El cromosoma de l'ocapi

Aquest passat setembre es va fer pública una notícia curiosa. Una expedició de la Societat Zoològica de Londres havia aconseguit per primera vegada fotografies d’un ocapi en llibertat. Les imatges les van obtenir al Zaire, a la reserva del Park Nacional Virunga. Un indret famós pels goril·les de muntanya que va estudiar la Dian Fossey, però on hi ha molts altres animals interessants. I l’ocapi sempre m’ha fet gràcia, perquè acostumava a sortir als llibres d’animals que veia de petit. Una barreja de zebra i girafa!

La notícia m’ha sorprès, perquè estava segur que hi havia més imatges d’ocapis en llibertat. Després de tot, hi ha la “Ocapi Wildlife Reserve” al Zaire, on sembla que hi viuen uns cinc mil ocapis del total de trenta mil que es calcula que deuen quedar al món. Al final no n’he tret l’entrellat, en part perquè a internet la gran majoria d’informacions són copies i més copies d’una nota original i aquí sempre topava amb dues dades que em semblen contradictòries:

Els autors de les fotos comenten que l’ocapi es va descobrir a principis de segle, però que des de 1958 no se'n tenien evidències en estat salvatge. Altra cosa són els zoos on hi ha exemplars arreu del món i dels que n'hem obtingut la major part de la informació. Però per altra banda hi ha una reserva d’ocapis declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco. Alguna evidència hi haurà que allà hi ha els cinc mil ocapis que diuen!

Probablement és que tinc alguna dada mal entesa, però el que resulta més interessant és l’animal en sí. El seu nom científic Okapia johnstoni fa referència a sir Harry H. Johnston, un anglès que va muntar expedicions per buscar aquell estrany animal del que n’havien sentit a parlar pels relats d'Henry Morton Stanley, l’explorador de l’Àfrica famós per la seva epopeia en busca de Livingstone.

Encara que moltes vegades es parla d’una barreja de zebra, per les ratlles que té al cos, i girafa pel seu coll allargat, l’ocapi no és en absolut cap híbrid. Si que està emparentat amb les girafes, però són dues espècies diferents.

L’ocapi té unes quantes particularitats curioses. S’ha vist que s’alimenta de plantes que són verinoses pels humans, i també s’ha deduït que es mengen les restes cremades de troncs d’arbres. Això ho saben per l’anàlisi de les seves deposicions. Una altra cosa curiosa és que a l'igual que les girafes, quan caminen primer mouen les cames d’un costat i després les de l’altre.

Però una de les característiques més curioses la tenen dins les cèl·lules. Al nucli de les cèl·lules hi tenim els cromosomes, i els tenim per parells. Una dotació per part del pare i una altra per part de la mare. Els humans tenim 23 parells, en total 46 cromosomes.

Doncs resulta que molts ocapis tenen 45 cromosomes corresponents a 22 parells més un cromosoma... que val per dos.

De fet, és un cas del que es coneix com translocació robertsoniana. Si recordeu com són els cromosomes haureu vist que tenen dos braços i un punt central, que s’anomena centròmer. Però encara que això és el més habitual, en alguns el centròmer no és al centre sinó gairebé al final del cromosoma. El que tenen és un braç molt llarg i un de residual. Doncs en ocasions, dos d’aquests cromosomes diferents es trenquen i els braços llargs es tornen a fusionar fent servir un dels dos centròmers. Com si de dos cromosomes quasi sencers en féssim un de mida doble. L’altre fragment, en ser molt petit es pot perdre i, de vegades, no afecta la viabilitat de l’organisme.

En ocasions això pot causar alteracions cromosòmiques greus, però en el cas dels ocapis no ha sigut així i molts d’ells porten aquesta anomalia sense cap problema. Una curiositat que podria servir per un guió de “CSI”. Troben sang en un indret i després d’analitzar-la, en Grissom pot dir. “Hi ha una translocació Robertsoniana. No és sang humana. És sang d’ocapi!”

No dubto que els guionistes poden trobar la manera de fer aparèixer un ocapi a l’escenari d’un crim de Las Vegas.