divendres, de novembre 30, 2007

Poca broma amb els bolets

Un dels plaers que arriben amb la tardor és el d’anar a buscar bolets. Hi ha qui els va a caçar o a collir. Són els que en saben de veritat, els del país, els boletaires amb majúscules. Jo sempre he sigut un aficionat per qui els bolets són part del dia al bosc, però també una excusa per fer un bon esmorzar a Tuixent o a la Molina acompanyats d’un cistell que faria riure als entesos.

I, naturalment, no m’arrisco gens amb els bolets. Agafo única i exclusivament Rossinyols a l’estiu i Rovellons o Pinetells a la tardor. El motiu és que aquests els puc reconèixer mentre que de la resta no n’estic segur al cent per cent. I amb els bolets poca broma!

El cas és que, malgrat les advertències de les autoritats i dels medis de comunicació, cada any hi ha uns quants morts per intoxicació amb bolets. I el gran responsable de la majoria d’aquests accidents (a part del propi boletaire) és la Farinera Borda (Amanita phaloides). De fet, quasi totes les morts per culpa del consum de bolets a casa nostra són degudes a farineres bordes, que si són petites es poden confondre amb el deliciós Ou de Reig (Amanita caesarea).

El verí de la Farinera Borda resulta particularment letal. Primer perquè el bolet no té un gust especialment dolent, de manera que la menges i et quedes tan tranquil. El verí ja és a dins i comença a fer efecte, però no causa símptomes importants d’entrada i els que causa, desapareixen aviat, cosa que fa pensar que ja ha passat tot. I quan apareixen els símptomes seriosos ja és massa tard. A sobre, és resistent a la cocció. Mentre que alguns bolets perden la toxicitat en cuinar-los, les Farineres Bordes segueixen igual de tòxiques.

Per això, si sospiteu que us heu cruspit una Farinera Borda, no espereu a trobar-vos malament i aneu immediatament a urgències. Perquè és una urgència. És disposa de poques hores per mirar d’eliminar les toxines. El que es fa és un rentat d'estómac i s’administra carbó col·loidal, una substància que fa d’esponja i absorbeix el verí, per tal que passi per l’intestí sense ser absorbida. També es pot mirar de fer una hemofiltració, això és filtrar la sang, amb la mateixa idea.

El principal verí que conté és l'amanitina, que actua d’una manera ben destructiva. Ja sabeu que les nostres cèl·lules constantment estan fabricant diferents proteïnes necessàries pel bon funcionament. Les instruccions per fer cada una d’aquestes proteïnes es troben a l’ADN de les cèl·lules, és el que anomenem els gens. El cas és que l’ADN es troba situat dins el nucli de les cèl·lules, mentre que les proteïnes es fabriquen fora del nucli, al citoplasma. Per tant el que es fa és sintetitzar una mena de “copia” del gen que si que pot sortir del nucli. Aquesta copia no és d’ADN sinó d’una molècula semblant, l’ARN, que degut al paper que fa anant del nucli fins al citoplasma s’anomena “ARN missatger”.

Doncs l’amanitina el que fa és interrompre la síntesi d’aquest ARN missatger. Les instruccions per fabricar proteïnes deixen d’arribar i la cèl·lula comença a deixar de funcionar. Això afecta particularment al fetge. Altres teixits com el ronyó o el sistema nerviós també reben, però les cèl·lules del fetge són les més sensibles a l'amanitina. I per això és tan greu. El fetge està constantment enviant senyals a la resta del cos per tal de mantenir el metabolisme funcionant correctament. S’encarrega de processar els nutrients, mantenir els equilibris de minerals, energètic, bona part de l’hormonal... Si les cèl·lules del fetge deixen de funcionar, la mort esdevé ràpida i inexorable en poques hores.

I això és el que passa després de menjar un únic bolet d’aquests. Amb pocs mil·ligrams de tòxic n’hi ha prou per destruir les cèl·lules del fetge. El problema és que mentre queden unes quantes de viables no notem gran cosa. I quan comencen els vòmits, la febre, la taquicàrdia... és que perquè ja pràcticament no queda gens de fetge funcionant i aleshores ja no hi ha res a fer. Les cèl·lules del fetge ja són mortes. L’única opció és un trasplantament de fetge d’urgència. Una cosa que no sempre es pot fer en el curt espai de temps disponible.

Per tant, és millor deixar els bolets pels entesos de veritat. Digueu-me pixapins, però seguiré amb l’esmorzar de pagès a un poblet del Pirineu, amb la il·lusió d’un cistell modest però que a mi m’omplirà de goig, i amb uns pocs rovellons que cuinaré a la brasa, amb all i julivert i ben tranquil pel que fa a la seguretat.

10 comentaris :

Joan ha dit...

Tens molta raó Dan amb els bolets poca broma. Si no es coneixen bé, millor deixar-los al seu lloc. Em consta que el mon dels fongs (i en particular dels bolets) és un mon molt desconegut. Molts cuiners famosos quan parlen dels bolets solen dir "aquests meravellosos vegetals...", ignorant que els bolets ni són vegetals ni són animals i es que el regne dels fongs és apasionant.

Anònim ha dit...

pixapins tu? he! et guanyo... jo les collites de bolets només les faig fotogràfiques !! I m'encanten, però com no entenc ( i a més sóc molt despistat ) millor vaig a un lloc on ja me'ls serveixin cuinats o els compro als llocs de confiança a la plaça !

Alasanid ha dit...

Carquinyol llavors només d'ha de confiar en qui te'ls ven.

El món dels verins sempre m'ha atret molt, sembla estrany que pocs mg tinguin un efecte tan gran en el nostre cos.

Anna ha dit...

curiosament, m'encanta anar a buscar bolets... però a la majoria d'ells no els hi trobo cap gràcia a l'hora de menjar-me'ls! sobretot els rovellons...

semmelweis ha dit...

Excel·lent, didàctica i útil exposició de la cinètica dels bolets. El rovelló és segur i deliciós -l'Anna no sap el que és bo- però compte amb la quantitat! Sembla que tots els bolets porten alguna mica d'amatoxines i una gran quantitat de rovellons podria també ocasionar transtorns si bé no de la gravetat de l'amanita.
Menjar poc i pair bé...

Dan ha dit...

Joan. Si. La confusió de posar els bolets amb el vegetals és tot un clàssic. Això que estiguin al bosc i surtin del terra....

carquinyol. La seguretat primer que res eh! Tu ja saps el que et fas. però anar a buscar bolets és tot un plaer.

alasanid. Això dels verins ja se sap. Un granet de sorra al lloc escaient pot espatllar la màquina més sofisticada.

anna. Jo també ho passo millor collint-los que menjant-los. Els rovellons son bastant sosets. Únicament valen la pena a la brasa amb all i julivert. (Tot i que contra gustos...)

semmelweiss. Home, en caldrien moltíssims per tenir problemes. En tot cas, la màxima de menjar poc i parir be, sempre es aplicable

Dan ha dit...

pair! volia dir pair! (parir també, és clar, però no venia al cas)

èlsinor ha dit...

És que els bolets, i, sobretot aquest, són un menjar de déus; i, si no, que li ho pregunten a l'emperador Claudi, enverinat així per la seua esposa i divinitzat posteriorment (i ridiculitzat per Sèneca, com podeu llegir-ho ací).

Dan ha dit...

Per això dels cèsars deu ser que l'Ou de Reig es diu Amanita caesarea!

Anònim ha dit...

El que et diré ara no té l'objectiu que deixis de caçar rovellons; tan sols és informació que potser és del teu interès. Recordava que s'havien trobat rovellons amb toxines de les amanites a algun país de l'est; no he trobat un enllaç directe però si una web que també ho recorda (http://www.infoecologia.com/Biodiversidad/bio2004_2006/setas.htm)
Per altra banda està el fet d'altres verins que puguin tenir els bolets com el plom o com pesticides (http://es.wikipedia.org/wiki/Envenenamiento_por_setas) o (También puede ocurrir que una especie comestible esté contaminada por plomo, insecticidas y otros elementos tóxicos. Por ello, ha de evitar recolectar las setas que crezcan en cunetas, zonas industriales, setos y parques de las ciudades o en suelos enriquecidos con abonos químicos (de http://www.elperiodicodelafarmacia.es/index.php?option=com_content&task=view&id=1750&Itemid=37)).

Així doncs, segueix menjant rovellons i jo també caçaré alguna trompeta de la mort.