dimecres, de febrer 03, 2010

L'art de cercar, de trobar i d'escriure

La manera com els científics donen a conèixer els seus treballs és la publicació d’articles. També hi ha els congressos i altres reunions, però el que compta al final és la publicació en una revista científica. Allà s’hi pot trobar (en teoria) els detalls sobre com s’ha fet el treball, les dades que s’han obtingut i les conclusions a que han arribat. D’aquesta manera, quan treballes en algun camp pots repetir experiments que altres ja han fet per veure si realment surt el que diuen. Però sobretot pots començar la teva recerca a partir del que ja coneixem. És un perill molt real dedicar temps a investigar alguna cosa que algú ja ha descobert abans que tu.

Per tant, abans de començar cap treball de recerca, cal esbrinar el que ja s’ha publicat sobre el tema. I aquí comencen els problemes, perquè el cas és que de treballs se’n publiquen molts. Abans calia anar físicament a la biblioteca a buscar entre llargues files de revistes. Allò tenia un cert encant, però fa temps que resultava impossible per les biblioteques disposar de tota la producció científica que es genera.

Per sort va arribar internet i ara l’eina principal per cercar informació bibliogràfica són les bases de dades de les diferents biblioteques. La que més conec i segurament la més usada en el camp de la biomedicina és el MedLine, de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units. Per accedir-hi es fa servir una eina anomenada PubMed i que permet tafanejar i veure que s’investiga i com va la recerca en qualsevol camp o en que està treballant un científic en concret. Aviat t’adones que és com una mena de Google, amb la diferència que no tens milers de repeticions de cada entrada.

El que passa és que cal tenir una mica d’art quan vols trobar alguna cosa. Per exemple si estic interessat en treballs sobre el càncer i simplement escric “cancer”, em surten 2.344.788 articles. I busqués hipertensió en trobaria 309.585 i per Alzheimer 53.440. Evidentment és impossible llegir tot això. A més, quan acabés de llegir ja haurien publicat uns quants milers de treballs més. Per tant, cal afinar el que volem. Si vull saber coses sobre el càncer de pulmó i no els altres ja reduïm el nombre d’articles a 181.341. Òbviament cal afinar molt més el que busques.

Al final agafes pràctica en això de les paraules clau. Després de tot no és molt diferent de buscar al Google. La gràcia és que quan ja ho tens prou seleccionat, obtens els títols dels treballs, els autors i el lloc on han fet el treball i la revista on l’han publicat i un petit resum del que han fet.

Amb tot això ja pots seleccionar quins treballs consideres realment interessants. Aleshores ja toca aconseguir una copia a través de la xarxa i posar-te a fer el teu treball. Un treball que voldràs que tingui molt èxit, és a dir que se’l llegeixin molt i que l’esmentin moltes vegades en altres treballs. I per aconseguir-ho, a més de ser un bon científic, treballar bé, obtenir bons resultats i tot això, cal saber una mica de lletres.

Perquè si us heu fixat, la decisió de quins treballs llegirem i tindrem en compte es basa en la recerca que hem fet per la base de dades. I el que tenim és bàsicament, el títol i el resum del treball. Hi ha qui escriu molt be, fan uns títols impactants i uns resums clars i que inciten a llegir aquell treball. En canvi hi ha altes que presenten treballs excel·lents però amb uns títols anodins i amb uns resums avorridíssims que no mouen a ningú a seguir llegint.

I avui en dia, en una època de super-especialització, costa convèncer als estudiants recent llicenciats que tenir una certa capacitat d’escriure correctament (i preferentment en anglès!) però sobretot d’ordenar i expressar les idees de manera entenedora, és una qualitat molt valuosa en un científic si pretén que el seu treball sigui reconegut. Difícil, ja que encara hi ha una línia divisòria massa marcada entre els “de ciències” i els “de lletres”.

13 comentaris :

Alepsi ha dit...

Tens tota la raó del món! En la meva petita etapa com a "científica" vaig haver de fer moltes cerques al PubMed... i realment hi havia alguns treballs que tenien uns abstracts infumablíssims!!! Jajajaja!

Així doncs... he arribat a la conclusió... que els teus articles deuen ser dels més llegits... xDDD

Carquinyol ha dit...

abans de res... Alepsi pilota !! :P

Realment a vegades en tan important allò que s'ha de comunicar com el com es comunica. La idea més revolucionaria del món no impactarà gens sinó es sap explicar bé... tot i que sovint al dia a dia es trobem el cas constrari: fantàstiques tècniques de comunicació utilitzades per expressar idees d'allò més vulgars i aborrits... o sigui, no com ho fas tu, oh Dan !!

(caxis, l'Alepsi ja m'ha contagiat allò seu...)

Dan ha dit...

Aneu a la porra tots dos!
:-DDDD

Ferran Moreno ha dit...

Allò tenia un cert encant, però fa temps que resultava impossible per les biblioteques disposar de tota la producció científica que es genera.

Continuem tenint-la, o ho intentem: la diferència és que on abans teníem paper, ara tenim versions electròniques.

Per sort va arribar Internet... i els bibliotecaris ens vam fer especialistes en fer el que havíem fet sempre: cercar informació. I no només això, sinó que formem els usuaris de les biblioteques, fins i tot. És clar que, per això, cal anar a la biblioteca... ;-)

Clidice ha dit...

hi havia un abans sense aquesta estúpida divisió "de lletres" o "de ciències", espero amb candeletes que retornem a aquests temps assenyats. Perquè no hi ha res més trist que una eminència científica que no sap transmetre el seu coneixement o que no sàpiga que és la literatura, i res més penós que aquells que diuen que no en volen saber res de la ciència perquè ells "són de lletres". És negar-se el 50% de la humanitat!

Sort que hi sou alguns amb ambdues qualitats ben desenvolupades (apa, jo pilota també :P)

Alepsi ha dit...

Jajajajajajaja! (tamptejo el terreny, que ara que em quedaré a l'atur tot contacte és bo... xDDD)

kika ha dit...

em pensava que aquest era un problema sobretot en ciències socials, on a més de descriure els resultats, el que compten són les argumentacions... creia que a les ciències més dures comptava més el que és deia que com es deia.
de fet, en totes les ciències és feina dels avaluadors el carregar-se els articles mal escrits. si no s'enten el que diu, com és pot donar per bo?

Anna ha dit...

jaja, i si no, sempre pots contractar un medical writer professional... o sigui a mi ;P

Ara seriosament, quan estava a la universitat, cadascú s'escrivia els seus propis articles, i per mi això era el més normal del món.

Per això em va xocar molt quan vaig començar a treballar de medical writer veure que entre els metges això no és una pràctica gens comú, i que per ells el normal és pagar perquè els escriguin els articles!

Dan ha dit...

Ferran. Certament, per guiar-te en la jungla bibliogràfica, un bibliotecari és lo millor que hi ha.

Clídice. Sembla que segueix vigent la divisió que va mostrar en C.P.Snow a "Les dues cultures".

Alepsi. ;-)

kika. Ui. La manera com es diu comta moltíssim. Això que les dades fredes i objectives es el que es considera... és un mite, però els cientñifics som humans com qualsevol i si el treball està ben empaquetat i explicat el mirem amb mes bons ulls.

Anna. medical writer! No se'ls escriuen? Quin xollo! Amb lo que me barallo jo amb l'angles dels coll...

Joana ha dit...

No t'ensenyen d'escriure a l'escola! Els que teniu traça en escriure, bingo! i els que no, a susprendre redaccions durant tota l'escolarització i si això es traspassa a un científic, doncs articles infumables, no? I ara m'afegeixo també al "peloteo", a tu no et passa i els teus articles deuen ser en el top ten.

Sergi ha dit...

Doncs bé que tu ets de ciències i ens expliques les coses de manera perfectament entenedora i atractiva a la lectura.

Quins temps aquells en que m'havia de dedicar a fer bibliografia, que en dèiem. Me n'havia fet uns tips de buscar al PubMed. Fins i tot surto per allà en un parell d'ocasions. Allà quedarà, per la posteritat, la meva minsa contribució a la ciència.

Un altre dia podries explicar coses sobre els índex d'impacte de les revistes i la importància de que et citin. Segur que et sortiria un article molt interessant.

Iris Gual ha dit...

M'ha agradat aquest apunt! Al cap de l'any he de discutir moooltes vegades amb els meus alumnes de batxillerat sobre la importància d'escriure correctament a les assignatures de ciències. Sovint no volen entendre que els baixis la nota per faltes d'ortografia o incongruències gramaticals.

Nica ha dit...

Em remeto al que diu Clidice: per què hi ha d´haver una divisió entre ciències i lletres tan gran? Sovint he sentit a dir que als de ciències ens poden agradar les lletres però no a l´inrevés... encara que sempre he pensat que s´ha de saber una mica de tot a la vida, ja que aquest tot és més útil del que ens pensem a la vida quotidiana. També és cert que la ciència a vegades s´escriu i es divulga de forma molt més avorrida del que realment és, i aquí entra en escena la gran feina que fa gent com tu, Dan (apa! ara també m´afegeixo a la ronda de peloteo general, jejejejeje!!! Però és que t´ho mereixes!). Vaja, que si per exemple fos professora de ciències de la vida a un institut, no dubtaria de recomanar la lectura dels teus llibres per motivar als meus alumnes (faig una crida als professors de ciències del món, a veure si veuen aquest post!!).

Igualment hem de reconèixer que escriure alguns termes científics tampoc mou a la poesia, i més quan hi ha cops que la limitació de paraules fa que enlloc d´un article sigui un haiku :P!