De totes maneres sembla que és injust pensar en l’apèndix únicament per la seva relació amb l’apendicitis. Certament durant molt temps es va considerar que era senzillament una resta inútil de l’evolució. Les restes del que en altres mamífers havia sigut una part del final del tub digestiu dels herbívors, on té lloc la digestió final de la cel·lulosa. Anatòmicament és com un sac penjant del budell i allà hi tenen un bon reservori de bacteris que ajuden a enllestir la digestió de les fibres vegetals més intractables. Els bacteris aprofiten part de l’aliment i l’herbívor absorbeix la resta. Tots contents.
Però també hi ha dades que indiquen que durant el desenvolupament dels bebès l’apèndix actua com un dels òrgans del sistema limfàtic. La pregunta aleshores passa a ser: quina és la funció del sistema limfàtic? Aquesta és més fàcil. Podem dir que són els indrets on els limfòcits maduren. Les cèl·lules que han de combatre les infeccions han de créixer en zones especialitzades del cos on aprenen a reconèixer el que és aliè a nosaltres per posar-se en funcionament. És allò que en diem la immunitat. Doncs aquesta maduració passa a llocs com les amígdales, els ganglis limfàtics... i l’apèndix.
En el cas de l’apèndix, sembla que la seva funció té lloc durant l'etapa inicial de la vida i després perd importància. I com que hi ha altres llocs del cos on els limfòcits poden madurar, doncs extirpar-lo no representa un problema greu.
Però ara han proposat una altra funció per l’apèndix. Uns investigadors de la Universitat de Duke han proposat al Journal of Theoretical Biology que l’apèndix pot tenir la funció de repoblar els budells amb la flora bacteriana intestinal quan, per algun motiu, aquesta es perd. El cas és que a l’apèndix hi ha una bona quantitat de bacteris que poden estar creixent en un indret més segur que la resta del budell. Podria ser que fos senzillament un reservori de bacteris útils per nosaltres.
El debat continua obert, però en tot cas no hi ha dubte que té algunes funcions útils, si més no, per la pràctica clínica. L'evolució no hi ha tingut res a veure, però l’apèndix es pot fer servir en cirurgia per moltes coses. Com que es pot extirpar sense problemes, és útil com a font de teixit per fer reconstruccions. Per exemple, en algunes intervencions on s’ha de treure part de l’urèter, es pot substituir per un tros de l’apèndix. Després de tot, no deixa de ser com un tubet.
I, és clar, també serveix perquè els cirurgians novells comencin a fer intervencions poc complicades. Es veu que una apendicectomia és una operació molt senzilla i, ja que algun dia han de començar a operar, millor agafar pràctica amb coses fàcils.
Potser l’apèndix al final sigui únicament un residu evolutiu. Un òrgan que en algun avantpassat nostre, possiblement amb dieta vegetariana si que li feia alguna funció i a mida que ens vàrem adaptar a menjar de tot, va anar perdent la funció.
Però, és clar, també podria ser una prova del “disseny intel·ligent”. El Creador que va dissenyar els éssers vius ja va preveure que els cirurgians necessitarien un trosset de teixit per fer cirurgia de reconstrucció i per això va deixar l’apèndix en els únics animals capaços de fer intervencions quirúrgiques.
No entenc com no ho havia pensat abans!
9 comentaris :
Jajaja! Molt bona, la última reflexió!
I no només per a la pràctica dels cirugians, sinó que el Creador també ens va fer com aquells pantalons que venen amb uns botons de més per si en perdem. L'apèndix és el nostre "botó" extra.
xD
Potser el Sr.Rajoy té algun cosí que li indicarà si a Sevilla el fan servir per alguna cosa més que no pas la quirúrgica.
espero que fos una solució del creador per fer pràctiques, perquè si no ja em puc afanyar a menjar iogurts!
Estic d'acord amb tu Anna, esperem que sigui només això.... ai ai ai...
Ui ui, sembla que n'hi ha uns quants d'apendicetomitzats...
Jo també crec que és el nostre botó de reserva.
jejeje. tot post te un inici, un nus, i un final jajajaja...
Bona conclusió!
Publica un comentari a l'entrada