dimecres, de novembre 03, 2010

Previsions extraterrestres

Les notícies sobre descobertes d’exoplanetes tenen un regust agredolç. Per una banda, és una passada disposar de la capacitat d’identificar planetes al voltant d’estrelles llunyanes. Poder saber si al voltant d’aquells puntents de llum que veiem de nit hi ha planetes és, simplement, increïble i obre la imaginació a tota mena d’especulacions. Però, d’altra banda, les descobertes que es van succeint mai acaben de ser “la descoberta”. Encara anem localitzant planetes massa grans, massa calents, massa freds o massa el que sigui que fan que la vida tal com la coneixem sigui molt improbable. I vulguis que no, això talla el rotllo.

Al final és difícil no impacientar-se i tenir ganes de cridar als astrònoms “vinga, trobeu un planeta com el nostre d’una vegada!” Un pensament injust, però comprensible. Però allà on no arriba encara la tècnica podem fer servir les matemàtiques. I això ho han fet dos equips diferents per respondre dues preguntes relacionades amb la cerca d’exoplanetes.

Els primers es van preguntar quants planetes semblants a la Terra podem esperar trobar a la galàxia. Les expectatives seran diferents si creiem que planetes com el nostre són molt abundants o si pensem que resulten excepcionals i escassos. Si a un paller només hi ha una agulla cal prendre paciència, però si n’hi ha un milió, pots ser més optimista.

El que van fer va ser analitzar com es distribuïen en funció de la mida els planetes que ja s’han trobat en 166 estrelles semblants al nostre Sol. I van observar que no era a l’atzar. Un petit percentatge d’estrelles (1,6 %) tenia planetes de dimensions enormes, com Júpiter o més grans. El 6,5 % tenia planetes grans, però no tant. Podríem comparar-los amb Neptú o Urà. I un 11,8 % de les estrelles tenien planetes dels que s’anomenen “super-Terres”, és a dir de mida entre tres i deu vegades més gran que el nostre.

Noteu que com més petit és el planeta més en trobem? De planetes com la Terra no n’hem vist cap, però això ja ho esperàvem. Simplement encara no disposem de tecnologia prou sensible per localitzar-los. Però si extrapolem les dades obtingudes podem esperar que una de cada cinc estrelles tingui planetes de mida similar a la Terra. I això són molts planetes!

És interessant que les dades observades no acaben de encaixar amb les previstes pels models teòrics de formació de planetes. Però ja se sap: si les dades i la teoria no quadren, cal refer la teoria.

De manera que sembla que allà fora hi ha moltes Terres esperant a ser descobertes, però quan? Doncs això és el que han intentat respondre uns altres investigadors fent servir un sistema similar. No han analitzat estrelles sinó el ritme al que anem descobrint planetes i com millora la sensibilitat de les tècniques. I de nou, han extrapolat per mirar de predir quan podem esperar la descoberta de la primera exo-Terra. Parlem d’estadístiques i probabilitats, de manera que les dades cal agafar-les amb precaució, però posats a predir els autors diuen que l’esdeveniment tindrà lloc cap a Maig del 2011.

Tanta precisió sembla més aviat una fantasmada, però de fet només és el punt on una recta talla un punt d’una altre recta en una funció. Interpretat de manera més realista diríem que no l’esperen abans del 2011 i els sorprendria no haver trobat encara res més enllà del 2020.

Tot plegat no ens soluciona res, però al menys ens fa veure les coses amb una certa perspectiva. Sembla que s’apropen temps interessants en l’astronomia. Nosaltres no podrem visitar aquests indrets. Però saber amb certesa que existeixen farà que mirem al cel amb uns altres ulls.

11 comentaris :

Carquinyol ha dit...

No en va diuen allò de 'amb temps i una canya'... Ara només cal anar millorant la canya !n

Clidice ha dit...

És evident que no podem viure d'esquena a l'espai exterior, fins i tot fer els possibles perquè servidora se'n vagi de missió de no-retorn quan sigui prou velleta, però no hem de perdre de vista les lleis més elementals de la física i que el contacte és pràcticament impossible i acceptar, també, que potser ja ens haurem extingit en el temps que necessitaríem per aconseguir viatjar a les estrelles. Tot i que, ves a saber! som tan especials els humans! :)

Dan ha dit...

carquinyol. Però sempre va be tenir una estimacipo de quants peixos hi ha i de com milloraran les canyes!

Clidice. Mai es pot descartar que surti una nova descoberta que permeti el viatge. Però nomes saber que hi ha més indrets allà permetrà tornar a somniar com els antics excploradors. Unes noves "terra incongnita" desperten la imaginació!

Brian ha dit...

Fa molts anys vaig llegir en algun lloc dels suposadament seriosos (potser a Scientific Aerican o algun del mateix estil) una curiosa teoria sostinguda per un científic recolzada també sobre bases matemàtiques. Venia a concloure que a l'Univers (o potser només es referia a la Via Làctia, no ho recordo) no hi havia més vida intel·ligent que la nostra perquè, altrament, fora estadísticament impossible que no haguessin establert ja contacte amb nosaltres.

matgala ha dit...

Ostres, no havia sentit res de cap d'aquests articles!

L'extrapolació és una mica "perillosa", almenys en el cas de "predir" el futur... sobretot perquè la tècnica no sol créixer d'una manera en què la derivada sigui contínua...

Però, és clar, no he mirat en detall el que deia aquesta gent...

Tot i així, no saps com t'agraeixo la "pista" els articles :-D Com t'ho fas per trobar sempre aquestes coses ràpidament? Jo en veig unes quantes... però tu les veus gairebé totes!!!

Dan ha dit...

Brian. Uix. Si que em sona aquest raonament, però aquestes estadístiques donen per fet massa variables. Segur que no intenten comunicar pero nosaltres no ens n'enterem perque no tenim la tecnologia habitual a la galaxia? Segur que volen contactar?
A més, només estem aqui des de fa cinc milions d'anys, que es un no-res en termes galàctics.

matgala. Siq ue son delicades les previsions, però si s'agafa com unaaproximació (i no com una previsió exaxcte) tenen una certa utilitat.
Els articles? Això ja es una mania meva. Quan diuen que "s'ha dit que..." vull saber qui i com.

matgala ha dit...

Mmm... Potser és perquè estic allunyada del món i fa 2 mesos que no miro la tele ni escolto la radio (i la meva única font de notícies és internet...), però al que em referia és que no havia sentit la notícia que "s'ha dit que en mig any es trobaran planetes de la mida de la Terra". I això que miro notícies, eh!!!

(Jo també tinc aquesta mania, per això em miraré bé els enllaços que has donat quan tingui un moment!)

Arcangelo ha dit...

M'apunto a la idea de que la funció no té perquè ser contínua. Si que es pot obtenir una idea aproximada, però potser la innovació tècnica topa amb un impediment mecànic especialment difícil o, tot al contrari, troba un revulsiu així de sobte... El ritme per molt que segueixi un patró, tendiria més aviat a ser irregular a llarg termini.

Dan ha dit...

matgala. Es que soc un xafarder. Ja ho saps!

Arcangelo. Discrepo del teu raonament. Cert que hi haurà aquests impediments que esmentes, però això casarà desviacions a curt termini. A llarg termini en canvi jo esperaria un un patró més lineal.
El que si pot passar es un obstacle o un limit físic insuperable. La funció tindrà el seu límit.

XeXu ha dit...

Tinc un parell de dubtes que per una vegada em sembla que no em respons tu mateix en el mateix post.

Primerament, trobo important dir sempre (com fas tu), que en aquests planetes no hi pot haver vida tal i com la coneixem. Suposo que si no podem detectar planetes petits encara, de vida ni en parlem. A més, no podem assegurar que les lleis físiques i químiques es mantinguin constants en altres punts de l'univers, oi? En principi sí, però potencialment hi poden haver altres formes de vida que desconeixem, oi? A nivell bioquímic, vull dir, no morfològic.

I el segon dubte, quina necessitat hi ha de trobar un planeta de dimensions similars a la Terra? No pot haver-hi vida o condicions similars en planetes més grans, o fins i tot més petits? O és que tots els planetes que s'han vist fins ara són gegants gasosos?

M'encanten aquests temes!!

Dan ha dit...

OK. Certament el primer pas es trobar planetes semblants a la Terra. El tema vida (el TEMA) seria el següent pas. No podem assegurar que les lleis físiques i químiques es mantinguin iguals a tot l'Univers. però com que no podem saber.ho, sembla mes practic assumir que si que es mantenen. Al menys fins que algunes dades suggereixin que canvien (hi ha alguna dada, però que...)
I en principi, si qu epodem esperar que hi hagi vida. De moment es una pregunta sense resposta, però ja que ha aparegut una vegada, perquè no en altres indrets. I si la busquem semblant a la de la Terra, el més fàcil es fer-ho en planetes semblants a la Terra. Amb aigua líquida i una gravetat suficient com per mantenir l'atmosfera, però no massa gran com per acabar sent un gegant gasós. Tot i que en Carl Sagan, a Cosmos, imaginava formes de vida que vivien flotant a l'atmosfera superior d'un gegant gasos.