Les ungles de la fi del Món

Segons la mitologia dels víkings el final de l’Univers serà el dia del Ràgnarok, quan tindrà lloc el darrer enfrontament entre els Deus, liderats per Odín, Thor, Tyr i altres contra els Gegants del gebre, els Gegants de la muntanya i els Gegants del foc, liderats pel malvat Loki. Altres criatures participaran en la batalla final, el llop Fènrir, el serpent Jòrmungarder i els homes de Hel. La batalla serà terrible i en acabat l’Univers desapareixerà i tot serà com al principi: caòtic, informe i silenciós, el no res.

Diuen que no hi ha manera d’evitar el final, però els homes si que hi podem fer alguna cosa per enrederir-ho. Diuen que al Món subterrani, allà on hi van els fantasmes dels pecadors, els violadors de juraments, els assassins i els deslleials, hi ha una illa anomenada Nàastrad, i diuen que allà, des de l’inici dels temps es treballa en una nau espantosa, construïda amb les ungles de les mans i dels peus d’aquells qui moren amb les ungles descurades. És amb aquesta nau, anomenada Nàglfar, que Loki i la seva tripulació de no-morts arribaran per lluitar al costat dels gegants.

Per això, tots els homes bons han de dur les ungles ben curtes i polides i per això els víkings tallaven les ungles als morts. D’aquesta manera trigaran més a fer la nau i el dia del Ràgnarok s’anirà demorant.

I ben mirat ja s’escau una nau feta d’ungles pel dia de la fi del Món. Sobretot perquè quan cremi deixarà anar una intensa pudor de sofre, que és el que s’espera de les forces del mal. I és que les ungles estan fetes de queratina, que és una proteïna molt rica en sofre i que permet construir unes fibres molt entrelligades i per tant, molt resistents. Aquest sofre és el que els dóna la característica olor quan cremen. De fet, és el mateix material amb que es fan els cabells, les peüngles, les banyes o la pell. Algunes diferencies en la manera de plegar-se i entrelligar-se els àtoms de les proteïnes fan que el material resultant sigui més o menys dur.

Però les ungles tenen moltes característiques interessants. Sembla que no facin gaire res, però quan portes guants t’adones que a l'hora d’agafar i manipular coses les fem servir molt sense ni adonar-nos. Ah! I ja vaig comentar una vegada que no és cert el que diuen, que segueixen creixent després de morts. És la carn que, amb la deshidratació es desinfla i mostra més part d’ungla que quan estem vius.

Però el que més gràcia em fa eren els metges de l’antiga escola, que podien obtenir molta informació sobre l’estat de salut dels pacients únicament mirant les ungles. Un dels avantatges és que són bastant transparents, i això permet veure (o intuir) la part de carn que hi ha a sota, sense una pell que ho tapi. El metge, de vegades premia l’ungla, de manera que el color rosadet esdevenia blanquinós. Tot seguit deixava de prémer i observava quan trigava a retornar el color normal. La clau és que a la punta dels dits hi ha la circulació perifèrica, allà on els capil·lars sanguinis són més fins, i la velocitat a la que es restableix el flux sanguini depèn de varis factors, com la pressió arterial, la velocitat de bombeig del cor i altres coses que poden estar alterades en determinades malalties.

El color, el gruix, la forma, i la manera com la pell les envolta també donen pistes de com està el metabolisme o l’estat nutricional o moltes afeccions.

Naturalment, amb l’ungla no n’hi ha prou per fer un diagnòstic, però els metges experts, amb ull clínic, ja podien començar a fer-se una idea del que passava simplement mirant el que tenien al davant com si fossin detectius. Sospito que ara les noves fornades de metges, en tenir a l’abast molt millors mètodes diagnòstics deuen anar perdent aquest “art”. No és que ho lamenti. Prefereixo que em facin una ecografia, una tomografia o una radiografia que no dependre de l’habilitat del metge interpretant una ombra a l’ungla. Però això no li treu gens de mèrit als que van poder salvar vides gràcies a la seva capacitat d’observació.

Però ara que me les miro, crec que ja estan una mica massa llargues. Potser que les talli, no voldria contribuir a accelerar l’arribada del Ràgnarok.