dimecres, de març 10, 2010

L'altre sistema circulatori.

Si ens parlen de com ho fan els nutrients per arribar a tots els racons del nostre cos, de seguida ens ve a la ment el sistema circulatori. La sang, a través d’una increïblement extensa xarxa d’arteries, venes i capil·lars de tota mida, fa arribar a les cèl·lules la seva ració de nutrients i d’oxigen. Una feinada extraordinària accionada gràcies a l’incansable bombeig del cor.

La fama se l’emporta gairebé en exclusiva el sistema circulatori sanguini, però això és una mica injust. Ja que hi tenim un altre sistema circulatori. El gran oblidat. El sistema limfàtic.

Del sistema limfàtic sembla que únicament en parlem quan hi ha males notícies. Quan es detecta un tumor, els metges de seguida vigilen com estan els ganglis limfàtics. També ens fa pensar en algun tipus concrets de càncer, com els limfomes. I de vegades trobem anuncis a la premsa sobre “drenatges limfàtics”. Però quasi mai pensem en la feina normal que cada dia fa, discretament, el sistema limfàtic. I això que d’algun dels seus components si que en parlem amb una certa freqüència. Però la injustícia amb aquest pobre sistema circulatori és tant gran que normalment ni recordem que “allò”forma part del sistema limfàtic.

El sistema limfàtic és diferent del sanguini en un parell d’aspectes importants. El primer és que es tracta d’un circuit obert. La sang fa un camí repetitiu, circular, tancat. La limfa en canvi té un principi i un final, i no estan interconnectats els dos extrems. Una de les seves funcions és la de recollir el líquid i els components moleculars que queden per entremig de les cèl·lules. A l’espai intercel·lular no n’hi hauria d’haver massa de líquid, però és inevitable que una petita part del plasma sanguini surti dels vasos i es quedi per allà enmig, bàsicament emprenyant.

Però entre les cèl·lules hi ha un petit sistema de canals que recull aquest líquid. Com si fos un sistema de desaiguat que lentament va reabsorvint tot allò. I ho fa lentament perquè, a diferència del sistema circulatori, el limfàtic no té cap cor, cap bomba que doni pressió per empènyer el líquid que va recollint, i que anomenem limfa. El moviment és per simples contraccions dels vasos limfàtics. Unes contraccions que passen a un ritme també pausat i que també aprofiten les contraccions que fem amb la musculatura per acabar d’empènyer. La gràcia és que dins els vasos hi ha un sistema de vàlvules que asseguren que el moviment del fluid sigui en la direcció correcta.

Els vasos es van agrupant i acaben en un conducte més gran que es dirigeix fins a l’altura del coll, on s’uneix a la vena subclàvia i el líquid acaba per retornar a la sang.

Amb tot això semblaria que es tracta d’un simple sistema de recollida de deixalles. I en part és així, però també fa altres coses. Per exemple, quan mengem, la majoria dels greixos que ingerim i que el budell absorbeix, viatgen pel sistema limfàtic convenientment empaquetats abans d’arribar a la circulació sanguínia.

L’altre gran funció del limfàtic és, naturalment, la part immunitària. Els limfòcits són les principals cèl·lules de defensa de l’organisme i el seu nom ja ens indica el seu origen. Si mirem atentament els vasos limfàtics veurem que en diversos llocs i ha uns petits nòduls. Són els ganglis limfàtics. El lloc on viuen i maduren molts dels limfòcits. Allà estan esperant a detectar la presencia de microorganismes. Quan això passa, els limfòcits comencen a créixer i multiplicar-se per fer front a la infecció. I el resultat de tot això és que el gangli s’infla i en ocasions el podem notar com un bultet sota la pel del coll o de les aixelles.

El punt feble per nosaltres és que en casos de càncer, el sistema limfàtic és la via de sortida per algunes cèl·lules. El camí que fan per abandonar el tumor primari i anar a colonitzar altres zones del cos. Per això els metges en aquests cassos fan biòpsies dels ganglis. Si allà encara no hi ha cèl·lules tumorals vol dir que el tumor encara es manté localitzat i el pronòstic és molt millor. En canvi, si n’hi ha, malament. La malaltia ja s’està escampant.

Però això no ens ha de fer perdre de vista que sense el sistema limfàtic, sense els limfòcits que hi maduren, restaríem indefensos enfront la majoria de microorganismes amb els que a diari entrem en contacte.

I el que deia al principi. Hi ha unes estructures que formen part dels sistema limfàtic però que mai ho recordem. No són estrictament ganglis, però allà també s’hi fabriquen i maduren limfòcits. Són les amígdales, la melsa o el timus.

12 comentaris :

XeXu ha dit...

No, si tenim un cos que no ens el mereixem. El limfàtic és un bon complement de la circulació general, li fa part de la feina bruta. És d'aquelles coses que no ven, però és força necessari. Ara bé, sembla curiós que aquesta mena d'òrgans de maduració dels limfòcits es puguin extirpar i a priori no passa massa res, si tens prou cura. De fet, els adults tenim poc timus, oi?

Laia ha dit...

Si els limfòcits T acabaven de madurar al Timus i com diu en Xexu, de petits és més gros... això té algun sentit? Vull dir si de petits tenim més síntesi d'aquests limfòcits o alguna cosa per l'estil...

I la melsa... M'encanta aquest nom i poca gent sap el que és!! :-)

kika ha dit...

ara està claríssim perquè et fan una biopsia dels ganglis si tens un tumor. però perquè te'ls extreuen a vegades? si ja està escampat, què s'hi guanya extraient els ganglis?

Carquinyol ha dit...

O sigui, que el sistema linfàtic és el sistema becari: fa tota la feina bruta, treballa de valent però només es recorden d'ell quan venen maldades !!

Dan ha dit...

XeXu. En realitat es pot extirpar sense massa problemes en els adults. La gran maduracio de limfos passa al principi de la vida. I després, com que hi ha molts ganglis i altres racons del limfatic on poden estar-se, no es vital cap dels llocs.

Laia. El que li deia a en XeXu. és de joves (i fins i tot fetus) quan fem la gran proliferació de diferents limfos.

kika. Suposo que els treuen per talla la via de sortida a celules tumorals mentre el tractament encara s'està fent. Passa un temps fins que la quimio o la radio no fan el seu efecte. I mentrestant es important assegurar-se que no s'escaparà cpa cèl.lula. Com que la via de sortida , per exemple en el cancer de mama spon sobretot els ganglis de les aixelles, millor deixar el tumor sense cap via d'escapatoria.

Carquinyol. Una bona comparació!

Panerot ha dit...

Aquest post no té preu. Moltes gràcies!!!

Clidice ha dit...

Sempre n'havia sentit a parlar, sobretot els últims anys, però mai havia sabut ben bé perquè servia, ni com ho feia. Ets una troballa genial! :)

Rita ha dit...

Interessantíssim! Desconeixia totalment com anava això.


Feu un bon tàndem amb en carquinyol, sempre ho acaba arrodonint el noi... ;-)

Anònim ha dit...

Felicitats, un post magnífic. Com a professora d'institut només comentar-te que és realment dificil d'aconseguir que l'alumnat adolescent entengui com funciona el sistema limfàtic... ho intentaré de nou amb les teves paraules. Gràcies.

Pla de l'extrany ha dit...

La meva dona va patir càncer de pit, i si el metge s'expliqués com tu, ho haguéssim entès molt millor.
Hi ha un gangli a la aixella que li diuen centinel.la, que al analitzar-lo saben si el tumor ja ha fet metàstasi, si ès aixi extirpen els que hi ha al voltant. A part del tumor s'entén.
Moltes gràcies per acostar la ciéncia a la gent d'una manera tant entenedora.

Panerot ha dit...

Hola de nou. Tornant a llegir el post a classe amb els alumnes, m'ha vingut al cap una comparació: amb una mica d'imaginació, el nostre sistema limfàtic presenta moltes simil·lituds amb el sistema circulatori dels insectes i, en general, d'aquells animals on el transport d'oxígen als teixits no és una tasca encomanada a la sang, sinó a altres òrgans o estructures (tràquees en insectes, teguments en d'altres). Així com no hi ha un "cor limfàtic", molts animals tenen sistemes circulatoris que, tot i que si que tenen cor (o cors), es tracta de cors poc potents.

I és que tot aixó posa en relleu que, encara que la sang té moltíssimes funcions, la més "urgent" és la de fer arribar oxigen. Per això la sang és impulsada per un cor i la limfa no. I per aixó si no arriba sang al cervell o al cor (encara que sigui uns instants), ho tenim ben fomutm, mentre que si la limfa no avança, les conseqüències immediates no són tan greus.

Dan ha dit...

Panerot. De rs! (pero exageres!)

Clídice. Es el que deia. El limfàtic és un gran desconegut.

Rita. Ja vas veure com les gastavem amb en carquinyol el dia de la presentació :-)

Anonim. Amb l'alumnat adolescent tinc la sensació que tot ha de ser molt complicat. I si el post t'és útil, doncs encantat.

Pla de l'Estany. Just com dius. El primer gangli que hi ha en el camí de sortida es el centinela. Així, analitzant aquell ja no cal mirar la resta. Aixó no és exclusiu de la mama. Molts altres teixits tenen el seu propi gangli centinel·la.

Panerot. Ho heu llegit a classe' Avui m'esteu aclaparant! Ei! el raonament es molt bo. El cor es el preu que cal pagar per mantenir un metabolisme tan actiu com gstem els mamífers i altres animals de mides grans. I en el cas dels insectes tens tota la raó. Per aixó el liquid circulant que tenen s'anomena "hemolimfa"