dimarts, de març 16, 2010

Cremor, àcids i esfínters.

Hi ha un tipus de malestar molt freqüent que té un nom enganyós i que, a més, pot ser més greu del que sembla. És la cremor d’estómac o acidesa (tècnicament es diu "pirosi"). Una empipadora sensació que experimentem de vegades, quan hem menjat massa, o massa picant, o si anem a dormir amb la panxa encara plena, o durant un embaràs, o... Hi ha molts factors que poden generar la cremor d’estómac. En anglés en diuen heartburn (cremor del cor), tot i que evidentment el cor no hi té res a veure. Però el més curiós és que, en realitat, allò que ens crema tampoc no és l’estómac!

De fet, si tenim algun teixit preparat per resistir els àcids, aquest és justament l’estómac. És normal que sigui així ja que una de les feines principals d’aquest òrgan és fabricar àcid clorhídric per començar a pair el menjar. I poca broma, que parlem d’un pH d’entre 1 i 2. Als estudiants de química això els dona idea de com d’àcid és el contingut de l’estómac.

Com que l’estómac cada dia fabrica més de dos litres de suc gàstric, ha d’estar perfectament protegit contra l’efecte dels àcids. Per això hi ha una capa de mucositat cobrint les parets estomacals i aïllant les cèl·lules de l’estómac. En aquestes condicions, la sensació de cremor no pot originar-se en aquest indret.

El que passa és que l’estómac té dues “claus de pas” o esfínters. Un a l’entrada i l’altre a la sortida. En realitat només és una zona on la musculatura es pot contraure fins tancar-se. L’esfínter de la sortida s’anomena pílor, i s’obre quan el menjar ja està en condicions de ser digerit pels budells. Però el que està relacionat amb la cremor d’estómac és l’esfínter de l’entrada. És l’anomenat “càrdies” i separa el final de l’esòfag i l’estómac.

En principi hauria de tancar perfectament, evitant que el contingut de l’estómac torni cap a l’esòfag. I això és important perquè l’estómac està protegit contra els àcids, però les parets de l’esòfag no ho estan pas.

Però de vegades el càrdies no tanca prou be i una part del contingut estomacal reflueix cap a l’esòfag. Aleshores els àcids gàstrics poden danyar les cèl·lules de l’esòfag i és quan apareix la desagradables sensació de cremor. Però al tanto. La cremor és a l’esòfag i no a l’estomac!

Aquesta fallada en el càrdies pot ser freqüent. Algunes persones tenen massa relaxada la musculatura d’aquella zona i la cremor els és habitual. Però també es pot causar per àpats massa abundants. L’estómac s’omple en excés i a la musculatura li costa molt contraure’s fins tancar el pas. Pel mateix motiu això també és freqüent en els embarassos. La presència del fetus i el creixement de l’úter desplaça tots els òrgans abdominals, que queden més o menys apretats. Aleshores la capacitat de l’estómac per omplir-se es veu molt reduïda i de seguida queda massa ple. Això fa, de nou, que el càrdies tingui dificultats per tancar-se correctament. Finalment, si ens estirem en posició horitzontal quan l’estómac encara està ple és més fàcil que el menjar reflueixi.

I no és un problema menor. Primer perquè el malestar que causa és important. No és un dolor agut, però és constant i molt empipador. I si dura molt temps pot acabar causant la mort de les cèl·lules de l’esòfag. Hi ha qui arriba a tenir llagues importants a l’esòfag per culpa d’això. Aleshores ja no es parla de cremor d’estómac sinó d’una malaltia ben establerta. La malaltia de reflux gastroesofàgic, que en casos greus es coneix com síndrome de Barret i que si el dany és continuat pot augmentar el risc de càncer esofàgic, quan els mecanismes de reparació de la paret de l’esòfag no funcionen correctament.

Els tractament han anat millorant molt amb el temps. Antiguament es prenia bicarbonat. Si el que tenim és massa àcid, prenem una base de manera que es neutralitzin mútuament i el malestar desapareix ràpidament. El problema és que també torna ràpidament. Això passa perquè l’estómac continua fabricant àcid. I normalment en fa més, perquè detecta que l’àcid ja no hi és. De manera que es van anar dissenyant altres fàrmacs que no tinguessin aquest efecte rebot. Ara els que es fan servir es diuen “inhibidors de la bomba de protons” dels que l’Omeprazol és el més conegut. El que fan és bloquejar la fabricació de clorhídric per part de les cèl·lules de l’estómac.

I naturalment, en casos lleus, també hi ha maneres de prevenir l’aparició de la cremor. No anar a dormir amb la panxa plena i no posar-se completament horitzontal o símplement dormir sobre el costat esquerre poden alleugerir molt el problema.

11 comentaris :

XeXu ha dit...

Sempre em meravella la capacitat de buscar solucions. El problema és molt aparent, molt macro. Però per tractar-lo, anem al detall, inhibir la font d'àcid. Cada cop es fa menys coses a l'engròs, coneixent com funciona el cos, es pot saber com actuari en funció de les necessitats. Som màquines tan complexes, que això suposa un bon repte. Però aquesta és la grandesa de la ciència, en n'anem sortint, oi?

Carquinyol ha dit...

A mi el 'burning' aquest m'apareix quan sento el que diuen certs personatges... és greu això meu, doc?

Dan ha dit...

Xexu. Si que és notable el repte. però certament mica a mica anem millorant.

Carquinyol. No es greu. De fet, seria molt pitjor que no et provoquessin cap efecte.

David ha dit...

A mi em passa a vegades. Jo n'hi dic coragre. I realment crema com el salfumant !!!

Alepsi ha dit...

Aumpf... el meu esperit hipocondríac s'ha posat a funcionar... :s

A mi lo de la cremor esofàgica aquesta m'agafa quan estic nerviosa o estressada... deu ser que els músculs es relaxen perquè estan concentrats en no permetre un suicidi... xDDD

Carquinyol ha dit...

... ui Alepsi, això semblen coses del simpàtic... :P :P

Thera ha dit...

Ostres, la teva entrada em porta els records més 'agres' dels meus embarassos!! És una sensació molt desagradable... :P

Alepsi ha dit...

Carquinyol... i per a què cony em prepara el simpàtic fent-me cremar per dins? Uh... (a tu et va agradar, lo del simpàtic, eh? xDDD Ara ho faràs servir d'excusa per a tot... xDD)

Clidice ha dit...

doncs mira, avui m'has donat un cop de mà :)

Arcangelo ha dit...

Doncs això del coragre (a la meva àvia li he sentit la forma deformada col·lagror) o del heartburning no va tan desencaminat. Jo vaig passar una època d'acidesa (així en dic jo) molt dolenta a causa d'un daltabaix sentimental. L'estrès que em va arribar a generar, combinat amb les exigències d'uns estudis que em costava mantenir al dia li van fer alguna cosa al meu càrdias... No m'ho va solucionar cap dieta ni cap pastilla i quan, amb el temps va desaparèixer, en retornar al problema, temps més tard, va tornar la cremor.
Tot i que no n'esmentes la causa, crec es bastant comú que els nervis causin aquesta cremor. De fet, si el rondinaire de torn té ja una certa edat acostuma a patir acidesa o úlceres d'estòmac. O potser no té res a veure?

Dan ha dit...

David. Coragre també es fa servir motl. I certament crema com el salfumant... perquè el salfumant és justament àcid clorhídric (concentrat)

Alepsi. Aquesta vena hipocondríaca l'has de controlar. Et veig fent teràpia XD

Thera. Hi ha gaires coses agradables en un embaraç? (A part del fet mateix de l'embaraç, es clar)

Clidice. Mira. Doncs me n'alegro!

Arcangelo. Si que hi ha relació entre nervis i cremor. I a més mostre una bona retroalimentació. Perquè els nervis causen cremor, que et posa dels nervis i de mal humor, cosa que genera més cremor...