dimecres, de setembre 01, 2010

Més d'un meteorit pels dinosaures

Fa molts anys que es diu que l’extinció dels dinosaures va ser deguda a l’impacte d’un meteorit gegant contra la Terra. S’ha trobat el crater, anomenat Chicxulub, a la península del Yucatan i la capa de material generat es pot veure en estrats geològics d’arreu del planeta. Les edats coincideixen, uns seixanta cinc milions d’anys, de manera que semblaria que ja no cal discutir-ho més.

Però en ciència sempre es discuteix tot, i la hipòtesi de l’impacte tenia els seus detractors. Però a més es discutia si aquell cràter era “el cràter”. Això és perquè s’han anat trobant altres craters a diferents indrets de la Terra. Cràters més petits, però que coincidien en l’edat. Per exemple, sota les aigües de l’Índic, hi ha el cràter Shiva, una formació que sembla talment un cràter d’impacte format fa al voltant de seixanta cinc milions d’anys. I l’any 2002, a Ucraïna se’n va descobrir un altre, el crater Boltysh que també te una edat de... seixanta cinc milions d’anys.

S’havia especulat amb la possibilitat que el meteorit en qüestió es trenqués i caigué en uns quants fragments, de manera que la extinció seria causada no per un meteorit, sinó per una pluja de meteorits. El problema era que la dada dels seixanta cinc milions d’anys s’ha de llegir més aviat com “més de seixanta quatre milions, però no arriba als seixanta sis milions”. I és que els mètodes de datació son bons, però tenen els seus límits.

Però acaben de publicar un treball que aclareix algunes coses... i obra noves preguntes. Un estudi fet al cràter Boltysh ha analitzat les restes de plantes que van sorgir després de la catàstrofe. Això es fa mirant les restes de pol·len i espores fòssils que es troben en les capes immediatament per sobre de la corresponent a l’impacte. Determinades plantes, com les falgueres, acostumen a ser les primeres a aparèixer en zones destruïdes per una catàstrofe. És el que coneix com flora post-impacte. I efectivament, al cràter d’Ucraïna es va trobar aquesta mena de restes. Però una capa semblant amb flora post-impacte es va observar un una altra capa formada uns tres mil anys després. I aquesta segona capa corresponia justament amb l’estrat de l’impacte de Chicxulub.

De manera que l’escenari que sembla intuir-se és que tot i que l’esdeveniment de Chicxulub va ser el cop final, la Terra estava patint una pluja de meteorits catastròfics des de feia alguns milers d’anys. Perquè si n’hi ha dos, poden haver-ne més. Un meteorit gegant com el de Chicxulub, és un bon cas de mala sort, però quan en comencen a aparèixer més en la mateixa època ja penses que n’hi haurà uns quants.

Però això planteja un problema. Aquesta mena d’impactes tampoc és que siguin tant freqüents. Si es tractés d’un meteorit que es trenca caurien tots en un període molt breu de temps, però no sembla que sigui el cas ja que van caure el llarg d’uns quants segles de manera que la pregunta és: per quin motiu van començar a caure meteorits a la Terra en aquell temps?

Potser el Sol passava per alguna zona de la galàxia on hi ha moltes restes? Si fos així, esperem que trigui molt a tornar a creuar per un d’aquests indrets. Que, com sempre cal recordar, allò no va causar només l’extinció del dinosaures sinó de moltes més espècies d’animals i plantes del planeta. I si actualment hi ha una espècie molt fràgil enfront aquestes catàstrofes, som nosaltres!

15 comentaris :

Clidice ha dit...

Ben tornat! :) I tens raó en l'última frase, és el primer que vaig pensar en sentir la notícia. De tota manera poca cosa podríem fer en aquest cas, per molta ciència ficció que poguem desenvolupar.

Brioxet ha dit...

Ben tornat dic jo també!
He trobat a faltar aquests posts durant l'estiu! Espero que hagis carregat les piles

Alasanid ha dit...

Ben tornat Dan!

Aquesta és la gràcia de la ciència que tot i tenir explicacions plausibles sempre hi ha qui intenta anar més enllà.

És sorprenent que hi hagi tants impactes, tot i que el de Chicxulub es deuria endur la palma.

Proximo ha dit...

Amb l'extinció del cretácic ens hem trobat!!

Crec que no hi ha cap extinció massiva més conflictiva.

En aquella època també es patí un fort vulcanisme, tan intens que un sector dels entesos creu que fou la causa principal de la extinció.

Tanmateix sembla que la més probable segueix essent l'impacte. Us deixo un link de un podcast del tema que em va cridar l'atenció
http://cienciaes.com/vanguardia/2010/04/30/la-gran-extincion/

Vaja que tingueren molta mala sort, tu.

Btw benvingut un altre pic.

Carquinyol ha dit...

Al pas que anem no cal que l'Univers s'hagi de molestar en enviar-nos una temporada de pluja de meteorits per extingir-nos... segur que nosaltres solets ho farem la mar de bé !!

Laia ha dit...

Visca, ja has tornat!!! :-)

Que una gran extinció com aquesta sigui deguda a una pluja de meteorits que no pas a un de sol quadra més i suposo que accelerà el procés... de tota manera, he vist fotos dels cràters i són enormes! pensar que un meteorit de tal diàmetre impacta contra la Terra és sorprenent.

Arcangelo ha dit...

Veig que ja s'acaben les vacances...

... i que has tornat amb un post reconfortant :P. Afegir només que aquesta possibilitat de la pluja de metorits, tan sols és una de les moltes que tenim d'extingir-nos de cop. Només navegant per aquest blog se'n troben unes quantes: el supervolcà de Yellowstone, algun raig còsmic despistat, que arribin fins a la terra les radiacions solars...

David ha dit...

Ben tornat !!!!

Jaume ha dit...

Gràcies per tornar Dan!!

Meritxell ha dit...

ben tornat!

Elvira FR ha dit...

o sigui que en qualsevol moment ens pot caure un meteorit al cap....bufa!

SM ha dit...

El retorn del Centpeus! Ja tocava, com diuen tots. I mantenint el nivell marca de la casa, és clar. :-)

XeXu ha dit...

I tornes així, sense dir res? Vaja, que te n'havies anat de vacances, no? Perquè no deu ser casualitat que tornis l'1 de setembre, no? M'alegro de llegir-te de nou.

Un post molt interessant per tornar, m'agraden els dinosaures! Molt interessant això, que de fet tracta més de dinàmica de l'espai, però mira, les espècies que vivien en aquells temps en van patir les conseqüències.

Dan ha dit...

Ja s'han acabat les vacances i tornem amb les piles carregades... i un refredat que no se on he pescat! :-(
Sort de l'ibuprofé

xènia ha dit...

Hola Dan! benvingut! que bé tornar-te a llegir!!!! coses del destí avui he mirat i per casualitat m'he trobat amb el teu nou article!!! bona nit! xènia.