divendres, d’octubre 13, 2006

Pseudociència

Sempre, sempre, sempre cal tenir un punt d’escepticisme. Fins i tot quan apareix un premi Nobel a la pantalla afirmant alguna cosa, cal mantenir les distàncies. Desprès de tot, massa vegades es vesteix de ciència, o de “veritat científica” el que és simple ideologia o fins i tot pura manipulació.

El cas és que fa poc vaig anar a veure una pel·lícula que semblava interessant. Me l’havien recomanat i vaig veure que alguns blocs en parlaven i, a més, semblava força interessant. El títol fins i tot era com una provocació: ¿¡I tú que sabes!?

Realment és una pel·lícula inusual. Amb un fil argumental curiós (una noia separada va per la vida arrossegant la depressió i buscant sentit a les coses) aprofita per especular sobre la física quàntica, la teoria de les cordes i la ment humana. Fa servir alguns efectes visuals interessants i fa pensar una mica. Però el cas és que de seguida vaig notar que alguns raonaments que feien els científics que hi apareixien em semblaven molt, però molt estranys.

La física quàntica és una cosa, i la ment humana és una altra. I les relacions que establien entre elles simplement no les entenia. A sobre, algunes coses em sonaven molt a filosofia mística, que és una cosa respectable, però que no té res a veure amb la ciència!

Quan vaig sortir del cinema tenia la sensació que m’estaven donant gat per llebre. Fins i tot vaig dubtar que els científics que apareixien no fossin en realitat simplement actors fent el paper de científic. Però al final donava el currículum d’aquella gent! Semblava cert!

De manera que al final he buscat una mica qui eren aquells que sortien sota l’etiqueta de físic quàntic, neuropsicòleg o biòleg especialitzat en medicina integrativa. I aquí comença a aclarir-se tot. Alguns resulta que treballen en un “departament de parapsicologia”, un altre ha publicat treballs sobre el càncer, però que resulta ser sobre “l’efecte de la meditació en la progressió de la malaltia”. I una senyora que deia unes coses molt divertides sobre com els efectes dels pensaments afectaven l’estructura molecular de les coses (...¿?) resulta que afirma ser el canal que fa servir un tal “Ramtha” (filósofo, místico, maestro y hierofante segons diu la web de la pel·lícula), i que va viure fa 35.000 anys.

I per aquí trobo la connexió final. La Pel·lícula està relacionada (produïda?) per la Ramtha School of Enlightenment, una mena de culte religiós o d’escola esotèrica com n’hi ha moltes pels Estats Units.

Ara ja ho entenc tot. Amb la pel·lícula simplement estan fent proselitisme de les seves idees disfressant-les d'informació científica. Això és trampa!

Com que la física quàntica és una matèria realment complexa i que té molts aspectes poc clars, aprofiten per omplir-ho amb les idees que a ells els semblen més adients. Desprès de tot, pocs són els que tenen coneixements com per adonar-se de l’engany! En Ricard Dawkins ha resumit la trampa que ens volen colar d’una manera molt simple: "La física quàntica és profundament misteriosa i difícil de comprendre. L’espiritualitat oriental és profundament misteriosa i difícil de comprendre. Per tant, deuen estar dient el mateix.”

El cervell, la ment, és l’ultima frontera de la ciència. Comprendre el que ens fa a nosaltres ser realment nosaltres i no un simple tros de matèria que es pot moure i reproduir és l’estudi més fascinant que té la ciència per davant. Però té molt poc a veure amb la física quàntica, la relativitat espacial o la geoestratigrafia. Aprofitar el desconeixement immens que encara tenim per intentar enredar-nos no és acceptable.

I per descomptat, no té res a veure amb la ciència.

5 comentaris :

PropDe40 ha dit...

Això de sesgar la informació en benefici propi és el més habitual, compara diaris o telenotícies. I la religió pseudocientífica és un àmbit més. I si els fets s'entesten en demostrar el contrari, convertim-ho en qüestió de fe ;)

omalaled ha dit...

Sí, i no només la quàntica. Molts esotèrics parlen del "camp magnetic que ens envolta" per explicar quelsevol tonteria. Encara avui, el magnetisme és un misteri per moltes persones i d'això també se n'aprofinten.

La gravetat no tant: des de que és sabut que el efecte gravitatori de la comadrona és més important que el de Júpiter al moment del part, l'astrologia comença a estar desterrada.

Tinc ganes que es fiquin amb les forces nuclears a veure què en treuen ... mi ells s'atrveixen :-)

Salut!

Anònim ha dit...

La qual cosa no fa més que confirmar allò que va escriure Lucreci fa més de 2.000 anys: 'tantum religio potuit suadere malorum' (De rerum natura I, v.101)

Dan ha dit...

propde40 si senyor. La practica es molt habitual. Pero aquesta vegada ho han fet molt be. Sembla talment com un documental de ciència.

Omalaled. Ets molt optimista. Encara queda molta supersticio arrelada i disfressada. Com que encara ens queda molt per saber, tenen camp abonat per especular i oferir respostes màgiques. Si que s'hi atreviran amb les forces nuclears. Ja ho veuras.

Molt bona èlsinor. les paraules de lucreci segueixen vigents. Suposo que esta en la naturalesa humana aprofitar qualsevol cosa i tergiversar-la fins fer-ne coses dolentes d'allò que, en principi, hauria de ser bo.

Papitu ha dit...

Una mica de bibliologia per explicar l'origen de la vida (que agosarada és la ignorància o hauriem de dir la fe): http://www.youtube.com/v/b6aVv-RVx4U. L'enllaç al video l'he trobat a la web CadenaPeco on han tingut la paciència de rebatre les barbaritats una per una.