dimarts, d’octubre 03, 2006

La lletra desapareguda

La frase es va fer famosa arreu del mon. Quan en Neil Armstrong va trepitjar la Lluna, va deixar anar allò de “Un petit pas per l’home, però un gran pas per la humanitat”. Però semblava que no va ser exactament això el que va dir.

I és que si ho analitzem en detall, ens adonem que és una d’aquelles ocasions en que en parlar de l’"home" es podria sobreentendre que es refereix a l’ésser humà en sentit global. De manera que la frase seria redundant. “Un petit pas per la humanitat, però un gran pas per la humanitat”. Ridícul. El que hauria d’haver dit seria “Un petit pas per un home, però un gran pas per la humanitat”.

I el cas és que en anglès la diferència encara és més petita. Una simple “a”: That's one small step for a man, one giant leap for mankind”. De totes maneres, l’Armstrong sempre va afirmar que ell creia haver-ho dit correctament, amb la “a”, tot i que reconeixia que amb els nervis del moment potser s’havia fet un embolic. Comprensible. Qui no estaria nerviós si estàs a punt de ser el primer ésser humà en trepitjar la Lluna? I pensant que la teva vida depèn que la tecnologia que t’envolta no falli? Encara em sorprèn que fos capaç dir alguna cosa amb cap i peus.

Però sembla que finalment ell tenia raó. Aprofitant les noves tecnologies, un programador anomenat Peter Shann Ford ha netejat les antigues gravacions de la missió Apol·lo 11. Ha tret el soroll de fons, les interferències i ha ralentizat la veu i ho ha representat en una gràfica. I si! La “a” estava allà!

Es veu que, a més de la mala qualitat de les comunicacions, l’amic Armstrong si que devia estar nerviós i parlava massa de pressa. Tot plegat va fer quasi desaparèixer la “a”. I això li va reportar crítiques durant quaranta anys.

Cal dir que les crítiques són comprensibles. Aquí podeu escoltar la gravació original (dura com un minut i la frase és al final), i la “a” no s’escolta per enlloc. De totes maneres, també cal dir que alguns crítics són perepunyetes. L’Armstrong va deixar clar que potser es va confondre, però l’important era allò que volia dir.

De totes maneres aquests retrets segurament no van afectar gaire al protagonista. Una de les crítiques que es va fer a la NASA en triar en Neil Armstrong per anar a la Lluna era la seva extrema “soseria”. Un home extremadament eficient i fiable, que no perdia mai la calma, però que era un relacions públiques lamentable. Gairebé mai somreia, no sortia a les fotos, no s’apartava mai del guió. Molt poc “humà” en contrast amb el seu company en “Buzz” Aldrin. De fet, a gairebé totes les fotos que hi ha dels astronautes a la Lluna, el que surt és l'Aldrin. L’Armstrong no tenia massa interès a fer-se fotos. Potser en tenia prou apareixent al reflex del casc del seu company.

Fins i tot diuen les males llengües que la frase se la van preparar a la NASA, tot i que això també ho nega i diu que la va pensar en les darreres hores abans de l’allunatge.

En realitat, fins i tot ara, quan li reconeixen que si que ho va dir correctament, la seva reacció ha sigut simplement comentar que troba que la tecnologia que ha fet servir en Peter Shan “és interessant i útil”, i que “...la conclusió és persuasiva. Persuasiva és la paraula apropiada”.

Un home impertorbable. Ideal per enviar-lo a la Lluna.

13 comentaris :

aina ha dit...

carai... a vegades em sembla que ens prenem les coses massa a la valenta... jo crec que el pobre ja tenia prou feina com per recordar-se amb exactitud de la frase! en fi... hem de fer passar el temps, no?

Mery Cherry ha dit...

l'última frase que has escrit no té preu

èlsinor ha dit...

I un home ideal també per enfrontar-se als llunàtics.

bellosoli ha dit...

prefereixo q s'enviin homes meticulosos a fer les tasques complicades que no pas tios graciosos. Els USA i el showbussiness...

Franciscu ha dit...

Molt interessant. I el de la tardor també. No sabia que existies (com la a del astronauta).
En prenc nota.
Per cert, el centpeus xafarder del que et van parlar, no seria pas el dels contes del Tambor, el Ciempiés Curioso?

Grigri ha dit...

Fa uns 3 o 4 anys vaig veure un reportatge on sortien alts càrrecs de l'administració USA on deien que tot plegat era un muntatge..
Bé, concretament deien que a la lluna s'hi havia arribat però que era impossible en aquell moment obtenir-ne imatges i que tot el què hem vist a la TV estava rodat als estudis de Stanley Kubrik, que per aquelles dates rodava 2001:Odisea en el espacio..

La veritat és que van aconseguir crear-me un dubte raonable. Repassaven les imatges i les fotos i comentaven els diferents "gazapos": ombres contradictòries, focus que es veien, la bandera onejant (es veu que és impossible que oneji a la lluna).
Bé, no ho sé. Potser no ho sabrem mai...

Dan ha dit...

Aina, si tu! potser cal no ser tant puntillosos. despres de tot, el sentit estava clar, no?

Mery Cherry, però que dolenta que ets!

èlsinor. Cert, però per llunàtics no li calia anar a la lluna, que a Washington en te un bon grapat!

bellosoli. Tens rao. Mira que va passar amb els de l'apol.lo 12 (o era el 14?) que es van emportar un exemplar de "Play Boy" a la Lluna i els de la NASA no els ho van perdonar!

franciscu, doncs si senyor. Aquest centpeus era. Es veu que jo el seguia, pero sincerament no ho recordo. Ho se perque a casa m'ho deien.

grigri. La teoria de la conspiracio aquesta es un classic. Però jo no hi crec. Mes informació (meva) a:
http://centpeus.blogspot.com/2005/12/dius-que-no-van-anar-mai-la-lluna.html

denke ha dit...

Estic baixant un documental sobre el tema NASA-Kubrick (suposo que el que diu la grigri) i sempre em pregunto...
Per que les altres agencies espacials no van a la lluna?
Per que no hi torna la NASA?

tot i que ara em pregunto tb com es que paio s'ha posat a buscar una "a"...

Dan ha dit...

Mira, doncs ara sembla que hi tornen. Fa molt poc la NASA ha presentat la nova generacio de naus per enviar tripulacions mes grans a la lluna. Es el projecte "Orion".
Suposo que era un tema de calers (com sempre). Es molt més barat i fàcil enviar gent a la estacio internacional, que esta aqui al costat, que no pas a la Lluna.

williams ha dit...

genial. Magnífic.

plas plas plas

Nick Mariette ha dit...

Peter Shann Ford's "analysis" of Neil Armstrong's moon landing speech is completely unscientific, and not a proof at all (and Peter is more a CEO and ex news anchorman than computer programmer). (1). No speech researcher would make a scientific claim using Goldwave software (like making a blockbuster movie in iMovie). (2). The audio used was 11.025 kHz, 8 bit quality. (3). The "control phrase" (for mankind) has shorter syllables because it has more of them. (4). Peter Shann Ford didn't use the first tool of any speech researcher - the spectrogram. (5). Peter's "research" was reviewed by an astronaut who emphasised the finding was "persuasive", and "Ms. Rano Singh, a Physiotherapist with a Masters in Biomechanics". (6). The mouth diagram is from a description of Korean alveolars, and Korean does not have the American English approximant /r/. (this point from http://itre.cis.upenn.edu/~myl/languagelog/archives/003639.html#more)
(7). There was no peer review by real speech analysis researchers. I believe the whole thing to be a dodgy publicity stunt for Peter Shann Ford and his Control Bionics company. Read more here: http://blog.soundsorange.net

Dan ha dit...

Welcome Nick. I'm sure you are quite right, but in any case I considered the Peter Shann Ford's analisys as a cientific approach, but a funny way to thing on the importance of a single "a". However, the important was the idea of the sentence and not the exact words. This idea does not need to be supported by any (scientific or unscientific) analisys.

leanan ha dit...

que tiquismiquis i criticona és la gent..

la majoria segurament hauria dit només "ualaaa"