De blogs i de micacos

Una de les coses que més m’agraden d’internet és la possibilitat de començar a estirar d’un fil i acabar descobrint coses completament diferents i allunyades de la idea inicial. I això m’ha passat per culpa de (o gràcies a) un blog memorable, el Badiu dels micacos, de l’amic carquinyol.

La cosa és que d’entrada he de reconèixer que al principi no vaig entendre res del nom del bloc ni de l’autor. Badiu?, Micacos? Carquinyol? Badiu em va sonar a terreny pantanós, suposo que per l’anglès “bayou”. Micacos em recordava un noble japonès, òbviament influencia del Mikado, i finalment carquinyol em feia pensar en els carquinyolis que menjava de petit a casa els avis.

Doncs el cas és que ni una!

Ara ja tinc clar que un badiu és l’”eixida d'una casa, sense cobrir o formant una porxada”. Que carquinyol té diferents significats, però el que tenia el blogaire en ment era el d'un “forat obert a la coberta de popa de les barques on se situa el patró en les maniobres i que, essent resguardat, li permet de veure tota la barca”. I els micacos...

Doncs miro al diccionari i veig que micaco és el “Fruit del nesprer del Japó”. I per més precisió, la Wickipedia m’informa que el nesprer del Japó, “a Badalona i algunes localitats del Maresme el fruit s'anomena micaco, i micaquer l'arbre que en dóna”.

Ja ho tinc clar, però aleshores em pregunto quina diferencia hi ha entre el nesprer del Japó i el nesprer de tota la vida. O potser és el mateix arbre?

Doncs no. Aquí cal deixar els noms comuns, que porten a confusió i recórrer a la nomenclatura binomial més precisa. El nesprer del Japó és Eriobotrya japonica, mentre que el nesprer comú o europeu és Mespilus germanica.

Els noms ja donen una pista. Un és japonica, per tant provinent del Japó, i l’altre és germanica, o sia, provinent d’Alemanya.

Però això em sembla molt estrany. Són dos arbres molt semblants. Actualment el que es comercialitza és sobretot el japonès, però això és relativament recent. A més, segons la informació que trobo els dos arbres estan estretament emparentats. Com és que s’han desenvolupat en indrets tan allunyats?

Certament, de vegades, medis ambients similars fan que evolucionin plantes i animals amb característiques similars, de manera que podria ser una simple casualitat. Però remeno una mica més i trobo que... ni el Eriobotrya japonica és realment del Japó, ni tampoc el Mespilus germanica és d’Alemanya!

El nesprer europeu és originari d’Àsia, de prop del mar Caspi. Van ser els romans qui el van portar cap Germània, on el cultiu va tenir prou èxit i es va estendre arreu com a cultiu fruiter inicialment i després es va assilvestrar i va començar a trobar-se per gairebé tota Europa.

I el nesprer japonès és originari del sud de Xina. Amb el temps també va ser exportat a diferents indrets i al Japó va ser on va tenir més èxit el seu conreu. Per això ara és el principal productor.

Amb això ja em puc fer una idea (que caldria verificar, però) de com va anar la història dels nesprers. Potser un arbre més primitiu que hi havia per Àsia central va anar ocupant diferents terrenys fa uns quants milions d’anys. Les varietats que van colonitzar el sud-est de la Xina van evolucionar fins a donar els Micaquers, que van ser portats per l’home fins al Japó. Les llavors d’altres parents d’aquells arbres van anar a petar a la zona més occidental d’Àsia i els romans els van carregar fins Alemanya, des d’on van fer les delícies dels europeus durant segles.

Amb el pas dels mil·lennis, les dos varietats es van anar diferenciant més i més i ara ja són dues espècies diferents que en alguns indrets (en alguns badius?) es tornen a trobar fent ombra plegades, gràcies a la globalització.

Potser les coses no van anar exactament així, però gràcies a un nom curiós d’un blog, a unes quantes pàgines d’internet i a una mica de curiositat he pogut refer una història ben entretinguda!