divendres, d’octubre 27, 2006

Cèl·lules mare

Hi ha temes dels que se'n parla molt i amb un nivell creixent de manca de rigor. I un d’aquests temes ha tornat (una vegada més) a saltar a les portades d’alguns medis de comunicació. Es tracta de la recerca amb cèl·lules mare embrionàries.

La notícia ha sortit arrel d’un anunci d'en Michael J. Fox demanant el vot per la candidata demòcrata del seu comptat per tal que aprovin una llei que permeti la recerca amb cèl·lules mare, que el president Bush ha prohibit als Estats Units.

Naturalment ja ha tingut resposta pel bàndol republicà, acusant-lo d’exagerar els símptomes de la malaltia de Parkinson que pateix. Altres diuen que la política dels republicans permetrà que Europa passi al davant dels estats Units en aquest camp de la medicina. I altres es posen a criticar en M.J.Fox per, segons ells, afavorir les polítiques pro-abortistes.

Sense entrar en valorar tot això, tant sols voldria precisar un parell de coses sobre les cèl·lules mare. Més que res perquè es diuen molts disbarats al voltant d’elles. I d’entrada, el més evident i obvi és que tot i que la recerca en aquest tema és un camp molt prometedor per al futur tractament de diferents malalties, no és ni molt menys, la solució final a tots els problemes que de vegades sembla que vulguin vendre.

El principi en que es basen aquests estudis és senzill. Cada cèl·lula del nostre cos està molt especialitzada en determinades funcions. Això vol dir que sol fa servir un cert percentatge de la informació genètica que conté. Les cèl·lules del pàncrees fan sucs digestius, però no fabriquen moc com les cèl·lules del nas. Els limfòcits fan anticossos, però no faran proteïnes per formar una ungla. I a partir d’una cèl·lula de la pell no podem obtenir cèl·lules del fetge.

I aniria molt bé poder-ho fer. Si algú és diabètic és perquè algunes cèl·lules del pàncrees no funcionen correctament, però si podéssim convertir cèl·lules del fetge en cèl·lules sanes del pàncrees, potser podríem fer que la diabetis desapareixés.

Però hi ha alguns tipus de cèl·lules que si que poden transformar-se en altres tipus! I les que tenen aquesta capacitat s'anomenen cèl·lules "mare". Unes són les cèl·lules mare hematopoiètiques. La paraula vol dir que son les que donaran lloc a les cèl·lules de la sang. La sang l’anem fabricant constantment al moll de l’ós. Això significa que hi ha cèl·lules que tenen capacitat per anar convertint-se en leucòcits, limfòcits, glòbuls rojos, etc. Tenen potencialitat per convertir-se en altres coses. I si podéssim controlar el procés potser podríem fabricar el tipus cel·lular que algun malalt necessita.

La mala notícia és que aquestes cèl·lules mare adultes no poden convertir-se en tots els tipus cel·lulars.

Però n’hi ha unes que si que poden fer-ho. Són les cèl·lules dels embrions. Desprès de tot, tots hem començat sent una única cèl·lula, resultat de la fusió d’un òvul i un espermatozoide. Aquella cèl·lula va anar multiplicant-se i diferenciant-se en tots els nostres teixits. Per tant, al principi dels estats embrionaris, aquelles cèl·lules si que poden esdevenir teixit epitelial, pancreàtic, neuronal, i tot el que vulgueu. És diu que són cèl.lules mare "totipotents", per distingir-les de les "pluripotents", que són les que es poden convertir en molts tipus, però no en tots.

Ara sabem que a partir de determinat nivell, aquesta capacitat es va perdent progressivament i les cèl·lules ja queden “marcades” per ser un tipus o altre de teixit. Però si les agafem a temps, hauríem, en teoria, de poder “fabricar” teixits o components cel·lulars útils per algunes malalties.

Però les coses no són simples ni properes. El camí que queda per davant és immens i ple de dificultats. I a més, això no servirà per totes les malalties, ni molt menys!

Potser si que podrem fabricar neurones sanes per tractar malalties degeneratives com el Parkinson o l’Alzehimer. Però abans caldrà resoldre problemes formidables. Haurem de saber com fer que aquestes cèl·lules es posin en el lloc precís, interaccionin amb les altres cèl·lules correctament, que responguin als senyals que han de respondre... També hi haurà problemes de rebuig, i moltes malalties, simplement no depenen de canviar una cèl·lula per una altra.

La recerca en cèl·lules mare és un dels camps més prometedors i apassionants de la medicina, però la divulgació que se’n fa està terriblement contaminada per interessos, per creences religioses i per falses esperances. Cal anar amb molt de compte amb tot això.

9 comentaris :

omalaled ha dit...

No tota la divulgació sobre aquest tema és dolenta i aquest article és un clar exemple.

Una pregunta Dan, si aquestes cèl.lules totipotents hi són només als embrions, la pregunta és d'òn surten? vui dir: quí i en què circumstàncies o procesos es fabriquen?

Salut!

Anònim ha dit...

Sí, ja s'hi veu que queda molt de camí, i per això la importància de començar-hi com més aviat millor, sense tants entrebancs ni intromissions pseudo-religioses.

Dan ha dit...

omalaled, no son unes celules especials que hi hagi a l'embrio. Son les propies 8 o 16 celules de l'embrio. S'en podt agafar alguna i donara lloc al que calgui. Es, clar, l'embrio jo no podra seguir sent viable, i aqui hi ha el problema amb els que consideren que s'esta fent abortament. To i que en realitat, son embrions sobrants de fecundacions in vitro que igualment es destruirien.

eslinor, a Europa encara ho tenim bé, pero als USA...

omalaled ha dit...

Gràcies, Dan, però la meva pregunta va una mica més enllà: tal i com tenim un ADN que conté la nostra informació, òn està la informació que genera una cèlula mare. Es necessari fecundar un òvul per què es formin? o no podrien sortir només dels espermatozoides o dels òvuls? Vui dir, on estàn abans que es formin? (problemes religiosos apart)

No et molesto més :-)

Salut!

Dan ha dit...

El problema es interessant i encara no esta clar. No es una informacio especifica que la converteix en celula mare. Mes aviat al reves. A mida que avança el desenvolupament embrionari apareixen "restriccions" a les capacitats de les cèl.lules per esdevenir una cosa o altra. De manera que el problema es identificar els senyals que "bloquejen" posibles vies de desenvolupament de les celules. Les celules deixen de ser celules mare a mida que algunes zones del ADN van quedant empaquetades i ja no s'expressaran mai mes.

Ep i no es cap molestia, off course!

Gemma Ferré ha dit...

Gràcies per aquesta explicació tan clara. Jo també he parlat d'aquest tema però des d'un punt de vista tant sols visceral, perquè em va molestar molt sentir ahir la notícia a la ràdio.
Encara que sigui dífícil i lent crec que s'ha de seguir endavant amb aquestes investigacions.

Ciutadans de Catalunya CLIC AQUÍ ha dit...

Propuestas de Ciutadans de Catalunya:

1- Si quieres que los niños y jóvenes reciban una educación bilingüe y de calidad, y que el castellano esté al mismo nivel del catalán, para que así nuestros hijos puedan tener un mejor futuro.

2- Si quieres una Cataluña moderna, dinámica, plural, cosmopolita, abierta a España y a Europa: Una Cataluña integrada en España y que vuelva a ser su motor económico.

3- Si quieres una Cataluña en la que no se cuestione a ningún ciudadano por sentirse más (o menos) catalán, o más (o menos) español, y en las que esos sentimientos no formen parte del discurso político.

4- Si quieres una Cataluña en la que se hable el catalán y el castellano indistintamente, tanto en la calle como las Administraciones o en el Parlament, y en la que no haya que disculparse por hablar uno de los dos idiomas.

5- Si quieres que los 30.000 millones de euros de presupuesto anual de la Generalitat se dediquen a programas sociales, vivienda digna, empleo, formación, y no a "construir una nación" que divide a los catalanes entre sí, y a los ciudadanos de Cataluña con el resto de España.

VOTA A CIUTADANS. EL MAYOR MOVIMIENTO CIUDADANO DE NUESTRA DEMOCRACIA.

Conoce a Albert Rivera, y las ideas de Ciutadans, en la entrevista de Eva Hache,
en la de CNN,
en el programa Ruedo Ibérico de Antena 3,
o en Intereconomía,
y mira el Spot de Ciutadans en Youtube.

Vota a Ciutadans de Catalunya, es la única manera de hacer frente al nacionalismo excluyente.

Dan ha dit...

Doncs vaja! Ja coneixia l'spam anunciant allargaments de penis i pagines tipus "guarrillas.com", tot plegat una tabarra insufrible, però que apareguin partits politics fent campanya al meu blog ja em toca la pera. Pensava esborrar-ho, sobretot perque intento evitar la politica en un blog bàsicament de temes científics. Però sabeu que? que ho deixo. Si mes no per poder respondre que sou una colla de fantasmes molt més excloents que allo que dieu denunciar. I que abans que votaros em faig monjo budista i men vaig a Afganistan per predicar les virtuds de la castedad.
Que us bombin!

Anònim ha dit...

hola kina rabia akets ciutadans.. owo!! wno res dons ke gracies x la info kolegas :D ke stik foten un traball daxo i es mol interasan un patonert kina kurrada dew