dijous, d’octubre 11, 2007

Biocombustibles, llums i ombres

Una cosa en la que hi ha acord és en la necessitat de buscar alternatives a l’ús del petroli com a font d’energia. El petroli s’acabarà un dia, el seu origen geogràfic crea dependències i tensions polítiques i econòmiques, i el seu ús genera greus problemes mediambientals, en particular la generació de CO2 que és el principal gas generador de l’escalfament global.

Però si definir el problema és fàcil, trobar una solució resulta molt més complicat. Mica a mica van apareixent sistemes per obtenir energies renovables. Ja no ens sorprenen els parcs de generadors eòlics o les plaques fotovoltaiques, però la quantitat d’energia obtinguda encara és una fracció petita del total necessari. I per ara, no resulten útils pel que fa a una de les principals activitats que fan servir el petroli com a font d’energia. El consum de derivats del petroli en els motors dels vehicles.

Però darrerament es parla molt d’una alternativa no contaminant per al petroli en el cas de vehicles a motor. Es tracta dels biocombustibles, és a dir combustibles obtinguts a partir de matèria orgànica que podem cultivar. Els més actuals són per una banda el bioetanol, obtingut de la fermentació de blat de moro o colza o altres vegetals i per una altra banda el biodiésel que s’obté a partir d’olis vegetals.

Hi ha qui veu la gran oportunitat per lliurar-se de la dependència del petroli. I a més, no afegeixen CO2 a l’atmosfera. Bé, de fet si que en generen, però no és CO2 nou sinó que és el que han captat les plantes de les que s’ha obtingut el biocombustible, de manera que l’aportament net és zero.

I de moment ni tan sols caldria modificar els motors dels cotxes ja que es tracta de barrejar la gasolina amb un 5 % o un 10 % de bioetanol. Sembla poc, però és una quantitat que globalment resulta important.

Però, ai! Com sempre, al món real les coses no són tant simples ni tan boniques com ens agradaria.

Han aparegut informes en els que s’ha calculat la quantitat d’energia necessària per obtenir, refinar i distribuir els biocombustibles i els números resulten molt menys optimistes del que es podria esperar. Cal fertilitzant per conrear aquests vegetals, cal combustible per portar-lo des del camp fins les refineries, cal tenir en consideració el procés de refinat que és diferent per cada vegetal, cal molta aigua, que cada vegada és un valor més car, cal... Quan es posen tots aquests factors en l’equació, els números surten justets o en alguns casos resulta pitjor el remei que la malaltia. Però tampoc cal pecar de pessimismes. És d’esperar que el rendiment vagi millorant i que els sistemes s’optimitzin. Ni que sigui una petita millora val la pena tenir-la en consideració.

El problema està venint per una altra banda

Molts països estan substituint els conreus destinats a l’obtenció d’aliments per altres destinats a produir biocombustible. I això està causant un augment en el preu del blat o dels cereals amb que s’alimenta la població, augments que de seguida es traspassen als consumidors. A Mèxic i a Itàlia ja hi ha hagut vagues en protesta per l’augment del preu del pa, les tortitas o la pasta. Aquí també es parla ja de l’augment del preu de la farina i de com afectarà això al dels seus derivats. A Argentina el preu de la carn està pujant, perquè és molt més rendible dedicar les pastures als biocombustibles que no al bestiar.

I els números indiquen que a molts països d’Europa, ni dedicant tot el terreny cultivable als biocombustibles en tindríem prou per abastir-nos, de manera que caldrà importar-ho d’altres indrets. Però amb això substituïm la dependència d’uns per la dependència d’altres. I aquests altres passaran a tenir els mateixos problemes de subministrament d’aliments.

En un planeta on encara està per resoldre el problema de la fam, dedicar les pastures a fer combustible pels motors segur que és rendible per alguns, però no se si resulta un negoci molt assenyat per la majoria.

En tot cas, la resposta no és simple, les coses no son blanc o negre i no hi ha solucions màgiques i generals. Com sempre.

10 comentaris :

Anònim ha dit...

Tal i com estan ara mateix les coses, penso que amb el combustibles no s'aconseguirà res. A més de no treure'ns la dependència del petroli... ens afegim una nova !!

I èticament, això que hi hagi gent que passi gana per a que altres es puguin passejar amb el seu cotxet és totalment repugnant.

El que sembla cert és que amb l'actual model no anirem pas enlloc, s'ha de trobar un nou model d'obtenir energia,... però això, deixant de banda aspectes tecnològics, en un món controlat pels diners que generen aquestes empreses és gairebé un paradigme.

Anònim ha dit...

L'Informe de l'OCDE ja presenta molts dubte sobre el tema.
http://www.enriccanela.cat/index.php/2007/09/18/biocombustibles-es-pitjor-el-remei-que-la-malaltia/

Anna ha dit...

molt bona reflexió, sempre va bé posar un fre als que ens volen vendre la moto de les noves fonts d'energia sense explicar-ne els inconvenients.

i per cert, ara m'has recordat un reportatge que vaig veure fa temps de no sé quin poble de Catalunya que cremaven closques d'avellana per abastir de calefacció els veïns... com a mínim, es podien menjar les avellanes! :P

Anònim ha dit...

Fa més de deu anys que els biòlegs adverteixen del perill de fer combustibles a partir de matèria primera que compteixi amb l'home (=aliments). I, a més, per a produir un litre de biodiesel es contamina l'equivalent a ... el consum d'un litre de benzina.

Ara mos despertam. Té nassos, el tema.

Dan ha dit...

Carquinyol. Certament calen nous models. Peró sobretot cal anar fent-nos a la idea que fonts d'energia tant fàcils de fer servir com el petroli ja no n'hi hauran. Les opcions seran més cares i complexes.

Enric. L'informe de l'OCDE va ser dels que van fer saltar més les alarmes en aquest tems. O el que va fer tornar a la realitat.

anna. Jo recordo de petit encenent la caldera amb closques d'avellana i d'ametlles. Allò escalfava que semblava impossible!!


cruella. Sempre ens despertem quan li veiem les orelles al llop (o quan comença a pujar el preu de les coses)

Anònim ha dit...

Jo he sentit a parlar d'hidrogen com a combustible, no sé com està el tema ni res. De totes maneres, fins que el petroli no sigui completament antieconòmic no es deixarà d'explotar.
No seria factible mirar de substituir gradualment els combustibles per l'electricitat. És un petit pas, però relativament més segur que el biocombustible... Però és clar que en aquest terreny cal trepitjar amb compte.

mafalda ha dit...

Ja veig que amb els biocombustibles no solucionem res.
Jo fa temps que, des de la meva profunda ignorància, espero que algú com tu -amb moooolts més coneixements- m'orienti per trobar l'alternativa al cotxe de benzina de sempre. Què me'n dius dels híbrids?
Gràcies!

Anònim ha dit...

L'any 2003 ja es va presentar això a Barcelona:
http://www.motordeaire.com/
Des de llavors observo un curiós silenci sobre aquesta opció que no fa sinó alimentar el meu creixent escepticisme cada vegada que es presenten informes.

Els biocombustibles no em semblen una opció plantejable, la veritat. Però també s'ha dit molt que altres energies alternatives tenen l'inconvenient del difícil emmagatzematge. El sistema que es presenta en l'enllaç, però, és una possible i senzilla solució que podria optimitzar l'aprofitament de diverses fonts alternatives alhora. Per què no en parla ningú????

Grigri ha dit...

A mi em sembla que amb el tema dels biocombustibles, com en tants altres, hi ha algú que hi guanya calers. I per això ens venen la moto de que és la solució a tots els mals planetaris.
I mentrestant sempre seguim pagant els mateixos. Perquè si per evitar la dependència del petroli ara resulta que el pa, els cereals, la pasta, etc; ens han de costar un ull de la cara doncs no li trobo la gràcia per enlloc.
El què us dic, que aquí n'hi ha quatre que es faran d'or a costa dels pobrissonets de nosaltres.

Toni Gallardo ha dit...

No fa gaire vaig llegir informació sobre un estudi fet al Regne Unit. Allà, si hi dediquessin tota la superfície del país, arrassant fins i tot les ciutats, el biocombustible produït cobriria el 20% del consum de combustible.

Crec que els biocombustibles no són la solució, sinó una de les solucions. Com s'ha dit aquí la "solució única" acaba substituint una dependència per una altra. A banda els problemes que creen els biocombustibles, que no sempre compensen els avantatges, ja que ens posem a fer canvis, fem-los bé.

I en tot cas, que una determinada energia alternativa no cobreixi totes les necessitats, no vol dir que no es pugui fer servir parcialment. És a dir, que no cobreixi el 100% del parc automobilístic, posem per cas, no impedeix, per exemple, usar-la en les flotes d'autobusos.

I una altra abans d'acabar: mentre no trobem solucions més o menys definitives, si és que les hi ha, hem d'anar tirant de beta del que tenim.Biocombustibles, vehicles moguts amb gas, híbrids... Fins i tot una conducció curosa ajuda a disminuir el consum i, en conseqüència, les emissions contaminants del vehicle.