La notícia d’ahir va ser la nevada que va caure durant tot el dia. En realitat tampoc va ser tan excepcional. Després de tot, encara ens trobem a l’hivern i no hauria de ser cap sorpresa que a l’hivern nevi. Però els temps canvien i allò que als nostres avis els semblava un fet totalment normal ara ens fa pensar que s’acaba el món. De tant en tant la natura ens recorda qui mana i a nosaltres ens toca simplement entomar-ho. En tot cas, una de les pàgines més mirades ahir segurament va ser la del servei meteorològic i, en concret, resultava impactant la del radar meteorològic. Gràcies al radar podíem comprovar, pràcticament en temps real, que la tempesta es mantenia obstinadament cobrint el territori. Un servei que ara ens sembla d’allò més normal, però que sols està disponible des de fa uns anys.
En realitat, que el radar permetia visualitzar la pluja i altres fenòmens meteorològics ja ho van notar els tècnics de les estacions de radar durant la segona guerra mundial. Mentre s’esforçaven a detectar els avions enemics observaven soroll de fons que variava segons les condicions meteorològiques. Passada la guerra els tècnics van tornar a les seves ocupacions, molts a les universitats i laboratoris, i alguns van seguir treballant en allò que els feia la guitza durant el període bèl·lic.
El principi de detecció és exactament igual que el del radar per localitzar avions. L’aparell envia un potent feix de radiació que, quan topa amb un obstacle rebota i torna a l’aparell emissor. Segons el temps que trigui a arribar el senya rebotat podem calcular la distància a que està l’objecte. Aquest temps és de fraccions de segon ja que el senyal viatja a la velocitat de la llum. De manera que es poden enviar milers de senyals per segon i obtenir una localització prou precisa.
A més del temps que triga, també és important l’energia que retorna. Això dependrà de les característiques de l’obstacle que detecti el radar. En el cas de les gotes de pluja serà més o menys proporcional a la densitat de les gotes. Unes poques gotes, de mida petita donaran un senyal de radar feble, mentre que una cortina d’aigua amb gotes de grans dimensions retornaran un senyal molt més intens.
Al final només tenim senyals que van i que retornen rebotades, però amb una mica de picardia podem treure’n molta informació. Per exemple, per detectar la pluja a diferents distàncies el que es fa és mesurar la intensitat del senyal rebotat a diferents temps. Els rebots que tornin primer són els que indiquen la pluja més propera, mentre que els que triguin més ens indiquen l’altre costat de la tempesta. Els ordinadors s’encarreguen de fer tots els càlculs i generar la imatge del gruix de la precipitació i la zona que ocupa.
De radars d’aquests n’hi ha de diferents tipus i que permeten algunes sofisticacions. Poden fer servir l’efecte Doppler per determinar en quina direcció cau la pluja. Poden ser fixos o mòbils, situats en avions per seguir fenòmens concrets, com huracans o tornados.
Naturalment hi ha molts factors que poden afectar el rendiment del radar. La presencia d’obstacles com muntanyes és el més evident, però altres coses també donen senyals característics. Per exemple, alguns radars han de tenir una correcció quan hi ha parcs eòlics a prop. Les aspes dels molins en moviment donen un senyal al radar que es podrien confondre amb una precipitació.
En tot cas, no està de més recordar que la tecnologia ens dona informació, però aquesta cal fer-la servir amb seny. No serveix de res detectar una nevada si igualment sortim a la carretera i circulem sense cadenes o sense saber com portar el vehicle.
9 comentaris :
Si ja és útil aquest inventet per a la gent de peu suposo que pels metereòlegs i similars encara més. Jo fins no fa gaire tenia un widgets d'escriptori que mostrava en temps real l'imatge aquesta del radar (ara ha deixat de funcionar :( )
En tot cas ja no podem dir això de "no ho vaig veure venir"... ;)
Bufff... quin dia ahir! Sembla mentida que per dos floquets de neu que van caure per Barcelona es col·lapsés tota la ciutat! Quin merder!!!
Això, ni radars ni res, previsió la justa, no fos cas que s'estressin... en fi.
I quan anaves caminant per la neu vigilant de no relliscar amb els peus gelats t'anaves recordant de les paraules del matí d'en Dan i el seu escalfament global i...
:P
Hi ha qui de seguida troba aplicacions...
El que és curiós és que el propi radar militar (el britànic) també és fruit d'un altre aparell que no va arribar a funcionar però algú va veure com aprofitar-ne alguna cosa.
malgrat totes les previsions la gent sembla força emprenyada. Em costa d'entendre com és pot ser tan poca-solta, creient que amb un botonet es pot parar la natura. Neva, coi! doncs no surtis!
Em sembla que va ser el Francesc Mauri que ho va dir ahir, que quatre radars per una superfície de 32.000 km^2 és una densitat molt alta de radars, gens normal a la majoria de països.
Per cert, també va mostrar com degut al temporal especialment intens, hi havia un radar (a la zona de girona, tot i que no sé exactament on està situat) que a estones no mostrava tot el front. Així doncs, encara era més forta del que indicava el meteo.cat!
Ahir a la tarda estava fent una xerrada a nens de 3r d'ESO, que amb la que queia a fora estaven molt distrets, i parlant d'ecolocalització els la vaig comparar amb el radar de les nevades que segur que havien vist a la tele ^^
Carquinyol. Aquesta vegada si que no es pot dir que no ho vam veure venir, que a més del radar, els meteorolegs feia dies que avisaven.
Alepsi. Es divertit perque va ser una nevada que a molts altres llocs no en farien ni cas. Ciutats del nord d'europa, o dels matteixos pirineus s'hi troben cada dos per tres. però com que hi estan acostumats, ja no es posen a conduir sense cadenes, ni esperen que vingui un amable policia a solucionar-lis la vida.
Carquinyol. Si. per això es millor parlar de canvi climàtic enlloc que d'escalfament global. S'ajusta més al que sembla que passarà.
Alasanid. Trobar aplicacions alternatives és una de les millors estratègies per progresar!
Clidice. Ahir llegir els comentaris als diaris digitals era per riure o per deprimir-se. Hi ha qui reclama autentiques bestieses enllloc de simplement mirar d'espavilar-se o d'entendre que hi ha coses que no es poden canviar.
Gerard. Si que en tenim molts. En un pais com el nostre, disposar de quatre radars és tot un luxe.
Laia. Ecolocalització i radars meteorològics. Veus com ets una gran divulgadora científica!
Publica un comentari a l'entrada