dijous, de març 18, 2010

Un satèl·lit de por

A la pel·lícula “el guateque”, de Blake Edwards, la gràcia estava centrada en el fet de tenir algú convidat per error a una festa. Un personatge, magistralment interpretat per en Peter Sellers, que no encaixa en les normes socials, que ningú sap qui és ni que hi fa allà i que dóna peu a un munt de situacions absurdes.

Doncs el Sistema Solar en té uns quants de convidats d’aquests, i un d’ells acaba de ser visitat i fotografiat de molt a prop per la sonda europea Mars Express. Es tracta de Fobos, un dels satèl·lits de Mart. Un fragment de roca que gira al voltant del planeta vermell i que no entenem com ha anat a parar allà ni de quina banda ha arribat. En realitat semblaria que, com més coneixem Fobos, menys l’entenem.

Mart té dos satèl·lits orbitant-lo: Fobos i Deimos. El nom era previsible ja que Mart és el deu de la guerra de la mitologia romana. Un deu que correspon a Ares en els grecs. I Ares (la guerra) va tenir dos fills que el segueixen sempre, Fobos (la por) i Deimos (el terror). Per tant, quan es va veure que Mart tenia dos llunes, no va costar gaire batejar-los.

Però si penseu en llunes com la que tenim a la Terra ja podeu anar oblidant-ho. Fobos no té una elegant forma esfèrica. Més aviat sembla una patata en òrbita. I per tractar-se d’un satèl·lit, estaríem parlant d’una patata molt petita. Fobos no arriba als trenta quilòmetres de llargada en el seu extrem més estirat. I Deimos encara és més petit.

Per les seves dimensions, Fobos podria ser simplement un asteroide capturat per la gravetat de mart, però com va passar això no està gens clar. A més, té una superfície ben castigada. Un crater en particular ocupa una fracció important de la superfície. En realitat, es creu que l’impacte que el va generar va estar a punt de destruir aquesta petita lluna.

I tampoc tenim clar de que està fet. La seva densitat sembla ser més petita de la que tindria si fos un objecte de roca sòlida. Això sembla indicar que és porós o que a l’interior hi ha grans cavitats buides. Aquestes dades són les que aquests dies està recollint la Mars Express ja que la seva trajectòria i la orbita de Fobos es creuaran unes quantes vegades. El sistema és senzill, quan s’apropa a Fobos, la Mars Express va rebent senyals que li envien des de la Terra i que immediatament les retorna. Tot plegat un viatge de tretze minuts i vuit segons. Com que el senyal està molt ben ajustat, qualsevol canvi en la velocitat o trajectòria de la nau es pot seguir amb precisió i això és el que es detecta en creuar-se amb Fobos. La gravetat del satèl·lit modifica lleugerament el camí de la nau. Segons com de important sigui el canvi, podem saber la força de gravetat que exercia Fobos i, a partir d’això calcular la seva densitat.

És d’aquelles coses elegants que fan els astrofísics. Una nau modifica lleugerament el seu camí i ells ho aprofiten per calcular la massa i la densitat d’un satèl·lit.

En tot cas, està previst aconseguir més dades ja in situ. Els russos volen enviar una altre sonda, la Fobos-Grunt que, si tot va be, aterrarà a Fobos, recollirà mostres de la seva superfície i tornarà a la Terra.

Però a més, Fobos és un satèl·lit enganyós. Si el miréssim des de la superfície de Mart tindríem la sensació que gira en direcció contrària a Deimos. Però això no és cert. Tots dos giren en la mateixa direcció. La causa de l’efecte òptic és que Fobos és mou més de pressa que la rotació del planeta. De manera que sembla que mentre un satèl·lit va guanyant terreny i sembla que ens avanci, l’altre es va quedant enrere. Un el veiem cada vegada més cap a ponent i l’altre cada vegada més cap a llevant.

I unes de les imatges més curioses de Fobos les van obtenir (com no) els robotets que encara roden per la superfície de Mart. El Opportunity va aconseguir fotografiar un eclipsi de Sol des de Mart quan Fobos va passar per entre la nostra estrella i el planeta vermell. El que passa és que com que Fobos és tant petit, no pot tapar completament el disc solar, de manera que els eclipsis a Mart mai són totals.

El resum. Un satèl·lit lamentable: petit, deforme, porós i que va massa de pressa. Però és intrigant. I aquí hi ha la gràcia de Fobos.

13 comentaris :

XeXu ha dit...

Doncs encara que sigui una merdeta de satèl·it, a mi m'ha agradat saber-ne més coses i tot el que expliques és ben curiós, sobretot la seva velocitat de translació, desigual amb Deimos.

Penso que ha de ser genial viure, en primera persona, una nit en un planeta en el que hi hagi més d'un satèl·lit.

Frannia ha dit...

Em fascina tot el relacionat amb l'espai, bàsicament perquè em resulta difícil de copsar, d'entendre, un món tan inquietant, tan "extraterrenal" ;)Interessant post, com sempre.

Dan ha dit...

Xexu. Com a satel·lit es un desastre. però resulta intrigiant. La llàstima es que en ser tant petit, des de mart no es veu res mes que un puntent. En canvi mart, vist des de Fobos ocupa un quart de l'hemisferi celest. Una passada de vista!

Frannia. L'espia. L'última frontera...

Carme ha dit...

Això deles velocitats i l'efecte que produeixen m'ha semblat fascinant!

Agnès S. ha dit...

La comparació amb el paper d'en Peter Sellers a "El guateque", és de lo més divertit, clarament és un/a "patata que va a la seva" i fora de lloc.

(Ens va agradar molt la dedicatòria! Gràcies! ) :-))))

Alasanid ha dit...

La viva imatge del patatoide emprat a les classes de física!

Déu n'hi do amb els petits detalls que amaga aquest satèl·lit!

Aquests mètodes per pesar coses posen els pèls de punta.

Clidice ha dit...

Com en XeXu m'encantaria poder viure en un planeta amb dos satèl·lits :) I m'agrada també veure un satèl·lit "patata" i comprovar que la perfecció no existeix :) M'has fet pensar en una sèrie dolentíssima "Quark, la escoba espacial" on una colla d'arreplegats anaven per l'espai amb una nau-camió d'escombraries lletja i absurda ... Aquest satèl·lit devia ser la seu de la seva empresa :P

en Girbén ha dit...

Fobos és un clàssic de les xerrades escolars a l'Observatori i, presentat sempre com "La patata", provoca una infal·lible riallada general.
Hi haurà una generació de nens que la recordaran sempre, aquesta patata.

Joan Ayats ha dit...

Ei! "El guateque" és una canya de peli. Recordo perfectament la primera vegada que la vaig veure.

Dan ha dit...

Carme. És ben curiós oi? A mi també m'ha fet pensar un moment, i quan ho he "pillat" m'ha fet molta gàcia.

Ages S. Aquella pelicula em va fer riure moltissim de petit. Aquella corneta tocant al principi...
(Un plaer. De res) :-)))

Alasanid. Patatoide es un nou cos geometric? XDD

Clidice. Quark era molt bona (dins la pocasoltada que era) M'encantava el personatge del "ficus pandorama"

Girben És que realment és el que sembla. (Una broma del gran Spaguetti flying monster?)

Joan Ayats. Jo tyambé ho recordo. Era petit i estava estirat a terra de casa, recargolat-me de riure. De gran l'he vist de nou i ja no em ric tant, però segueix sent bonissima.

Alasanid ha dit...

Dan, a classe quan una cosa no és puntual automàticament passa a ser un patatoide jajaja

PS: algunes vegades a esferes, però.

XeXu ha dit...

Caram, sembla que hi hagis estat!

Dan ha dit...

Alasanid. M'agrada la definició. I la seva aplicabilitat universal!

XeXu. Amb la imaginació, i una certa quantitat d'informació contrastada, es pot anar a molts indrets.