divendres, de novembre 05, 2010

De 105 a 400

Hi ha coses que, segurament, tenen una explicació raonable però que no s’acaben d’entendre. I en ocasions, dues coses que tenen explicacions raonables però que no s’acaben d’entendre coincideixen en el temps. Aleshores, la combinació resulta demolidora (malgrat que hi hagi explicacions probablement raonables).

Dedicar-te a la ciència en aquest país és una mostra de passió absoluta i total per la ciència o be de masoquisme extrem i indissimulat. Els estudiants de doctorat sovint es queixen dels kafquians processos administratius a que es veuen sotmesos. Multiplicitat de comissions, taxes i paperassa que, probablement tenen una finalitat, però que sovint no s’acaba d’entendre. Amb resignació intento explicar que deu ser part de la seva formació com a doctors. En el futur hauran d’enfrontar-se amb l’administració per aconseguir beques, presentar-se a oposicions, justificar despeses i molta paperassa inevitable. És millor que comencin a batallar amb la burocràcia durant el doctorat i així no els agafarà desprevinguts després.

Però aquests dies l’ambient està particularment enrarit a bona part dels laboratoris. El motiu és que les taxes que han de pagar per fer el doctorat s’han apujat. Quan comences el doctorat has de pagar la matricula i un preu per els cursos que faràs. També hauràs de pagar per altres conceptes, com els drets per presentar la tesi o el lloguer de l’aula per fer la defensa. Però aquesta vegada l’augment de les taxes ha estat de 105 euros a 400 euros.

Suposo que es normal que la gent s’emprenyi si a mig doctorat t’augmenten en un 300 % el preu que has de pagar. Diguem que la pujada és una mica superior al l’augment del preu de la vida. I 400 euros, considerant que les beques i els contractes predoctorals no arriben als 1000 euros mensuals nets, vol dir que un mes hauran de dedicar gairebé la meitat del sou a pagar la taxa pel doctorat. Per això, ahir va haver-hi una manifestació per protestar. El fet que això només passi aquí, mentre que la resta d’Universitats de l’estat mantenen el preu baix, també ajuda a encendre els ànims.

Probablement hi ha motius que justifiquen augments de les taxes. Però calia fer-ho d’aquesta manera? Imagineu que un mes a l’any us tripliquin el lloguer del pis o el preu de la hipoteca?

I quan això coincideix amb propostes d’ajudes als “ni-nis” (els que ni estudien ni treballen ni tenen intenció de fer-ho) doncs encara emprenya més al personal. De fet a molts se’ls queda cara de ximples. Els estudiants de doctorat no són només estudiants. Ells fan funcionar el sistema científic del país. Són els que estan pencant al laboratori mentre els científics que sortim a les fotos i a la tele normalment ens dediquem a intentar aconseguir diners, a llegir que fan altres i a dissenyar experiments que, habitualment, faran els doctorands. No és infreqüent que marxin del laboratori passades les onze de la nit. Treballen amb productes cancerígens, radioactius i infecciosos. Manipulen virus, bacteris i tota mena de productes tòxics.

Cap problema. És la feina que han triat i cada feina té els seus problemes i perills. A més, en època de crisi tothom ha de rebre. Però si el missatge que semblaria que s’envia és que la societat està disposada a dedicar diners als que no estudien ni treballen mentre que alhora fa que aquells que si que estudien i treballen paguin el triple del que pagaven per la seva formació, com pretenem mantenir les vocacions i la motivació? Surt més a compte no fer res! (Ja se que les propostes no deuen ser com la premsa les mostra ,i menys encara en campanya electoral, però el missatge que arriba és, bàsicament, aquest.)

Insisteixo. Segur que hi ha explicacions i motius per triplicar les taxes a algú que està al mig de la tesi. Però agrairia que me les expliquessin de manera entenedora. Més que res per tenir alguna cosa a dir als doctorands del laboratori.

10 comentaris :

XeXu ha dit...

Home, més clar, l'aigua. Cal recaptar diners d'alguna banda per pagar als que no fan res, i els ha tocat als becaris!

És denigrant.

Feia un temps que els becaris havien millorat la seva precarietat, començaven a cotitzar, se'ls considerava una mica millor. Però ara torna a començar. Per què sempre acaben rebent els mateixos. Només per la perillositat ja és una injustícia que el sou no arribi a 1000€, això és menystenir molt el treball científic, molt. Dono fe que el que has dit és totalment cert, jo també vaig ser becari i m'apunto totes les desgràcies que cites, cancerígens, radioactius, VIH, productes toxics, nocius irritants, neurotòxics i fins i tot teratògens [començo a entendre moltes coses del meu estat...], i no arribava a 1000€. No és una vergonya. Per no parlar d'horaris, encara que he de reconèixer que no era dels que feien incomptables hores, però no perquè no les hagués fet, sinó per altres temes que no venen al cas, que també hi ha alguns directors que són molt simpàtics...

Res, he estat al cas d'això perquè he rebut mails del col·lectiu actual d'on jo feia el doctorat, i sembla un cas clar de pagar justos per pecadors. Està clar que volen un país de ximples, de gent analfabeta que tingui com a molt prou neurones actives per reconèixer la papereta del partit en qüestió a les eleccions. I després anirem presumint de país.

Molon labe ha dit...

Mira el problema és que si els ninis surten al carrer i ho trenquen tot serà un problema de "justícia social", si surten els alumnes de doctorats serà un problema "dels nens de papà" que no accepten que els hi piquin un xic el crostó... un científic podrà salvar milers de vides, però només l'esteban surt per la tele... (versió moderna de la teoria del caos)

Carquinyol ha dit...

Els preus dels serveis públics (entre ells les taxes universitàries) són fixades cada curs per la Generalitat mitjançant la publicació (a principis o mitjans de juliol) del decret de preus públics.

Si bé generalment la variació no era gaire (més o menys l'IPC) fa uns anyets aquestes comencen a ser més significatives (no fa molt van augmentar força el preu dels títol i els certificats) i han aparegut noves taxes ? Perquè? Doncs per la mateixa raó que els ajuntament pugen l'IBI per exemple: necessitat de més ingressos.

Ara bé, jo almenys penso que el camí aquest no és efectiu, i més al veure el que comentes dels ni-ni... em sembla bé que es cerqui una sortida a aquestes persones, però tot ha de tenir uns límits... ara bé, això de tenir el conte de la cigala i la formiga a l'inrevés no ho trobo gens bé.

Però estem en període electoral i en aquests períodes la lògica que impera és l'electoral, i aquesta lògica és, com a mínim, difusa...

Clidice ha dit...

Com a mare d'un becari (600 leuros) que no té cap altra intenció que acabar la feina a l'estranger, perquè estosehunde tens tot el meu suport (i jo una segona hipoteca, no cal dir). M'apunto a la tesi de Molon labe, perquè dubto que aquells que ens estan manant tinguin capacitat per anar més enllà. Fa molts anys que es governa "per reacció". És allò de hay alguien? per hay alguien más? de l'Eugeni. I, la veritat, no fa riure.

Alepsi ha dit...

Un catxondeu, és aquest païs. Un puto catxondeu. Aquí el més tonto és el que més mana, el que més repercussió mediàtica té, i el que més admiradors arrossega.

I als que tiren el païs endavant... patades al cul. Si és que tenim un esperit massoquista que no ens el treu ningú... grrrrrrrrrrrrrrrrrr

Pla de l'extrany ha dit...

Que us senblaria fer servir els "ni-nis" com a conillets d'indies als laboratoris?
Amb el que estalviarieu amb rates...

Alasanid ha dit...

A mi em va sulfurar quan ho vaig sentir per part dels doctorands de física. I el més greu és que prometin diners a gent que realment és un problema pel país (potser se senten identificats alguns polítics... I no em refereixo només a l'eslògan de precampanya del psc).

De totes maneres també és una auntèntica llàstima el temps perdut pels científics per culpa de la paperassa.

Joana ha dit...

La paperassa que cal per fer qualsevol cosa és una passada. Com tots, estic súper emprenyada i ara encara més sabent això que expliques. Després no volen que fugin els cervells, però ho demanen a crits i amb megàfon! Farà ja quasi un any, que un cop a la perruqueria una mica més i em linxen, per criticar a la princesa del pueblo. Amb aquest nivell que podem esperar! Premiem els dèbils mentals i castiguem els que tenen ganes de fer coses. Els Ninis no foten res perque no els dona la gana i els estudiants s'han de sentir a dir que són nens de papà, independenment del nivell econòmic de cada familia, aquella persona s'ha de trencar les banyes estudiant i fer molts sacrificis.

Brian ha dit...

Tens molta raó, Dan. Tot i que no és un mon que conegui de primera ma me'n faig perfectament càrrec. Ara bé, ja et deus haver donat compte, pels comentaris que em precedeixen, com n'és de fàcil excitar el maniqueisme i la cacera de bruixes (em refereixo a la reacció contra els ni-ni). I consti que has fet una exposició molt ponderada; no te'n dono la culpa ni molt menys.

Son dos problemes diferents que no convé barrejar. Bé d'acord, en el fons tenen una mateixa arrel: el desori absolut i endèmic -secular, diria- a l'Estat espanyol a l'hora de donar sortida i generar expectatives al seu capital humà. El problema que planteges dels becaris segurament és d'una injustícia i d'un absurd que clama l'infern, però és que la situació no és millor a la industria, a la sanitat al mon empresarial o a la administració. Som un país a la deriva, que pretenia ser la "vuitena potencia mundial" en base a una economia muntada sobre decorats de cartó pedra. En fi, ho deixo perquè em començo a embalar...

Només una cosa més: és molt fàcil donar la culpa "als que manen", però el mal està arrelat a la societat en el seu conjunt. Els que manen no son més que el reflex d'aquesta societat.

Erwin Rommel ha dit...

Tot això es una vergonya!!!!!!
Una vergonya que no es dediquin més diners a la ciència.
Sempre serem (Espanya, per ara) el cul d'Europa.