divendres, de març 19, 2010

Un aliment "explotat"

Un dels menjars més divertits de preparar son les crispetes. Abans et limitaves a posar en una paella un grapat de grans de blat de moro, ho tapaves d’alguna manera i ho posaves al foc. Moments després començaves a escoltar els “pops” que feien les crispetes mentre que un aroma característic omplia la cuina. Ara encara és més senzill. Ja venen dins una bossa de paper que simplement cal posar al microones i esperar un minut per tornar a escoltar aquells “pops”, preludi d’una tarda de cine a casa.

Les crispetes ja eren conegudes pels indis americans des de fa molts segles. N’hi havia prou de deixar uns quants grans al foc o a les brases i de seguida començaven a saltar. Ells creien que dins els grans hi havia un ésser màgic que despertava amb el foc i trencava el gra per escapar. És una interpretació simpàtica, però la realitat és una mica més complexa.

La clau és la mica d’humitat que hi ha dins els grans de blat de moro. Encara que semblin completament secs, els cereals, tots, sempre tenen un petit percentatge d’humitat a l’interior. Quan posem els grans a escalfar, l’aigua continguda augmenta la temperatura fins arribar al punt d’ebullició. Però com està tancada dins el gra, no te manera de sortir, de manera que el vapor que es genera segueix escalfant-se. La temperatura de dins pot arribar fins a més de cent cinquanta graus, i aleshores la pressió que exerceix el vapor ja es prou gran com per trencar la closca del gra i alliberar-se en una petit “explosió”. És en aquest moment quan, per la força de l’explosió, el gra queda girat de dins cap enfora. El material que contenia la humitat s’infla com si fos escuma per efecte del vapor que ha anat expandint els porus on estava retingut. Tot plegat dona a les crispetes el seu aspecte tan característic.

I només surten be amb blat de moro, ja que els altres cereals no tenen la paret prou resistent per permetre que la temperatura augmenti tant. Amb altres tipus de grans l’aigua surt sense petar o la paret del gra s’esquerda sense més conseqüències.

En principi no sembla que porti gaires problemes menjar crispetes. I realment no deixa de ser com menjar cereals. Però quan les preparem, normalment ho fem en presència d’oli i després els hi afegim sal. I aquí comencen els problemes nutricionals.

Quan es mira el contingut en sal i greixos de les crispetes dels cinemes trobem que una tarda de cine amb crispetes por representar la ingesta de tres quartes parts de les calories necessàries per tot el dia. Un paquet mitjà de crispetes pot contenir quasi set-centes calories, mig gram de sal i vint-i-cinc grams de greixos, majoritariament saturats!

I això un paquet mitjà, perquè si la pel·lícula és llarga i ataquem amb els de mida gran...

La culpa de tot plegat no és tant de les crispetes sinó de l’oli i la sal que se’ls afegeix. Suposo que serà perquè així són més gustoses i de pas donen més set, de manera que també consumim més begudes. Hi ha indrets on pots demanar que no t’hi posin sal, o al menys que en posin poca, que sense sal resulten més aviat soses. Però sovint te les trobes preparades i no hi ha tria possible. A casa també ja hi ha una mica d’oli dins les bosses amb blat de moro empaquetat per posar al microones. Per tant, la moderació en el consum s’imposa. I sobretot el control en el cas dels nens, que de vegades en mengen quantitats monstruoses. Amb tota probabilitat aquests són els que anys després no entendran el perquè de la seva obesitat.

Però m’agraden força, sobretot per el que deia abans. L’olor de les crispetes es el preludi d’una estona relaxada, d’una tarda de dissabte per gandulejar veient una pel·lícula. Simplement he de recordar de posar-hi poca sal i no menjar totes les que em vindrien de gust. Que seria un no acabar!

15 comentaris :

Agnès S. ha dit...

Deixa'm que et digui la meva recepta.
Per començar, res de paella! Una olla! I ben gran. (quan m'hi poso, m'hi poso!)
Un bon raig d'oli de girasol, (queden més bones, encara que molta gent creu que ha de ser amb oli d'oliva, són menys calòriques i peten més a l'hora)
El secret és tapar-ho perquè no s'escapin, però que l'olla respiri, deixi surtir el baf, amb la tapa més ample que l'olla, va bé.
Després de la batalla, un pessic de sal, (o de sucre).
Després no queden gaires ganes de sopar, així que amb un iogurt passem, i la dieta no queda tant desequilibrada.

McAbeu ha dit...

Les crispetes de microones tenen el problema que ja cites i que m'ha agradat veure a l'enllaç a la revista Consumer, la presència d'aquests "greixos vegetals" de poc fiar.
Segur que són més sanes les fetes a la paella amb una mica d'oli d'oliva però donen més feina, embruten més estris a la cuina i són bastant difícils de trobar perquè han anat desapareixent de les lleixes dels supermercats, coses del progrés :-))
Per cert, quan jo era petit a casa teniem un estri anomenat "Palomiton", una espècie de joguina elèctrica per fer "palomites". :-D

Dan ha dit...

Això de l'oli es cert. El d'oliva es massa gustós. Surten millor amb olis més fluixos.
Una olla?!!! Realment si t'hi poses, t'hi poses!

McAbeu ha dit...

Mentre escrivia l'AGNÈS ha deixat la seva recepta, haurem de provar això de l'oli de gira-sol. :-))

Dan ha dit...

McAbeu. ens hem creat els comentaris. Segur que son millors les fetes tu mateix. Al menys controles el que els hi poses i sobretot les quantitats. Però com passa sempre, t'ho donen tan fàcil que costa resistir-se. I el cas es que no seran tan sanes, però estan bones bones.

Dan ha dit...

Es preveu un cap de setmana de crispetes!

McAbeu ha dit...

Estic d'acord amb l'últim comentari d'en DAN, a mi també m'ha vingut ganes de fer-ne :-DD

Joana ha dit...

Aqui en fem poques vegades, però com sempre, això del microones no en tenia ni ideia!
Amb lo pràctic que es.
Provaré la recepta de l'Agnès.

Alepsi ha dit...

Doncs a mi no m'agraden gaire, les crispetes... a més, no entenc la gràcia que hi veieu en menjar-les mentre veieu una pel·li... en sèrio podeu sentir els diàlegs mentre les crispetes cruixen dins la boca????

Quan veig pel·lis prefereixo menjar, en tot cas, patates fregides. Sí, ja que ens hi posem amb l'aport calòric extra, que sigui BEN GRAN! xDDDD

Clidice ha dit...

Crispetes!!!!!! una tarda de pluja, tancar els finestrons, un bol gegant de crispetes, els nens i Jurassic Park I al vídeo! quins temps! :)

matgala ha dit...

A mi tampoc m'agraden les crispetes. Si vaig al cine, passo ràpid per davant d'on en venen, no per no caure en la temptació, sinó perquè simplement l'olor ja no m'agrada: hi sento massa l'oli.

Però jo sóc rara. La majoria de coses dolces o considerades bones per la majoria no m'agraden. Segurament sigui perquè de petita no me'n deixaven menjar mai i sempre em feien menjar coses més "sanes". Tot i així, sóc del grup que dius que no entenien el perquè de la seva obesitat. En fi...

SM ha dit...

L'olor és la clau. On treballava abans, hi havia un que feia servir el mmicroones comunitari per fer-se unes crispetes per berenar cada dos per tres. Ens tenia a tots fregits, perquè l'olor s'escampava immediatament per tota la planta i ens entrava unes ganes horroroses de menjar-ne també!

Alasanid ha dit...

No hi havia pensat que simplement les giraven!!

Amb aigua a dins... Genial pel microones, no les cremes!

He pogut resistir la tarda sense menjar-ne, a veure si acabo el dia així...

XeXu ha dit...

És d'aquelles coses que vicien, com les pipes, i abans no te n'adones, el paquet és buit. Per sort, quan menges crispetes, no sé si ja per convenciment, ja saps que estàs menjant una bomba, i et poses un filtre. A mi m'agraden, com a tots, però puc passar sense elles tant mirant una pel·lícula, com una final de Champions. Cap problema.

Panerot ha dit...

A tots els crispetòfils-crispetòfags: aneu-vos preparant el que ha de venir. Si en voleu saber més:
http://blogs.publico.es/ciencias/general/882/la-fisica-de-las-palomitas/

Bon profit!!