dimecres, de setembre 22, 2010

Olor de tardor.

Demà arriba la tardor. Caldrà treure els jerseis, els boscos agafaran els colors més bonics de tot l’any, podrem anar a buscar bolets i començarem a gaudir de les llars de foc. El temps anirà fent-se cada vegada més plujós i podrem gaudir d’un dels plaers més extraordinaris que associem amb aquesta època de l’any. L’olor fascinant i entranyable del 4,8a-dimetildecalina-4a-ol.

El nom sembla estrany, però creieu-me: a quasi tots us agrada aquesta olor. La molècula també té un nom comú: “geosmina”, que potser tampoc us dirà res. Però la geosmina és la responsable de l’olor a terra mullada que fa el camp després de la pluja. Contra el que podem pensar, la terra mullada no fa una olor particularment especial. L’olor que associem amb la terra mullada es deguda a la geosmina, un producte fabricat, com no!, per un microorganisme.

En realitat no és un producte exclusiu i diferents bacteris, fongs i algues el poden fabricar. Però el que més coneixem és un bacteri anomenat Streptomyces coelicolor, que deu ser un dels organismes més útils amb els que els humans hem topat. Aquests simpàtic microorganisme ens ha ofert antibiòtics com les tetraciclines, antifúngics, anticancerígens i un grapat llarguíssim de molècules interessants. I entre aquests productes, també fa la geosmina, un nom que vol dir “aroma de terra”. El microbi viu al terra, i en condicions humides el bacteri pot fabricar-ne i alliberar-la a l’ambient donant lloc a la característica olor de terra humida

Un es pot preguntar quina funció té la geosmina. No deu ser irrellevant si resulta que la mateixa molècula la fan diferent tipus de microorganismes. Potser la clau està en que la geosmina és una de les molècules que millor poden detectar molts animals. Sempre es posa com exemple que la geosmina és la responsable de la gran habilitat que tenen els camells per trobar aigua enmig del desert. El que fan simplement és seguir l’olor de la geosmina. Si detecten l’olor és que en algun indret hi ha terreny humit. I els camells la poden detectar a més de vuitanta quilòmetres de distància. Altres animals potser no tenen necessitat de ser tant sensibles, però també segueixen el seu aroma per trobar aigua.

S’especula en que en passar per allà per beure, el que també fan inadvertidament és ajudar a transportar les espores dels microorganismes que hi havia. De manera que la geosmina seria una mena de reclam que fabriquen els microorganismes per atreure als animals superiors.

A més de les curiositats ecològiques d’aquesta molècula, també té un enorme interès industrial. No per fabricar-la sinó justament per evitar que es fabriqui. L’olor a terra humida és genial quan camines pel camp. Però si l’aigua de l’aixeta, el vi o el menjar contenen petites quantitats de geosmina la cosa ja no és tant agradable. El que s’intenta és justament evitar la seva aparició en l’aigua de beguda o en aliments. Malgrat que seguirien sent saludables, el gust de terra no és benvingut en el menjar o l’aigua. Com va dir algú, la geosmina fa molt bona olor al camp, però no en un got.

Però ara, amb la tardor, ens podrem regalar amb l’olor de terra humida. Una olor que també ens recordarà que allà on sembla que únicament hi ha terra, en realitat tenim tota una comunitat plena d’organismes vius. I, sobretot, que ens fa retornar a la infantesa, quan sortíem a jugar pel bosc humit sense fer gaire cas dels pares que ens deien que no ens mulléssim. Qui és pot resistir a una passejada per un bosc impregnat de l’olor de terra mullada?

Certament la geosmina és tot un regal de la natura.

11 comentaris :

XeXu ha dit...

Ostres, molt, molt interessant! Caram, com se'ns podia passar que una cosa així estava feta també per bacteris. Que espavilats que són. Per cert Streptomyces té clàusula de rescissió? Perquè si sap fer tantes coses el fitxo pel labo de química, que ens pot treure de penes econòmiques!

Ah, i posat que l'olor a terra mullada ens és agradable (digues tontos a aquests microorganismes que saben com atreure'ns), com és que ningú no ha comercialitzat l'essència de geosmina. No per posar-se com a perfum, però pels nostàlgics de la tardor... aquí hi ha un negoci...

Carquinyol ha dit...

ainss quines ganes de passejar pel bosc !!! :(

Laia ha dit...

Coneixia l'existència d'aquesta molècula, però no del seu origen! Que interessant!

Aquesta capacitat dels camells és sorprenent!! I una molt bona eina per sobreviure!

I m'afegeixo al que diu en Xexu... Streptomyces sap fer de tot!

jaume ha dit...

Molt interessant! No m'havia preguntat mai l'origen de l'olor de la terra mullada.

Clidice ha dit...

realment som Gaia :)

Vida ha dit...

Jo ara hauria de dir que m'has romput tot l'encís poètic de la tardor, però...no, m'ha semblat ben interessant aquest post, com sempre!
No t'havia dit res fins ara, però et tinc present des del teu retorn estival.

Alasanid ha dit...

Avui he après una cosa magnífica.

Saps, cada vegada entenc més què volia dir Feynman amb aquestes paraules. Realment conèixer com funcionen les coses fa que encara les trobem més belles, no?

Dan ha dit...

XeXu. Segur que hi ha un grapat de patents sobre els genomes d'aquests bitxos. Però segur que n'hi ha altres que també es podrien aprofitar...

Carquinyol. Aviat, aviat.

Laia. En realitat jo també ho acabo de descobrir ;-)

jaume. Realment, quan comencem a fer-nos preguntes sobre coses trivials descobrim coses ben inesperades.

Clidice. Més del que pensem.

Vida. No, no es trenca l'encís. Segons com és millor hi tot.

Alasanid. Totalment d'acord!

amay ha dit...

Que bo en Feynman... Com m'agrada! M'has fet veure molts vídeos ara...
I Dan, ara aquí a Yokohama està plovent! Ja torna a ser època de pluges... A veure si quan surti del lab sento l'olor!

montse ha dit...

Quan netejo xampinyons aquesta olor em fa salivar i vaig netejant i menjant. Sempre he dit que és alguna mancança a nivell químic que arrossego. És una malaltia compartida?

Dan ha dit...

Amay. Yokohama. Quina enveja...

montse. Es que l'olfacte és un sentit dels més intensos que hi ha. A mi també em fan salivar els bolets.