dilluns, de març 15, 2010

El nom en grec o en llatí?

Un dels principals retrets que es fa als científics és la terminologia complicada que fan servir. En realitat no és estrictament un retret, ja que tothom entén que no trien els noms per tocar els nassos sinó per definir exactament i sense confusió de quina cosa estan parlant. Per això són freqüents les paraules d’arrel llatina o grega i els mots compostos. Després hi ha el terme col·loquial, que fem servir habitualment, però moltes vegades les coses fan un camí invers i una paraula tècnica acaba per ser coneguda arreu. En això les series de la tele hi ha contribuït molt.

En algun cas, però, tanta precisió porta a confusió, sobretot si tenim diferents noms per una mateixa cosa. I com que, a més, apareixen paraules derivades, la troca s’embolica de mala manera.

Una que sempre em fa gràcia és la confusió entre adrenalina i epinefrina. La confusió està en pensar que són coses diferents. En realitat és la mateixa molècula, que té dos noms. Per aquí es fa servir més habitualment adrenalina mentre que els anglòfons prefereixen “epinephrine”. I com que els traductors de les sèries de televisió ignoren aquest detall, trobem que els metges de ficció mai administren adrenalina sinó epinefrina.

Tot plegat no té més importància, però et porta a preguntar-te pel motiu dels dos noms, aparentment tant diferents. La causa està al lloc on el cos fabrica aquesta hormona, les glàndules adrenals, també anomenades suprarenals. De nou tenim dos noms per la mateixa cosa. Però si ens hi fixem un moment veurem el motiu.

Suprarenals ens indica la posició on les trobem. Just a sobre dels ronyons. I adrenals ens diu el mateix: del llatí “ad”, que vol dir al costat i “renal” en referència als ronyons. Per això, les glàndules adrenals fan adrenalina. La paraula epinefrina de nou ens porta al mateix origen, però en aquest cas a partir del grec i no del llatí: una substància feta per una glàndula que està sobre “epi” del ronyó “nefros”.

Aquestes glàndules passen normalment desapercebudes per causa de la seva localització. Al estar just a sobre dels ronyons, quan algú mira un ronyó no en fa gaire cas d’un pegat que hi ha a sobre i que pot semblar una mica de greix enganxat. Però malgrat la seva discreció fan un grapat d’hormones i són un petit maldecap pels estudiants que, sobtadament s’han d’enfrontar a molts noms nous.

Per exemple, en situació d’exercici, o de perill, o d’estrés, les suprarenals (o adrenals) s’encarreguen de fabricar adrenalina i noradrenalina. Dues hormones que posen el cos preparat per activitat intensa com la fugida o la lluita. Acceleren el pols, augmenten la respiració, dilaten les pupil·les i pugen el metabolisme. Tot un seguit d’efectes que que podem experimentar cada vegada que algú ens espanta o quan vivim una aventura molt emocionant.

Però les adrenals fan més coses. Fabriquen unes hormones que regulen els nivells de sals minerals i aigua en el nostre organisme. Són les que s’anomenen genèricament mineralocorticoides, com l’aldosterona i altres. Després en fan unes que controlen el metabolisme dels sucres, i també dels greixos i les proteïnes i que també tenen efectes antiinflamatorism, de manera que es fan servir molt en la pràctica clínica. Són els glucocorticoides, com el cortisol, la cortisona i la corticosterona. Una vegada més el nom ens dona alguna pista. Totes tres es fabriquen a l’escorça “cortex” de les suprarenals.

I encara més hormones. Els andrògens, com la testosterona o l’androsterona són les hormones que donen lloc al desenvolupament dels caràcters masculins. Més massa muscular, veu més greu, pel a la barba i tot això. La gran majoria es fabriquen als testicles, però també se’n fa una certa quantitat, al voltant d’un 10 %, a les glàndules suprarenals. Per això les dones també tenen un cert nivell de testosterona en sang en condicions normals.

Unes petites glàndules que fan un grapat d’hormones gràcies a les que responem a les emocions, al sexe, a l’estrés, fem musculatura, regulem els greixos i la inflamació i controlem un grapat de coses més. Sens dubte, les suprarenals o adrenals ens fan la vida molt més interessant.

7 comentaris :

XeXu ha dit...

Em fas caure la llagrimeta recordant els meus temps d'estudiar Endocrino Molecular... i que dolenta que era la professora! Un cop més, et diré que si m'haguessis fet la classe tu, altre gall hauria cantat. Em sembla que em va anar prou bé, però perquè el tema m'interessa, no pas per la qualitat de la classe!

Carquinyol ha dit...

Déu n'hi do que estan d'aprofitats els xismets aquests, qui ho diria ! Per cert, aquests tenen una mica de culpa de tot allò del simpàtic, oi?

PS: Si discuteixen sobre si escollir noms llatins o grecs, sempre poden triar de klingons !!! El grau de frikisme augmentaria de forma considerable !

en Girbén ha dit...

Ai! M'has fet recordar la injecció in extremis d'adrenalina que surt a Pulp fiction; una injecció de cavall que es diu.

Clidice ha dit...

ai! no em parlis d'hormones! que amb això de la pre-me la "coza ta mu mala" :P

doncs ja que la ciència s'adreça al grec o al llatí clàssics, no estaria de més la unificació de criteris vaja! així en el proper "jaus" jo no m'estaria fent la lia un pitxu. ^^

Alasanid ha dit...

En alguns camps s'han ben embolicat amb el grec i el llatí!

I jo pensava que ja era prou embolicat el SI que fa servir els llatins i els grecs depenent de si s'està per sobre o per sota del metre.

Laia ha dit...

i són un petit maldecap pels estudiants que, sobtadament s’han d’enfrontar a molts noms nous... Anem fent!!! les vaig fer farà un parell de setmanes. I tinc un cacau al cap entre aquestes i tooooota la resta de glàndules endocrines...
Això sí... com la GH i la insulina, cap! Estan per tot arreu i controlant-ho tot, aquestes hormones!

Mha agradat el post!! Saber l'origen de les paraules ajuda a l'hora de recordar-ne el nom!! :)

Dan ha dit...

XeXu. Jo també recordava els vells temps. I com podia ser d'enrevessat!

Carquinyol. Doncs si. El simpàtic els posa com una moto! Mmmm noms en klingon. Una opció excel.lent. M'ho apunto això.

Girbén. Allò de Pulp fiction, no se jo si ho intentaria...

Clidice. la pre-me es un reordenament hormonal que fins que no es posa a lloc genera una mica de disbauxa. Cal tenir paciencia.

Alasanid. I de vegades afegeixen el xines (o postesr japones) Un gen anomenat "Fuzzi tarazu" no éfs d'origen grec ni llatí.

Laia. He he. Estas en ello? Doncs que et sigui lleu.