El cas és que aquestes presentacions venen a defensar la teoria del Disseny Intel·ligent (una altra vegada!) proposant que és impossible que un procés evolutiu hagi donat lloc a la creació ja que aquesta és massa complexa. Per tant, segons ells, la realitat és que hi ha hagut un “Dissenyador Intel·ligent” que ha creat el món i els éssers vius.
La veritat és que podran anar de víctimes, però si una Universitat cedís un espai per una conferència que defensés que la Terra és plana, crec que caldria demanar la dimissió del rector immediatament. A la Universitat s’hi discuteixen (acarnissadament) teories i fets científics. No creences pseudocientífiques o religioses. I el Disseny Intel·ligent, diguin el que diguin, no té res a veure amb la ciència. Torna a ser una versió maquillada del “Si una cosa em costa de comprendre o no m’agrada, és que és la voluntat de Deu”.
Per descomptat que totes les idees es poden defensar lliurement, però en els llocs adients. I la Universitat no sembla el lloc adient per aquesta mena d’actes. Algun blog ho comenta d'una manera extremadament clara.
Si més no, cal reconèixer que van millorant la seva estratègia. Fa uns anys jugaven a tergiversar frases de científics reconeguts perquè semblés que recolzaven les seves creences. Fins i tot semblava que Darwin no creia gaire en l'evolució! En algun indret anotaven que el mateix Darwin reconeixia al capítol sis de l’Origen de les espècies que “... abans d’arribar el lector a aquest punt de la meva obra se li hauran acudit un grapat de dificultats. Algunes tan serioses que fins a dia d’avui, difícilment puc reflexionar sobre elles sense sentir-me desconcertat en cert grau”.
Ostres! Si fins i tot en Darwin no ho veia clar, com és que els científics segueixen cegament la seva teoria? Potser tingui alguna cosa a veure el fet que la frase que citen és incompleta. De fet Darwin continuava dient:
“Però, segons el meu lleial saber i entendre, la majoria són únicament aparents, i les que són reals no resulten, al meu entendre, funestes per la meva teoria.”
Ah! És fantàstic com és pot retallar una frase per canviar-li el sentit.
Sembla que ara ja no recorren a manipulacions tan grolleres. Si més no, la majoria no ho fan. Ara toca donar un vernís de dades científiques i raonaments acadèmics a allò que és pura ideologia. La principal és la seva idea central de la “complexitat irreductible”. Això, que sona tant sofisticat, que vol dir?
Doncs que algunes estructures dels éssers vius són massa complexes per haver evolucionat, es componen de massa parts necessàries totes elles perquè funcioni. Opinen que és impossible que totes elles evolucionin alhora per donar lloc a estructures complexes. Per exemple, per poder sentir els sons necessitem una sèrie de petits óssos disposats hàbilment dins l’oïda interna. Cada un d’ells va transmetent el senyal sonor cap a l’interior i si únicament un d’ells no funcionés a la perfecció, tot el sistema deixaria de funcionar. No es pot pensar que l'evolució els ha anat seleccionant tots alhora. I si no ho hagués fet alhora, l'oïda no hauria funcionat mai!
Un bon raonament, però equivocat!
El cas és que si que sabem com han anat modificant-se aquests ossets, i si que han anat canviant tots alhora, encara que inicialment no ho feien per l'oïda sinó que tenien altres funcions. La propera vegada que mireu un tauró, observeu la seva mandíbula inferior. Part dels ossos que la formen i l’ancoren al crani han anat canviant fins donar els ossets de l’oïda interna dels mamífers. Hi ha animals i restes que ens permeten entendre com va passar. I el mecanisme és fantàstic. No entenc perquè no els agrada i prefereixen que vingui un dissenyador a moure una vareta i puf! Una oïda.
Naturalment que hi havia coses que Darwin no sabia. Moltes les hem après amb el temps, altres les seguirem descobrint i si a la llum de nous descobriments cal canviar la teoria, doncs ja es farà. Però no en base a creences pseudocientífiques.
(Ja se que el tema és repetitiu, però es que em fot pensar que al final hi ha qui pot acabar pensant com el crio aquest)
13 comentaris :
Això de que pugui haver-hi un dissenyador intel·ligent que ho ha dissenyat tot tan bé!...Un dissenyador que tot ho sap i tot ho pot i que ha existit sempre i sempre existirà i està a tots els llocs i té bondad infinita... En fi, si això és creible no entenc perquè no es poden creure els fenòmens evolutius! quan molts d'ells tenen una base científica sòlida i demostrable. Per cert un dissenyador tan perfecte, qui el crea?
Aquesta gent són els blavers de la ciència. Maquillen les dades tot el que poden, donen com a vàlida la interpretació que els interessa i fiquen pel mig dades inventades.
Crec que en Carquinyol ha fet una bona comparació.
Creure amb el diseny artificial vindria a ser semblant a dir que la bomba atòmica o els vehicles actuals van néixer de la nit al dia quan tots sabem que hi ha hagut molt anys d'investigació i millora de tecnologies.
Aquestes xerrades em recorda la notícia que corre de la visita que havia de fer el Papa de l'Església catòlica a certa universitat italiana, ja li està bé.
Una de les coses que em fa gràcia d'aquesta postura és el pensament que uns sistemes tan perfectes només han pogut ser creats per un Dissenyador Intel·ligent... quan precisament això es podria considerar una prova de la no existència del tal dissenyador, o com a mínim de la seva ineptitud. Perquè, qui pot considerar un exemple de perfecció uns éssers bípedes que sempre pateixen de mal d'esquena? Per posar només un exemple., ja que la natura està plena d'exemples de sistemes que funcionen, però de manera molt més ineficient que si hagués estat dissenyada per la seva funció.
La pregunta del Joan sobre qui crea al dissenyador perfecte la va respondre fa uns anys en Quim Monzó en un relat. Començava dient una cosa així com "El Creador, després d'ultracrear-se a sí mateix...". Ara no el tinc a mà.
La religió demana (o dóna) fe sobre coses desconegudes. La ciència fa que algunes coses deixin de ser desconegudes. En aquest sentit, alguns grups de creients veuen la ciència com a rival perquè no s'adonen que, en realitat, ciència i religió parlen de coses diferents. La ciència parla del que es pot conèixer, la religió parla del que no es pot conèixer. Per això es necessita fe. El xoc arriba quan la religió vol parlar (o va parlar) sobre el que sí que es pot conèixer (però que semblava que no es podria conèixer mai). Tot això ho hauria de meditar una mica més, però espero que s'entengui la idea principal.
Per cert, que el video original del predicador em sembla que és aquest: http://es.youtube.com/watch?v=Ohlkre7l0nw
;)
Salut!
Totalment cert Intractable!!
La religió antiga parlava en clau de "Deus" sobre simples fenòmens meteorològics.
Avui a ningú se li acudiria dir que un llamp és provocat per Thor o Zeus :-P
Dan: Molt bo el post i l'enllaç cap a l'explicació de la evolució de l'oida.
Per cert! en aquest enllaç parlen de com pot arribar a posar la pell de gallina algunes melodies, no creus que dona per algun post això?
Quina mena de sons "toquen la fibra" que se'n diu... apa! aquí ho deixo!
intratable, no estic d'acord amb tu en que no siguin rivals o parlin de coses diferents. Bé, si, és evident que sí, però crec que el conflicte ve precisament de que la ciència vol explicar coses, raonar-les, i la religió, com dius, demana fe.
Agafem l'exemple dels llamps del Brioixet. Imagina que ningú té una explicació dels llamps i jo vinc i li dic a tothom que els llamps els crea Déu. Però a més, dic que jo sóc un intermediari amb Déu, i que si no fas el que jo et dic, Déu t'enviarà més llamps i et rostirà. En aquest cas, jo tinc poder sobre tu, i aquest poder es basa només en la fe. Però aleshores arriba un científic, i t'explica que els llamps són fenòmens elèctrics de l'atmosfera bla bla bla perfectament naturals i que no tenen res a veure amb Déu. El científic ha explicat allò que era inexplicable, però és que a més, m'ha fet perdre tot el poder! Ara ningú farà el que jo dic perquè ja saben que Déu no els enviarà llamps si no em fan cas.
És a dir, conclusió del rotllo: la ciència és una amenaça per la religió, perquè explicant les coses li pren el poder. I cada vegada queden menys coses que la ciència no pot explicar!
Molt lúcida, Anna!
Jo venia a comentar una cagada flagrant comesa per en Dan i en la que ningú ha reparat. Cito textualment:
(Ja se que el tema és repetitiu, però es que em fot pensar que al final hi ha qui pot acabar pensant com el crio aquest)
No hi ha alguna cosa que grinyola? ...pensant com el crio aquest? És que el nen ha pensat en algun moment el que està dient? O en versió més cruel i d'insult gratuït: el nen aquest pensa?
Com més parlem dels fans dels dissenyadors inteŀligent (Valentino, Roberto Cavalli, Dior, Lagerfeld, quin d'ells?!) més propaganda els donem.
D'acord amb el teu raonament i amb tots els comentaris. Quan no s'entèn és voluntat de Déu o és un misteri i la Fe ho ha d'arreglar tot.
Evident que la Universitat no és el lloc per a aquests debats, a no ser que siguin les Universitats teològiques...
Joan. Realment costa molt més creure en un dissenyador tan fet a mida! Però quan hi ha preguntes difícils (Com qui va dissenyar al dissenyador) sempre surten per la tangent.
carquinyol. Però s'ha de vigilar que si no te la foten! (els creacionistes i els blavers)
alasanid. és que en carquinyol té molta "finezza".
Anna. Si, la natura es molt lluny de la perfecció En tot cas caldria un dissenyador molt incompetent per fer el que hi ha (Chapuzas a domicilio?)
Intractable. Si que s'entén la idea. Perfectament. Els que no l'entenen son els creacionistes. O si l'entenen però no els fa gràcia.
Brioxet. No creguis. El nen del video deia que a ell l'havia fet Deu al ventre de sa mare. Jo creia que les coses anaven diferent, però encara hi ha qui creu qualsevol cosa!
Anna. Si... però no. Crec que parles de "religió" quan vols dir "eglèsia" (l'Esglèsia que sigui)
moz. Ostres, tens raó, pensar, el que es diu pensar, no ho fa gaire. :-D
semmelweis. Tens raó. A una facultat de teologia si que hi tindria lloc... potser.
I aquest petit "muñeco diabólico" és obra de l'evolució? o és obra d'un Déu perfecte? Impossible!!!
I si la perfecció creadora d'un Déu passàs per la imperfecció evolutiva necessària? No ho sé, però sovint ni la fe ni la ciència sap donar respostes.
el nano aquest del youtube m`ha posat de mala llet, no se com permeten que es pengin aquests videos, perque una cosa és defensar una cosa que tu creus sense ficar-te ni molestar a ningú, i l'altre és fer el mateix però criticant i insultant (i abans, executant) els que no creguin el mateix que tu!
Nephew
Realment, l'argument de "que és impossible que un procés evolutiu hagi donat lloc a la creació ja que aquesta és massa complexa", es desmonta per sí mateix... vull dir..., precissament per això no hem trobat més vida en tot l'univers explorat!! Perquè és tan complicat que es dugui a terme aquest procés, que de moment només coneixem un cas: el nostre. Obviament que és complicat que es reuneixin les condicions, és questió de provabilitat, pro per petita que sigui, no és 0.
no entenc com encara avui es poden defensar tan fermament aquesta mena d'arguments, i més sota el nom de "Metges i Cirurgians per la Integritat Científica", integritat científica, quina?¿
Publica un comentari a l'entrada