El conflicte històric entre ciència i religió ha generat moments dramàtics al llarg del temps, però també altres de més divertits o sorprenents. I, fa unes setmanes que al Regne Unit en viuen un d’aquests. És habitual que les diferents Esglésies acostumen a fer tota mena de campanyes promocionant les seves creences. Des de les parelles de seguidors d’algun culte cristià que van de porta en porta Bíblia en mà o els seguidors de creences més orientals que cantaven lletanies als aeroports, fins les multitudinàries processons que, sovint, són grans actes propagandístics.El que no acostuma a passar és topar amb campanyes per promocionar l’ateisme. Però això és exactament el que han fet a Anglaterra. Una mica cansats de les amenaces de foc etern que de vegades es fan servir associades amb la religió, han pagat una campanya de panells als costats dels autobusos de Londres on s’hi pot llegir senzillament:
“És probable que Déu no existeixi. Ara deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida”.
Cal reconèixer que és un eslògan molt britànic. Contundent, clar i simple, però gens agressiu amb els punts de vista dels rivals. No afirma que l’ateisme sigui la veritat, però posa de manifest que el que afirmen moltes religions no està tan clar, ni molt menys. I en una mostra de flema britànica, sembla que fins i tot agrupacions de creients han contribuït a l’hora de recaptar fons per la campanya ja que opinen que en el fons això anima a pensar i parlar sobre Déu. Una actitud malauradament difícil d’imaginar per aquí.
Però aquesta frase m’ha recordat un càlcul fet per Thomas Vasek un assagista alemany fa un temps que basant-se en fórmules estadístiques va concloure que la probabilitat de l’existència de Déu era del 62%.
El que va fer va ser aplicar el teorema de Bayes. Una manera de calcular la probabilitat d’un esdeveniment si aquest està condicionat per la probabilitat d’un altre esdeveniment, que alhora...
El punt de partida va ser que és igualment probable que Déu existeixi o que no. Un 50 % a cada opció. I a partir d’aquí el percentatge es pot anar modificant en introduir altres probabilitats. Però, és clar, cal conèixer algunes d’aquestes probabilitats. I com que no les coneixem, el que va fer va ser inventar-les.
Per exemple. Primer es va preguntar sobre l’origen de l’Univers, i si era més probable que existís creat per Déu o que sorgís del no-res. Com que ell creia més probable que fos per voluntat de Déu, doncs la probabilitat augmenta fins el 67 %. I aquí ja surt el problema. Segons els “meus” càlculs (personals i intransferibles) la probabilitat seguiria en el 50 % (o potser baixaria una mica).
Un altre és el fet que al cosmos tot té un ordre, que l’Univers podria ser de moltes altres maneres i que el nostre és en realitat molt improbable. Això fa que de nou la probabilitat li augmenti fins al 80 %. Un cop més, diferim. Jo seguiria en el 50 % ja que no li veig la relació entre la probabilitat de l’Univers i Déu. L’Univers ha de ser d’alguna manera, i la que sigui sempre serà poc probable comparada amb la resta de possibilitats. No cal Déu per explicar res d’això.
I així va seguir amb altres factors. L’evolució no li modifica els càlculs (tot un detall), l’existència del mal fa baixar molt la probabilitat, però la creença dels homes en l’existència de Déu fa que augmenti.
Al final surt aquest número. Un 62 % que en realitat no ens diu res sobre l’existència de Déu com ell afirmava. Simplement ens informa sobre el grau en que aquella persona en concret està disposada a creure en Déu.
Això ja va ser un exemple de com vestir el que és una creença personal amb una aparença pseudocientifica a base de fer veure que s’apliquen càlculs matemàtics. Òbviament podem fer els càlculs o aplicar les fórmules que més ens plaguin, però si les dades de partida són simplement opinions personals, el resultat no tindrà més valor que una opinió personal.
Al final el conflicte entre ciència i religió és absurd ja que és tracta simplement d’això: una opinió, un sentiment, personal. Per això és parla de “creences”. I aquests temes la ciència no els tracta .
20 comentaris :
Doncs si no fent baixar la probabilitat de que existeixi Déu en l'evolució, l'origen de l'univers, i tot plegat, i "només" té un 62% de probabilitats... jo crec que ja és una dada significativa.
Suposo que tot plegat és com l'equació de Drake. Si no tens els números, és difícil de dir si és veritat o no. Amb una diferència: a l'equació de Drake pots fer una estimació del que val cada variable (ni que sigui amb ordres de magnitud, per trobar una cosa similar al nombre d'afinadors de piano de... Chicago?, amb l'existència de Déu que m'ho expliquin, perquè jo no ho veig...
Ostres, com m'enrotllo!
Ah! I molt bona aquesta campanya. M'ha fet gràcia, el missatge de l'autobús!
Sento molt portar-te la contrària company, però Deu si existeix (10) i crec que s'utilitza sovint...
En canvi, si parlem de Déu si que sembla ser que la cosa està més discutida, però en fi, encara que existís, veient la diversitat de cultes que hi ha segur que tampoc encertarien la loteria divina i aniríem de dret a petar a l'infern...
;)
PS: Jo li segueixo atorgant més probabilitat d'existència al Monstre de l'Espagueti Volador i a La Força...
En canvi, Dèu si que sembla no existir... ;)
Crec sincerament que les probabilitats que existeixi un déu creador, tal com la humanitat entenem aquesta paraula, es =0! Avans pensava que el nostre sistema solar no és més que comparable a una poques cèl.lules del nostre cos,I tal i com estem fets, de materia,energía,( 1) tenim encara molt lluny la veritat. (1- Ara la Física quantica m'està trencant els esquemes)
llum. Al menys, amb la de drake si que es poden fer estimacions basades en dades. No deixa de ser una aproximació, però una mica més aproximada
Carquinyol. :D Joderrrr.. Quan ho has dit m'he posat a corregir-ho ... i els he posat tots al reves. Ara ja està correcte (espero).
Segons l'equacio de Bayes potser la probabilitat de Deu = probabilitat del FSM
(maleïts accents...)
anònim. Però com indiques, també això és una creenca. Sense dades, l'únic que es pot fer es especular. El problema és quan et venen especulacions com veritats absolutes.
Tot son especulacions, i el cas es que, desde temps remots, no deixem de buscar "la veritat" . Per això trobo la campanya a que et refereixes molt positiva. Pensar no fa mal. Voler imposar una religió per damunt d'una altre, no es bo per la humanitat.
Saben aquell que diu: Si Déu totpoderós fa un material indestructible, llavors no el podrà destruir llavors Déu no es totpoderós.
Salut!!
Et recomano la lectura de "El concepte general de la ciència catalana" de Francesc Pujols, o del llibre de Bladé i Desumvila sobre Pujols, el qual va demostrar, segons ell, les bases científiques en què es basa la creença religiosa i en què funda la religió catalana... T'ho podries mirar i dir què te'n sembla.
Apa salut
Abans de posar-nos a debatre l'existència de Déu, caldria debatre la seva definició.
Donem per suposada el concepte del que és Déu, però estic segur que tothom s'ho mira des del seu punt de vista.
El meu % de creença pot variar, des d'un "espero que aquest Déu no existeixi" fins a un "podria ser".
A reveure,
Interessant post, curiosa campanya i boníssim en Carquinyol!!! No se n'hi escapa ni una... ;-))
Ostres, molt interessant.
Jo estic segur que el Déu de sandàlies, barba i martell de jutge no existeix. Però Déu és una manera de dir univers, principi i fí, tot, etern. Del no res res pot sorgir i si el no res hagués existit mai nosaltres no existiriem. Així podem creure en un Déu sense condicions morals ni paralelismes amb l'humà, sinó com una explicació de l'existència. Per resumir-la en una paraula que ho lligui tot, si t'interessa la teoria passa't pel meu bloc, allà l'explico.
Agnes. El que dius es la clau. Al menys cal pensar-hi. Sense donar per dcert res simplement perque algu ens ho ha dit.
proximo. Jo el savia diferent: Podria fer Déu una bola tan gran que no pugui aixecar-la ni ell?
plam. Ostres. El buscare i ho miraré.
joan ayats. Aquest també es un detall important. He vist algunes discusions d'aquestes en les que el problema era que parlaven de coses diferents. per uns eu és un fet interior, un sentiment o una manera de parlar dels misteris dela natura. Altres parlen del Déu paternalista del cristianisme o altres religions monoteistes. El punt de vista pot ser molt diferent enfront un o altre.
rita. En carquinyol és un crak!
efrem. Miro el teu blog amb mes calma, però de nou, es barrejen diferents conceptes de Déu. En algusn coincideixo amb tu, en altres no. Per exemple, del no res res pot sorgir? No n'estic tant segur. I en tot cas, d'on sorgeix Déu? Si ell pot sorgir del No res, perquè no un Univers?
Finalment el dubte és el concepte de no-res. I amb això m'adono que les discusions aquestes son farcides de conceptes que no estan clars ni molt menys!
Déu i les religions, són els efectes col·laterals de la intel·ligència humana que han tingut un avantatge evolutiu (entenent-la respecte a les societats humanes i no tan respecte a la selecció natural).
Però ara, cada vegada tenen més desavantatges que avantatges. La ciència, el progrés tècnic i la política basada amb els drets humans i la democràcia, deixen molt poc espai a les religions.
Ara bé, quan hom arriba a la seva fi, i sent la mort que s'acosta, sempre és molt reconfortant pensar que Déu existeix i que podrà renàixer en una altre vida. Per tant sempre, mentre l'home no sigui immortal (encara falten uns quants centenars d'anys), Déu i la religió tindran els seus adeptes.
Felicitats pels articles, et tinc al reader des de que vaig comprar el teu primer llibre.
Posats a fer números perquè sí qualsevol amb un mínim de coneixements de les matemàtiques podria arribar a un resultat final molt interessant. Un número complex amb un argument de pi mitjos...
De totes maneres m'agrada aquest esperit dels de les Illes Britàniques, no m'imagino el caos informatiu i polític que causaria això (bé, suposo que serien discursos demagògics i manifestacions dels de sempre).
Pel que fa a Déu si existís com el plantegen les religions monoteistes no hi hauria cap confusió possible, s'hauria encarregat de deixar ben clar qui era.
manel des de l'exili: que dius home. Això es per que t'estas imaginant la religió equivocada, aquesa es la bona :D
Salut!!
A mi m'encanta un raonament uqe fa un Tachikoma en un episodi de Ghost in the Shell en el que equipara a Déu amb el zero.
"Maybe, just maybe, its something that's akin to the concept of the number zero. In otherwords, a symbol that rejects the lack of meaning that is necessary in order to designate the system as such . The symbol's analog version is God, whereas the digital version is zero. What do you think? And then if you think about it, our (Tachikoma) primary structure is digital, right? So, no matter how much information we accumulate, a ghost will never dwell within us. But since Batou-san and the others have a primary analog structure, no matter how much you increase your digital factors in your structural makeup by adding cybernetic and cyberbrain implants, your ghost will remain intact. In addition, you are capable of death because you have a ghost. Lucky you."
En una documental que he vist fa poc, diu sobre la definició de déu: "Preguntar a l'home que es Déu, es com preguntar a un peix que es l'aigua per on neda" Així som d'insignificants!?
Això de l'aparença pseudocientífica a base de fer veure que s'apliquen càlculs matemàtics ho podriem aplicar a molts polítics i economistes actuals.
PER MI,DEU ES UN GRAN TRONC QUE SURA AL MITJ D'UNA LLEVANTADA.LA POR,I L'IMPOTENCIA,FAN QUE L'ARRAPLAGEM AMB LES DUES MANS. JUGANT AMB BCN.......
manel des de l'exili. Pràcticament estic d'acord amb tot el que dius. Tan sóls espero que mai no arribem a ser immortals (brrrr)
alasanid. Si, l'eseperit aquest de "és bona cosa que en parlem i que hi pensem" no és freqüent per les nostres terres. De totes maneres, el post d'avui està resultant ric en comentaris, de manera que potser no som tan diferents dels anglosaxons.
proximo: Que jo he vist a Nàpols capelletes dedicades a aquest Déu!
Pol. Doncs és interessant aquesta comparació. Déu amb el número zero. Realment el zero és imprescindible per entendre les matemàtiques i és el que hi posa ordre, de manera que...
Agnès. Mmmm no estic segur que sigui una comparació correcta. El peix pot tenir evidències físiques de l'aigua, mentre que sobre Déu ja no es tant clar.
salvador. Si, els economistes últimament estan fent molts actes de fe. I alguns assessors financers poca penitència per la que haurien de fer.
anònim. Ostres! Una bona metàfora. Potser millor i tot per algun dels Deus nórdics.
Publica un comentari a l'entrada