran encara uns 40 mesos més. Per sort, l’òrbita de Plutó és molt estranya i tan sòls un any després de passar per Neptú ja arribarà a Plutó, el 14 de Juliol de 2015.

De manera que, tot i anar ara mateix a 17,64 quilòmetres per segon, únicament ha fet poc menys d’un terç del camí. I ha sigut la part interessant del viatge. La resta ja serà espai erm, potser amb algun asteroide ocasional, però bàsicament res que mereixi la pena fins l’arribada a Plutó.

Són la mena de missions que ens recorden com de gran és l’espai i que petit és el nostre món!