Els "memes"

Per la blogosfera, de tant en tant corren els “memes”. Uns missatges o posts que es transmeten de blog a blog amb unes instruccions per seguir o per satisfer. Jo en tinc algun de pendent (una mica de paciència Llum), però ara voldria parlar del mateix nom del meme.

El primer que he de dir és que no en tinc ni idea d’on va sortir, de manera que em limito a especular. Una activitat que, sense abusar-ne, resulta molt gratificant. El cas és que la paraula “meme” ja fa molts anys que es va proposar en un context molt similar al que fem servir per la blogosfera.

En Richard Dawkins, al seu llibre “El Gen Egoista”, publicat al 1976 va introduir aquest concepte. En realitat crec que va ser ell qui va inventar la paraula, però de nou, no n’estic segur. El llibre tractava sobre l'evolució, l'herència i la genètica, proposant un punt de vista, si més no, interessant. Segons en Dawkins, no és necessàriament correcte pensar que transmetem els nostres gens als nostres descendents. Si l’origen de la vida va ser amb unes poques molècules que es replicaven en un mar ric en nutrients fa molts milions d’anys, podem mirar les coses des d’un punt de vista diferent. L’important serien els gens, i nosaltres seriem, simplement, un mecanisme que fan servir els gens per crear noves generacions de gens.

Com si diguéssim que la gallina és el sistema que fa servir l’ou per fabricar més ous.

Fa riure d’entrada, però el raonament és sòlid. Sobretot perquè abans que els organismes ja hi havia els gens: Molècules d’àcid nucleic que es duplicaven, multiplicaven, mutaven i competien en un mar primitiu.

En tot cas, un gen no deixa de ser una unitat d’informació guardada en una molècula química. D’aquest gen es faran copies i del nombre que se’n facin dependrà si el gen tindrà més o menys èxit. També hi haurà errors en les copies, de manera que algunes copies resultaran millors i altres menys eficients. La selecció actuarà i mica a mica el gen anirà canviant, evolucionant.

Però hi ha un altre àmbit en el que aquests mecanismes també actuen. El regne de les idees, de la cultura, de la ment. Les idees poden compartir-se, és a dir que s’instal·len en el cervell d’altres, de manera que cada vegada hi ha més cervells amb una o altra idea particular. La idea de “pàtria”, de “Deu”, d’”honor” són idees que han tingut molt èxit i ocupen moltes ments. Però també es modifiquen en passar d’una ment a l’altre. Igual que els gens tenen mutacions, les idees també es van alterant. Algunes resulten més atractives i proliferen per la societat. Altres no tenen èxit i s’abandonen.

És un joc interessant fer comparacions entre les unitats d'informació genètica i les d'informació mental. Tenen semblances, però també diferencies molt importants.

I per referir-se a aquestes unitats d’informació mental, que s’expandeixen saltant d’organisme en organisme, que es modifiquen i que s’adapten o s’extingeixen, en Dawkins fa fer una similitud. Si la informació genètica viatja en forma de gens (en anglès “genes”), la mental ho farà en forma de “mems” (en anglès “memes”).

Doncs els memes de la blogosfera es comporten de la mateixa manera. Tenen un origen, es fan copies i s’expandeixen molt si tenen èxit i s’instal·len en diferents blogs. En cas contrari la seva reproducció es baixa i s’extingeixen. A més, van mostrant petites variacions (mutacions?) de manera que d’alguns de poc atractius, sobtadament en surten variants amb molt més èxit.

Possiblement es podrien fer arbres genealògics dels memes. Mapes evolutius. Analitzar freqüències. Cladogrames. Potser aplicar equacions de genètica de poblacions? Mai se sap quina informació podem obtenir jugant amb aquestes coses.

I, un corol·lari és que la forma correcta hauria de ser “Mem” i no “Meme”, igual que parlem de “Gen” i no de “Gene”. Estrictament, "meme" és un anglicisme!

Tot i que ben mirat, el fet d’anomenar-lo “meme” és un mem en si mateix. No sé si podrà evolucionar cap a “mem”, ni tampoc si val la pena que ho faci.