Nobel de medicina: la lluita contra els virus

El Premi Nobel de medicina d’aquest any (al menys, la meitat del premi) és d’aquells que s’esperaven feia temps. El comitè Nobel l’ha concedit pel descobriment de l'HIV, el virus de la SIDA. Una gesta científica indiscutible per les implicacions socials que suposa, però també per com de ràpidament es va aconseguir. Van passar únicament tres anys des del 1980, quan es van descriure els primers casos d’una misteriosa immunodepressió en membres del col·lectiu gai dels Estats Units i la identificació del virus l’any 1983. Malgrat això, l’expectativa era alta per veure com s’atorgava exactament el premi ja que la descoberta va estar plena de polèmica, intrigues i enveges per part d’alguns investigadors.

En particular va ser famosa la controvèrsia amb l’equip del dr. Gallo, dels Estats Units. Ell també va afirmar haver descobert primer el virus causant de la SIDA. Però posteriorment es va veure que el que havia trobat era el virus que l’equip francès li havia enviat en una col·laboració entre els laboratoris. Potser les mostres del dr. Gallo es van contaminar amb virus provinents dels cultius enviats pels francesos. Aquestes coses no són infreqüents, encara que en grups tan potents sembla que hauria d’estar molt controlat.

En tot cas, sembla clar que l’equip francès va ser el primer a identificar el virus de la SIDA a partir d’uns ganglis d’un pacient en estadi de pre-SIDA. Ja havien buscat sense èxit altres virus coneguts, de manera que esperaven topar amb alguna cosa nova. Com que una de les característiques dels malalts era que es quedaven pràcticament sense un tipus molt concret de limfòcits (anomenats CD4) van mirar que els passava a aquestes cèl·lules en cultiu.

I en un parell de setmanes van començar a notar dues coses. En el medi de cultiu apareixia una activitat anomenada retrotranscriptasa. Una característica exclusiva d’una família de virus molt particular: els retrovirus (dels que vaig parlar fa un parell de dies!). L’altra característica era que sobtadament, els limfòcits començaven a morir.

El que van fer va ser afegir nous limfòcits al medi, per evitar perdre el virus. I en fer-ho va resultar que poc després tornava a haver retrotranscriptasa al medi... i que els nous limfòcits començaven de nou a morir. Allò indicava que allà, en aquell cultiu, hi tenien un nou virus, que era un retrovirus i que matava precisament els limfòcits CD4.

Naturalment tota aquesta feina no la va fer una persona sola. El premi Nobel l’han concedit a Luc Montagnier, el cap de l’equip i probablement la “ment pensant”, junt amb la Françoise Barré-Sinoussi, que és la primera firmant de l’article ja que era ella la que feia la feina al laboratori i qui, estrictament en va ser la que va trobar el virus. És un fet que em sembla molt important que no es doni el premi únicament al cap del grup, ja que aquestes coses mai es fan individualment. Que a més sigui una dona, és motiu de més reconeixement. (I serà fantàstic el dia que aquest fet deixi de ser digne de mencionar-se).

Però aquests dos investigadors s’han endut únicament la meitat del premi. L’altra meitat ha sigut per un investigador alemany. En Harald zur Hausen, que la dècada dels 70 va començar a proposar que hi havia algun tipus de càncer que era causat per virus. Concretament el virus del papil·loma humà podia causar càncer cervical, o de coll d’úter.

Ara ja no ens sorprèn, però en aquell moment semblava una bestiesa. Els virus causaven malalties infeccioses, mentre que el càncer el causaven agents cancerígens. Eren dos tipus de malalties que no tenien res a veure. Però hi havia una dada curiosa: Quan es comparava la freqüència d’aquest tipus de càncer en prostitutes i en monges, les diferències eren molt importants. Això indicava que aquell tipus concret de càncer és podia relacionar amb el nombre de contactes sexuals. Igual que si fos una malaltia infecciosa.

El que va fer en Harald zur Hausen durant deu anys va ser buscar ADN viral en biòpsies de càncer cervical. I finalment va començar a trobar diferents tipus de virus del papil·loma humà (conegut com HPV). Allò va portar a comprendre la importància de la prevenció i finalment a l’aparició recent d’una vacuna que protegeix contra molts tipus (però no tots) del HPV.

Un premi Nobel merescudament atorgat a la primera línia de batalla contra algunes de les més terribles malalties causades per virus.

(Podeu trobar mes informació sobre el tema als blogs de l'Anna i d'en Vallve)