Desfibril·lar les fibril·lacions

Una escena clàssica de les sèries i pel·lícules de metges i hospitals és quan el pacient fa una parada cardíaca. A la pantalla podem veure la màquina que mesura els batecs del cor i que mostra l’electrocardiograma. Sobtadament sona un xiulet i la línia queda plana. Aleshores tothom es posa a córrer i a cridar, el metge prepara les pales, demana que tothom es faci enrera i aplica la descàrrega. El malalt fa un salt, però normalment, l’electrocardiograma segueix pla. Aquí, de vegades es veuen els parents angoixats i segur que tenim un altre pla de l’electro, habitualment una línia verda sobre fons negre. El metge de les pales demana que pugin a dos-cents cinquanta i tornen a repetir el procés. La tensió segueix en el segon intent i de vegades cal tornar a pujar a tres-cents i repetir la descàrrega. Finalment i, després d’uns instants d’angoixa, la línia de l’electro torna a recuperar els senyals de bategar i tots respiren tranquils.

Doncs l’escena és efectiva, però està plena d’errades importants. De fet, quasi res s’acosta a la realitat.

El primer que cal tenir clar és que si l’electrocardiograma és una línia plana, ja no cal demanar les pales. El pacient ha mort i cap descàrrega el reviurà. Això és perquè la funció de les descàrregues no és reanimar el cor sinó tot el contrari. La idea és aturar-lo!

Sembla una ximpleria, però normalment aquestes situacions d'aturada cardiorespiratòria es deuen a un procés que passa en el cor i que s’anomena “fibril·lació”. Per això l’aparell és un desfibril·lador.

El funcionament normal del cor és com el d’una bomba que empeny la sang en fer una contracció del ventricle. Els detalls són més complexos, és clar, però podem imaginar-ho com un globus ple de líquid que, sobtadament, es contrau fent que el líquid surti.

Les contraccions les fa el múscul del cor, el miocardi, i unes cèl·lules nervioses s’encarreguen de fer que totes les fibres musculars es contraguin alhora, en un únic batec.

Però quan té lloc la fibril·lació ventricular, el que passa és que les fibres musculars del cors comencen a fer contraccions cada una al seu ritme. Sense coordinació. Això fa que el cor no empenyi la sang cap enfora, el flux sanguini de la resta del cos s’atura i la persona cau fulminada. El cervell necessita una arribada constant de sang.

Si en aquest moment es fa un electrocardiograma, no sortirà pla com a les pel·lícules. El cor fa contraccions, però les fa sense seguir un ritme correcte. Més que bategar sembla que tremoli. El que surt és una línia amb moltes ondulacions sense ordre ni concert.

I la idea dels desfibril·ladors és fer passar un corrent elèctric intens per aturar el cor. La clau és que una vegada aturat, normalment tornarà a posar-se en marxa bategant totes les fibres, de nou, coordinadament. És semblant a quan fem un “reset” a l’ordinador.

A la pràctica, tampoc van començant amb descàrregues petites per anar pujant. És una situació d’urgència, de manera que millor donar d'entrada la descàrrega intensa i assegurar-se que el sistema es reinicia. Després ja vindran amb l’adrenalina (epinefrina a la tele) o l’atropina, que són fàrmacs per activar el ritme cardíac.

El que si que cal fer és enretirar-se. Si algú toca al pacient en aquell moment rebrà també la descàrrega i potser tindríem al final dos pacients en aturada cardíaca en lloc d’un.

Una aturada cardíaca és una situació molt i molt estressant. Per això és important tenir algunes nocions de les maniobres que cal fer per ajudar mentre arriba l’ajuda. A més, actualment es comencen a posar desfibril·ladors portàtils en grans superfícies, estacions i llocs amb molta afluència de gent. No són difícils de fer anar, però estaria bé que a les empreses i també les escoles ensenyessin que cal fer en aquestes situacions.

Bàsicament es tracta d’avisar a emergències, mirar si l’afectat té pols i, si no, fer el massatge cardíac (ben fet).

Una curiositat. El número d’emergències és el 112. I es pot trucar fins i tot encara que no tinguem cobertura al mòbil o que estigui bloquejat. A més, és el mateix número per tota Europa. Hi ha qui creu que és el 911, però això és perquè és el que truquen a les pel·lícules i el 911 és el dels Estats Units. Aquí és el 112.

Els nens de casa ja el saben? Doncs aquest haurien de saber-lo!