diumenge, de febrer 05, 2006

Rates i llengues

Si em fessin triar alguna de les característiques més importants adquirides en l'evolució dels humans segurament triaria l'aparició del llenguatge. Ja se que altres animals es poden comunicar amb els sons. Però sospito que ni els cants més sofisticats de les balenes poden equiparar-se amb la riquesa que ofereixen els llenguatges dels humans.
I això del llenguatge és una característica ben curiosa. Tenim la capacitat d'aprendre a parlar, però en abstracte. Vull dir que, de petits, podem aprendre en qualsevol idioma. I fins i tot podem aprendre diferents idiomes amb relativa facilitat, sobretot de joves. Això sembla indicar que el cervell neix amb unes quantes regles generals, a les que desprès es dona forma cristalitzant en un o altre idioma. I, a més, encara que no l'entenguem, podem diferenciar si parlen en un o altre idioma. Sona completament diferent el francés de l'alemany, o el swahili del finés (tot i que no se si el català i el polonés son gaire semblants).
I fins fa poc es pensava que aquesta era una característica de pocs animals. Els humans, alguns primats i para de contar. Però no.
Fa un parell d'anys, un estudi (fet a la Universitat de Barcelona!) va demostrar que les rates saben discriminar entre idiomes diferents dels humans. En concret, l'experiment va demostrar que distingien el japonés de l'holandés. Aquest idiomes els van triar perque fonèticament son molt diferents. Tampoc calia fer-ho massa difícil a les ratetes. I per fer-ho, van seguir una estrategia molt interessant:
Primer van entrenar un grup de rates a prèmer una palanca quan sentien una frase en japonés. I un altre grup de rates el van entrenar per prèmer la palanca al sentir una frase semblant però en holandés. Desprès van comprobar que les rates "japoneses" no premien la palanca en sentir la frase en holandes. I a l'inrevés tampoc. Però el més interessant és que desprès van cambiar la frase. I va resultar que les rates "japoneses" tornaven a prèmer la palanca si els hi deien alguna cosa... en japonés, però no en holandés. Això volia dir que no havien aprés únicament la frase en concret, sinò el "so" del japonés. I a les altres els va passar el mateix, però amb l'holandés.
I això és important? Doncs si. Perquè, a més d'ajudar a comprendre com processa el cervell el llenguatje, indica que la capacitat per discriminar idiomes no es una apariciò nova en l'evolució. Era una capacitat que ja tenen altres espècies de mamífers, com els rossegadors, prou allunyats de nosaltres. Naturalment, la funció original seria una altre. I és que en l'evolució, el que ha passat moltes vegades es que s'han aprofitat habilitats antigues per fer coses noves.
Em pregunto... intentaran entrenar rates a ser bilingües?

5 comentaris :

Cosespetites ha dit...

Ara entenc el que els passa a les meves moixetes. No entenen el català!!!! Miraré d'aprendre àrab a veure si així em fan cas quan els dic NO.

Nica ha dit...

Quin yuyu trobar-se una rata que et digués Arigato :P!!! I quina paciència la dels investigadors... espero que després de l´experiment no sacrifiquessin les rates, és més, jo fins i tot m´apunto per adoptar-les, mai està de més tenir un traductor sempre a la butxaca... De fet, encara que no puguin parlar, sempre he pensat que molts mamífers (domèstics o no)entenen més del que sembla, encara que moltes persones no ho creguin...

estranya ha dit...

Ara m'he quedat ben parada. No ho hagués dit mai, que les rates poguessin distingir els idiomes!

pere ha dit...

Tens raó quant a la importància dels idiomes entre els humans, però ja ho veus, encara ens deuen faltar paraules per expressar algun concepte, perquè sembla que sovint som incapaços d'entendre'ns.
Pel que fa a les rates, evidentment l'experiment demostra que són capaces de distingir diferències fonètiques, però no els idiomes humans. Si no m'equivoco els resultats hauríen estat els mateixos fent servir en un cas sons vocàlics tancats i en l'altre oberts (i així als investigadors barcelonins no els hagués calgut aprendre japonès i holandès -o és que era una excusa perquè la universitat els pagués uns cursos d'idiomes?-)

Dan ha dit...

Hola cosespetites. Son d'arabia les teves moixetes? Vigila l'accent!

Nica. Em temo que el desti de les rates de laboratori sempre es el mateix. De manera que no crec que l'adopcio sigui una alternativa. A mes, l'article es de fa un parell d'anys. Tampoc viuen gaire mes.

Estranya. No et sorprenguis. Encara es mes rar quan algu diu que li parla a la seva serp (les serps son sordes!).

Pere. Tens rao en tot. Tenim llenguatges pero massa sovint no els fem servir per comunicar-nos. I, es clar, el que distingeixen les rates son les diferencies fonetiques caracteristiques de cada idioma. Em sembla que feien servir grabacions i algun colega japones i/o holandes.