Moltes vegades hem sentit parlar de la caiguda de l’Imperi Romà. Els historiadors han marcat amb una creu l’any 476, quan el darrer emperador romà, un nen de catorze anys anomenat Ròmul August, va ser deposat pel cabdill germà Odoacre. En aquell moment ningú va ser conscient que es tancava una època, però ara es considera que allò va representar l’inici de l’Edat Mitjana. Un període de foscor que va durar fins al descobriment d’Amèrica. De totes maneres, quan parlem de la caiguda de l’imperi romà, acostumem a oblidar que únicament va caure la meitat, l’Imperi d’occident. L’Imperi d’orient va seguir, amb capital a Constantinople, durant molts més segles. Ara l’anomenem imperi bizantí, però ells sempre es van considerar l’imperi romà. Per això hi ha qui opina que l’edat mitjana va durar fins la caiguda de Constantinople al 1453. La desaparició definitiva del que s’havia originat a Roma.
L’època medieval resulta particularment atractiva, potser per la foscor que l’envolta. El seu encant es nota en el grapat de novel·les històriques que es publiquen centrades en aquell període. Però ben mirat, pels qui van viure aquells segles i coneixien una mica d’història, havia de ser realment depriment mirar al voltant.
Uns segles abans havia florit la cultura clàssica, grega i romana. La filosofia, l’art, les matemàtiques havien viscut una època d’esplendor inimaginable. Havien mesurat la Terra, havien establert els principis de la matemàtica, havien creat les més famoses obres literàries o havien establert els principis de la farmacologia i la medicina. S’havien adonat que l’aire exercia pressió, havien classificat les estrelles segons la seva brillantor i havien entès les matemàtiques amagades dins la música.
Però tot allò es va enfonsar. La llum que va brillar amb tanta força durant els segles clàssics es va apagar i va deixar Europa en la foscor medieval. Durant segles van seguir transitant per carreteres romanes malgrat que ja no disposaven de la tècnica ni l'organització necessàries per mantenir-les o fer-ne de noves. Els llibres dels clàssics van quedar oblidats, recollits i gairebé ocults en les biblioteques conventuals i la cultura va passar a ser simplement recitar fragments de la Bíblia.
Moltíssims dels coneixements dels antics es van perdre per sempre més. I la destrucció no va ser total perquè, afortunadament, l’Islam va tenir la seva època daurada en aquell temps. Va ser l’Islam qui va preservar alguns dels coneixements dels clàssics i va seguir aportant nou aliment a l’ànsia de saber dels humans. De fet, moltes de les coses que coneixem avui sobre Aristòtil, Demòcrit o altres savis és a través de traduccions àrabs de llibres grecs.
Naturalment el temps no es va deturar a Europa. Van seguir apareixent noves tècniques, nous coneixements i la societat va anar evolucionant. Però un no pot deixar de tenir la sensació que tot anava a ritme terriblement lent en comparació amb com hauria pogut anar si algunes de les característiques de l’època clàssica haguessin perdurat. Van ser vuit segles malbaratats en molts aspectes.
La regla de Sant Benet defineix molt bé com eren els valors de la societat medieval: “Ora et labora”, Resa i treballa. Per desgràcia no va incloure el “Pensa” en la seva regla. En aquell temps i amb l’escala de valors i creences que tenien hauria sigut inimaginable, és clar. Però tot plegat va fer que la humanitat perdés tant de temps!
Com seria el nostre món, on seriem ara, de quins coneixements disposaríem, si la flama clàssica no s’hagués extingit durant tant temps?
22 comentaris :
Company, veient què és el primer que fem amb allò que descobrim i com va el món, jo en comptes de preguntar-me "com seria el món" em preguntaria "encara hi hauria món?"
La veritat és que, llegint el concís, exacte i breu resum dels esdeveniments que has fet, sembla ben bé una novel·la mítica de civilitzacions i sabers perduts !! Ja tenen raó quan diuen que la realitat supera la ficció.
I per acabar aquest llarg apunt, comentar que aquest pas enrere i final d'una civilització que semblava que hagués de ser eterna ens hauria de fer reflexionar.
quin ensurt, amb aquest títol pensava que deixaves el blog una temporada!
Un sempre es pregunta com hauria evolucionat el món si tal cosa no hagués passao o si tal altre hagués evolucionat diferent.
El problema que això planteja s'escapa totalment de les nostres capacitats. Són moltes dècades i els esdeveniments no són lineals. Estem al problema de sempre, una petita variació de les condicions inicials i... No saps què pot passar.
Que ja t'has acabat l'últim d'en Didio Falco?... ;)
Realment, quan un pensa en l'època romana (almenys jo), t'ho imagines net, ordenat.. i en canvi l'Edat Mitjana bruta, fosca...
.. ara què tenim, netedat o bruticia, llum o foscor??
Carquinyol. Realment la probabilitat d'haver-ho engegat tot a fer punyetes no és baixa. Però va! siguem optimistes de tan en tant.
anna. Je je. Encara seguirem una mica, em sembla. :-)
alasanid. Certament no es pot fer una estimacio precisa, però imaginar les grans linies. Ja se que l'efecte papallona ho fa rodolar tot, però..
sants. ;Marco enllestit; El celler enllestit. Haure de començar amb en Ken Follet.
Ara que tenim? Cada època pensa que la seva és la de llum i les altres eren de foscor. Jo veig llum. Moltes ombres, però sobretot llum.
Hola, Sóc un bon seguidor del teu blog i ja he llegit el llibre recopilatori de posts.
No escric quasi mai però donada l'entrada d'avui i que sóc historiador no he pogut estarmen.
Així com normalment acostumo a estar d'acord amb tu avui Dan no puc més que alçar-me com la veu de la discòrdia...
Ni tant ni tant poc diria jo per començar. L'època clàssica és fantàstica, s'hi van produir grans descobriments i hi van viure grans personatges. Però molta gent desconeix que la primera època fosca ja la van patir els grecs (els adorats grecs), i amb aquest nom ha passat un dels períodes històrics de la història de Grècia, abans dels Homer i Hesíode.
També cal trencar una llança a favor de l'Edat Mitjana, que per començar NO NOMÉS ÉS EUROPEA, encara que tendim a pensar-ho. A la Xina, Japó, Mongòlia i la Índia es van avançar en molts aspectes que arribarien a Europa tard. D'altra banda si busquem més enllà de la censura cristiana també trobarem una etapa fascinant de la història.
I per cert sants, Roma era una ciutat majestuosa, i majestuosament bruta i pudenta, a l'Edat Mitjana es van iniciar alguns projectes relacionats amb la higiene de les ciutats que culminarien en plena Edat Moderna però senyors... tots aquests noms i dates no són més que convencionalismes!
Salut a tots i perdó per la parrafada.
Anònim. Es perfecte la discrepància, i com historiador, és una discrepància autoritzada, de manera que matiso el que deia.
En realitat el que trobo brillant de l'època clàssica i que trobo a faltar en l'Edat Mitjana no és tant pels temes tècnics sinó per l'esperit de valorar el coneixement en si mateix. Causa o conseqüència de les escoles filosòfiques que hi floriren. Allò és va apagar sota la pressió del cristianisme (o millor de l'església?).
De totes maneres, la foscor medieval no va ser, com dius, tant fosca. El problema és per la comparació amb l'imperi Romà. Que va ser molt imperi. Vaig llegir que bona part dels intents de bastir altres imperis a Europa (Carlemany i altres) va ser per problemes logístics. Si no pots desplaçar els exercits, perquè no tens carreteres com tenien els romans, no hi ha manera de mantenir l'imperi unit. Els qui van viure aquella època i feren aquest raonament havien de deprimir-se, suposo.
I finalment, L'eurocentrisme que esmentes, doncs em fa molta ràbia, perquè tens tota la raó i perquè altres vegades ho he criticat. I ara vaig i m'hi fico jo de peus a la galleda.
Gràcies pel comentari i pels aclariments!
De res dan! encantat de participar humilment al teu blog.
I tranquil... tots pequem d'eurocentrisme... sinó com es conceb que ens atribuim el títol del Vell Continent? A Àfrica em sembla que si no estiguessin tan malament s'en farien un tip de riure
Jo també sóc historiador i, particularment, medievalista. La visió que presentes (època clàssica esplendorosa, època medieval fosca) beu directament de la Il·lustració materialista que ens ha dut molt bones coses (el racionalisme com a més destacada) però també les barbaritats més greus comeses per la humanitat en tota la història (guerres mundials, els totalitarismes més sanguinaris, etc.).
És també una visió molt "imperialista", la preferida primer per l'Imperi britànic i després pel Tercer Imperi alemany, als quals els agradava pensar que els imperis, com en l'antiguitat, eren la forma política més adient, ajustada a la superioritat dels homes "cultes" (malgrat les violències i brutalitats que suposen contra els "bàrbars").
La visió comuna que es té dels grecs i els romans és bastant esbiaixada. Els grecs tenien la seua democràcia, però no tenien cap tipus de mirament amb els esclaus i els estrangers. El mateix els romans, que van bastir un imperi mediterrani a costa de lluites de "pacificació", com les que ara critiquem a Iraq. Almenys el cristianisme medieval -i sóc ateu i laïcista- és a la base de l'humanisme mundialitzador que lluita actualment per un món més just.
Finalment, només dir una cosa: sense l'edat mitjana no existirien Catalunya ni la llengua catalana. L'època medieval és el bressol de tots els pobles europeus amb sentiment de col·lectivitat que han arribat a l'actualitat.
Com a historiador, malgrat que no és una opinió molt comuna en la professió, pense que la història ni ens dóna lliçons ni es pot jutjar a la lleugera. Simplement ens ajuda a entendre certes qüestions de l'evolució històrica de les nostres societats (locals, territorials, mundials) fins a l'actualitat.
Normalment participo al blog en qualitat de científic però especialment perquè m'agrada el que si diu i els comentaris que si fan. Avui he disfrutat molt amb l'aportació dels historiadors. Ha estat per a mi molt enriquidora. de veritat. Cada vegada m'agrada més aquest blog. És una sort haver-lo descobert!
anònim.. no volia dir que l'Epoca Romana sigui neta i l'Edat Mitjana bruta, però realment m'ho imagino així, coses del subconscient, suposo! ;)
Hola Dan! No havia escrit mai en el teu bloc. Però hi he entrat diverses vegades, i el trobo ben interessant, encara que ens movem en contextos ben diferents.
Avui fas referència a la Regla de Sant Benet, i no podia estar-me d'esmentar el paper positiu dels monestirs benedictins des d'un punt de vista cultural durant l'Edat Mitjana. A cada època hi ha de tot, i a tot arreu hi ha llums i ombres, però penso que van tenir un paper prou interessant en aquell context.
Jo no en soc de historiador, però considero que el relleu de la vanguarda sempre a anat passant d'una civilització a altra. Potser és que consumeix molt això d'anar primer.
Si hi va haver foscor és perquè la llum estava a cal veí.
Enhorabona pel bloc, està molt bé.
jo no crec que l'epoca medieval fos una època fosca. crec que va ser una època que va donar les condicions necessàries per a què l'època que venia pogués continuar amb el suposat "progrés" i il·lusionar-se, també, amb la mitificació de la idea de progrés.
hi va haver experiments científics, fins i tot pensament (filosofia). època xunga, potser, per altres coses. les pestes que no els deixaven en pau... què sé jo. una època molt complexa, això sí.
i a aquestes hores de la matinada no sé com argumentar millor el que vull dir, però espero que se m'entengui mínimament.
És fantàstica aquest tipus de discusions que ens enriqueixen tant. Gràcies Dan per encetar aquest tema!
Per cert, no cal perdre de vista que, fins i tot més que per l'Islam --que no dic que no, ep!--, la majoria dels coneixements anteriors van quedar "arxivats" i a l'espera del seu descobriment i posterior renaixement precisament als convents.
Quina "taula rodona" més sensacional!
Enhorabona i que bé m'ho estic passant!
El blog va a més.
Felicitacions!
Jo crec que cap de nosaltres dubta del paper importantíssim dels monjos d'aquella època en l'estudi i, que si no hagués sigut per pells, molt coneixement s'hagués erdut per sempre... però si tenim en compte que durant segles pràcticament només ells (a Occident, ull!) sabien llegir i escriure... això diu molt sobre aquella època.. no estaven per tirar cohets precisament..
Més que res, torno a ficar cullarada perquè m'encanta que hi hagi tants comentaris i anades i vingudes dins del blog.. no m'imaginava que precisament aquest post donés tant de sí.. fantàstic!
Fins i tot en els períodes més foscos de la nostra història, la ciència i el saber han trobat un racó on mantenir-se vives fins que tornés la claror de la raó. A les portes com som d’una nova època obscurantista, on és la civilització que mantindrà el caliu de tot allò aconseguit? Per cert, t’he d’agrair la “pista” que em deixares fins al teu blog. És per gaudir-ne una bona estona també.
Ostres! Com sou! Marxo un cap de setmana sense connexió i en tornar em trobo una de les tandes de comentaris més enriquidores de la història del blog!
La veritat és que vaig descobrir molt tard el plaer per la història. I el sentit del post, que ha donat molt més de si del que podia imaginar venia arrel d'un gràfic que vaig veure fa temps on apareixia en una escala temporal els diversos descobriments científics que havien tingut lloc. En aquell gràfic anaven apareixent marques corresponents als egipcis, als mesopotamis, als xinesos, però destacava un període molt ric i ple de marques que corresponia a l'època daurada dels antics grecs, i després hi havia un llarg període amb molt poques, que corresponia a l'època medieval.
Visualment la diferencia era molt notable. Per això em va venir al cap que havia de ser durillo ser-ne conscient en aquell temps.
Molt més arriscat es intentar interpretar el perquè d'aquestes tendències. I segurament en aquest punt és on els aficionats hem de cedir la paraula als historiadors.
I, per cert, gràcies a tots pels comentaris. Especialment als que normalment no en deixeu! És un plaer i un honor que us passeu per aquí!
Un apunt des d'una perspectiva molt diferent. Lectura economicista del paper de l'Edat Mitjana en la història. La revolució industrial va ser possible gràcies al feudalisme. El primer cop que ho vaig llegir vaig al·lucinar. Però ben estudiada, la cosa té fonament: la industrialització es va poder finançar gràcies a l'acumulació de capital que es va produir gràcies al sistema feudal.
Alguns experts fins i tot raonen que si Àfrica continua endarrerida és a causa del règim ancestral de propietat de la terra. Un règim en què la terra no estava en unes úniques mans: era propietat col·lectiva de la tribu o ben bé de ningú en particular. Això no hauria acumulat capitals i...
Publica un comentari a l'entrada