Vi, cava i carboni 14

Tothom té un costat amagat, fosc, inesperat. Cada vegada que hi ha un crim apareixen veïns de l’assassí afirmant que era una persona que semblava d'allò més normal i que mai no haurien pensat que fora capaç de fer una cosa així. Amb molts animals passa el mateix. Aquell gosset que era tan bo un bon dia mossega al nen dels veïns i ningú s’ho explica.

De vegades l’únic que passa és que ens quedem en la perifèria de les coses. Simplifiquem allò que és complex i quan descobrim altres facetes que desconeixíem ens sorprenem. Doncs resulta que altres coses també tenen trets amagats, i un que m’ha sorprès fa poc és la tècnica del carboni 14 (que s’escriu ¹⁴C).

Suposo que a molts els hi deu passar, però a mi, cada vegada que em parlaven de la tècnica del ¹⁴C, ja sabia que era per mesurar l’antiguitat d’algunes restes biològiques. El CO₂ de l’atmosfera conté una petita, però mesurable, quantitat de ¹⁴C, que resulta que és radioactiu, a diferència del carboni 12 (¹²C). Les plantes capten el CO₂ i les proporcions de ¹⁴C i ¹²C es mantenen, i quan nosaltres ens mengem les plantes seguim mantenint aquestes proporcions .

De manera que mentre estem vius, tenim un 0.0000000001% de ¹⁴C al nostre cos. És un element radioactiu, però en tant petita quantitat que ni es nota. El que passa és que després de morts, o de morir la planta, ja no s’incorpora més carboni a les restes i el ¹⁴C, en ser radioactiu, va desapareixent a mida que es va “desintegrant”.

Com que sabem a quina velocitat desapareix i sabem el ¹⁴C que hi ha quan ets viu, sóls fa falta mesurar el que queda per poder tenir idea de quan temps fa que les restes biològiques van morir. Això permet datar objectes fins als 60.000 anys d’antiguitat. Més enllà ja queda tant poc ¹⁴C que la tècnica no serveix.

Molt bé. Però acabo de descobrir que la tècnica del ¹⁴C es fa servir per una altra cosa. És gràcies a ella que es detecten... estafes en la fabricació del xampany i del cava!

El cava, el xampany i altres begudes similars s’obtenen a partir de dues fermentacions. La primera als barrils, com el vi normal, i la segona dins l’ampolla, a la que s’hi afegeix sucre i llevat. El llevat no deixen de ser microorganismes que generen CO₂ que s’anirà dissolent en el líquid... fins que obrim el tap i surti l’excés de gas en forma de bombolles.

Però hi ha qui fa trampa i afegeix CO₂ directament al vi i després el comercialitza com cava. És trampa, perquè no és el mateix un cava que un “vi gasejat”, de qualitat i preu inferiors.

Doncs per detectar la diferència s’analitza el CO₂ de les bombolles del cava “sospitós”. I el que es fa és precisament aplicar-hi la tècnica del ¹⁴C.

Aquest CO₂ pot provenir, en el cas d’un cava ben fet, dels sucres amb els que els llevats van fent la fermentació. I aquests sucres deriven del vi, és a dir del raïm i de la canya de sucre de la que es va purificar el sucre afegit al cava. En tot cas és material biològic relativament recent. Per tant, la seva proporció de ¹⁴C respecte del ¹²C serà pràcticament igual a la que tenim a l’atmosfera.

Però si el cava en realitat és un “vi gasejat” el CO₂ derivarà de síntesi química a partir de diferents tipus de carbonats. I l’origen del carboni serà molt més antic. Tan antic que ja no complirà la proporció esperada de ¹⁴C. De fet, pràcticament ja no té ¹⁴C.

I la mesura és prou exacta. Tant que fins i tot ha calgut anar modificant els nivells considerats “normals” perquè des que es van deixar de fer proves nuclears, la quantitat de ¹⁴C a l’atmosfera ha experimentat un lleuger canvi, i els detectors ho notaven!

Una aplicació ben insospitada de les tecnologies de datació habitualment aplicades als fòssils.