Una pregunta que em fan amb una certa freqüència és, "perquè escrius un blog i llibres en català? Si ho fessis en castellà tindries molts més lectors, més ventes o més visites". He de dir que quasi sempre és una pregunta que es fa sense mala fe. Simplement tinc amics o companys castellanoparlants (i que no viuen per aquí), que els sorprèn que triï el català però que amb unes simples explicacions se’n fan el càrrec. Potser no comparteixen el meu punt de vista, però en tot cas el respecten.Però de vegades topes amb comentaris una mica menys conciliadors. Per sort jo hi he topat només ocasionalment. El primer comentari així ha trigat tres anys a aparèixer al “Centpeus”, de manera que el gran “conflicte de la llengua” que sovint apareix a alguns diaris, en realitat em sembla més aviat anecdòtic o prefabricat.
Però avui hi he tornat a pensar en veure una presentació d’un lingüista que parlava sobre la desaparició dels idiomes del món. Ja sabia que moltes llengües es van perdent, però la xifra m’ha sobtat. Segons el National Geographic, cada dues setmanes desapareix un idioma!
I amb l’idioma s’esvaeix bona part d’aquella cultura, dels coneixements que havia transmès, dels matisos que oferia a la visió del nostre món. Cada llengua que es parla és un tresor a nivell social que no hauria de desaparèixer sense més.
En el fons passa una cosa semblant a la biodiversitat. L’existència de moltes varietats de plantes i d’animals és un valor en si mateix. Les interrelacions entre ells enriqueixen l’ecosistema i permeten que la vida s’adapti a futures alteracions amb més facilitat. I des del punt de vista dels humans, una gran abundància d’espècies multiplica les probabilitats de descobrir nous medicaments, nous aliments, estratègies d’adaptació que podem imitar, materials que podem imitar als laboratoris, fonts de riquesa en general. Moltes que ara no veiem per desconeixement, però que estan allà, esperant a ser descobertes... a no ser que les deixem morir.
Doncs amb les llengües també hi ha amagats coneixements que van més enllà del simple folklore. Maneres de veure la natura i les seves utilitats s’amaguen en la manera com molts pobles indígenes en parlen. Tota una manera de mirar el planeta la podem descobrir en altres idiomes. Per nosaltres la neu és blanca, però diuen que en l’idioma dels inuits hi ha cent trenta paraules per definir diferents tipus de neu. Potser la dada és exagerada, però en tot cas tenen moltes paraules diferents on nosaltres en tenim una. Simplement poden veure uns matisos que existeixen, però que a nosaltres se’ns escapen. I és al seu idioma on podem adonar-nos de tot això.
I per la cultura en general també és una font de riquesa que no s’ha de perdre. Molts dels idiomes no tenen llengua escrita. Simplement queden unes poques persones que la parlen. Quan morin simplement s’esvairan les llegendes, els contes, les cançons i tot el recull cultural. De vegades sembla que la literatura sigui únicament la que ens ensenyen a l’escola, amb un eurocentrisme aclaparador, però hi ha moltes més històries per descobrir i que caldria cuidar abans no sigui massa tard.
Realment hi ha tendències inevitables, i probablement en pocs segles es parli únicament el xinès, l’anglès, el castellà i l’àrab. Una qüestió de demografia i poder econòmic. Com diria en Hari Seldon, les inercies de la història costen molt de modificar.
El cas és que segurament serà molt útil que hi hagi un idioma amb el que ens podem entendre tots. Ningú seria tan tancat com per negar-ho. Però això no exclou que la resta es mantinguin. Cal un esforç per aconseguir-ho, però val la pena. Igual que valen la pena els esforços que es fan per preservar el medi ambient. Els idiomes son part del medi ambient de la cultura.
I, naturalment, hi ha a més el component personal. Cada un de nosaltres té el seu idioma, aquell amb el que pensa, somia, estima, menteix o multiplica. És part de tu mateix. Una cosa teva de la que no t’has, o no t’hauries, de justificar.
Els idiomes evolucionen, canvien i, a la llarga, desapareixen. Ja se que el Català no es parlarà d’aquí a un parell de mil·lennis. Però faré el possible per evitar que segueixi els passos del Chulym, amb dotze parlants, el N/u que parlen vuit persones al món, o l’Amurdag, un idioma dels aborígens australians que avui en dia parla únicament una persona.
23 comentaris :
No em sorprén gaire que els esquimals tinguin 130 paraules o més per definir neu, perqué és gairebé l'únic que conèixen, i en alguna cosa han de matar el temps!
Com tu dius hi ha altres llocs per parlar d'aquest tema on es barreja, sovint, política i llengua.
Però no puc deixar passar l'ocasió per mostrar la indignació que em produeixen aquells que volen dir-me com fer les coses a casa meva. Veritat que jo no els hi dic "¿y por qué no escribes en inglés, que así te leería más gente?". Aquesta frase no amaga només un consell lingüístic, hi ha més del que sembla amagat al darrera.
Sembla mentida que hi hagi gent que no se'ls fiqui al cap que, tot i estar ficats dins d'España, hi ha habitants que tenim un altre idioma matern i que l'estimem i el defenem.
Per la meva part només agrair-te que facis el teu bloc i els teus llibres en català. Pot no semblar-ho, però és un fet força important trobar recursos amb tanta qualitat en el nostre idioma.
Gràcies Dan. No sóc enemic de cap llengua. Però la meva és el català, perquè penso en català i per tant llegir el teu bloc i els teus llibres en la meva llengua és un gran plaer.
Salut
Bon dia Dan!
En aquesta línea hi ha un llibre molt interessant uqe llegia me germana fa uns mesos, "Spoken Here" de Mark Abley, on hi deixa anar perles com "A language is a dialect with an army" o el cas d'un idioma que només l'hi queda un parlant: Un lloro!
Sempre que un castellanoparlant em comenta aquests temes, miro de fer-li sentir el mateix preguntant-li perquè parla en castellà, que és una llengua obsoleta davant l'anglès. Certament és trist que estiguem tant avesats a haver de justificar que ens agrada el català.
Com a últim i gran seguidor del mestre Hari Seldon, jo sempre ho he vist escrit en 'i' llatina :P
seguint amb el discurs del carquinyol, i estant totalment d'acord amb ell, voldria afegir una observació que vaig sentir l'altre dia: devem ser a l'únic país del món on hem de fer exàmens per a demostrar que sabem la nostra llengua.
això sembla que no passa en cap altre lloc. encara no he decidit si aquest fet em sembla bo o dolent, el que sí em sembla és paradòxic, i no crec que tingui cap avantatge ser únics en aquest sentit.
Jo sempre escric en català malgrat a l'escola no em van ensenyar, ho he après de forma autodidàctica sense estudiar ni fer cap curs i si ara estic escrivint aquest text és gràcies a què he llegit molt i sobretot gràcies als correctors.
Penso que gràcies a la tecnologia, que d’entrada semblava que podria ser contraproduent perquè ens estem sent envaïts per l’espanyol i l’anglès, en el futur, espero no molt llunyà, serà d’una gran ajuda per poder prevaldre les llengües maternes.
Soc també biòleg, encara que no de professió, però penso que es pot fer una analogia amb el que està significant o significarà els darrers avanços en la genètica per la preservació de les especies en perill d’extinció i les tecnologies de reconeixement de la parla i de traducció automàtica per la preservació de les llengües.
En un futur , potser 50 anys, estarem en disposició de tenir dispositius prou petits dins de l’orella amb la traducció automàtica. No cal dir que abans, en 10 anys la traducció de texts electrònics serà generalitzada i de bona qualitat. Lóficament només els textos literaris i algunes traduccions per contractes o judicials es faran amb la supervisió d’un traductor, però per desgràcia aquest ofici en un parell de generacions quedarà reduït a la mínima expressió.
Iguals que certes espècies en extinció, si el nombre de parlant és massa reduït, no hi ha res que fer, doncs els catalans, el que hem de fer, és fer tot el possible perquè la nostra llengua tingui la suficient importància, perquè sigui considerada llengua a preservar, de fet de moment Google així ho ha tingut en compte i si no aconseguim un estat propi aviat, cada dia que passa ho tindrem més difícil per aconseguir arribar en condicions quan la tecnologia estigui en condicions d'ajudar-nos de veritat.
Et felicito per la teva entrada: un escrit bonic i bo de llegir.
Crec que el progrés justament ha d'anar cap a permetre que tothom mantingui la seva identitat, ha de ser plural i divers. No dic que hi vagi; dic que hi ha d'anar, si ens hi esforcem.
Per això t'agraeixo també la voluntat de preservar la nostra llengua, ara i per sempre, per a nosaltres i per a tothom.
Jo també et felicito per aquest post amb el que coincideixo plenament així com amb en Carquinyol.
Si jo hagués d'escriure en castellà, tancaria el bloc, no crec que m'expressés de la mateixa manera i baixaria molt la qualitat, si és que en tinc alguna. Parlo de sentiments, sensacions, a vegades fins i tot hi poso coses molt meves i això en casellà em costaria massa de fer, perquè hauria d'anar traduïnt tota l'estona.
Tinc només un lector en castellà, què jo sàpiga, i a vegades fa esment a que haurà d'aprendre el català, de bon rotllo eh, i amb el mateix bon rotllo, sempre li contesto que no pateixi, que per això tinc un magnífic traductor, expressament per ell. ;-)
Bon dia Dan, estic molt contenta de llegir un post tant ben escrit sobre la nostra llengua.
Com ha dit el David més amunt, jo tampoc em considero enemiga de cap llengua. Ans al contrari, penso que conèixer i parlar altres idiomes és un motiu de riquesa cultural.
Tampoc puc entendre aquesta mania que tenen alguns de pensar que parlar o escriure en la teva llengua materna és una mena d'acte de rebeldia. Quan en realitat és un acte tant natural com que ells parlin la seva.
Imagino que no hi ajuda que des de certs mitjans o forces polítiques es vulgui incidir tant en aquest tema. No entenc quina mena de benefici aporta "fotre canya al català". I tampoc entenc que entre tots plegats siguem incapaços de superar aquestes batalletes que no porten enlloc. Després de tant temps el tema cansa... no creieu?
Portem anys i anys sentint el mateix discurs!! I senzillament No entenc a què venen tantes ganes de crear conflicte sobre aquesta qüestió.
La veritat és que aquell comentari no l'havia llegit. Pel que fa al traductor que tens alguna vegada l'he provat i el que és el castellà el domina molt millor que jo.
Ara bé, el problema de tot això és el de sempre, hi ha qui creu que per mantenir unides determinades peces és necessari que siguin iguals.
La imatge amb què acompanyes el text és interessant i pel que sembla encara haurem d'esperar uns anys fins que apareguin les primeres rèpliques de robots com el mític C3PO.
Jo no encetaré cap polèmica aquí, sinó que només diré com m'agrada trobar i compartir aquest post.
Bé, alguna cosa si que afegiré:
1. La insistència a reafirmar que cada llengua és una visió del món (i que les llengües, com les visions del món, s'enriqueixen i s'empobreixen)
2. Hi ha qui diu que el llatí és una llengua morta, jo contnuo pensant que és una llengua viva: què és sinó llatí el que ara estic escrivint? Força evolucionat i canviat, és cert; amb manlleus d'altres llengües, és cert; amb neologismes diversos, certament. Qui sap si dintre de dos mil anys alguns tindran la mateixa consciència d'escriure i parlar en català que la que jo tinc ara d'escriure i parlar en llatí (i els francesos, i els castellans, i els romanesos...)
3. Que una llengua perduri o no depèn en part de la voluntat col·lectiva dels seus parlants. Compte, dic col·lectiva!
Per si esteu al facebook ...
http://www.facebook.com/group.php?gid=68301236354&ref=mf
Facebook, Hotmail, Msn, Gmail i Fotolog, en català ^^
El català es perdrà el dia que perdi el valor.
I el valor li donem els catalans, ningú més.
Així que, mentre existim els catalns amb consciència de tals, no ens preocupem per la nostra llengua.
Ha estat atacada mooooolt temps, i encara no l'han aconseguit esborrar ;)
I... Gràcies, moltes gràcies, per tots els plaers que em dónes.
Aquest és un dels aspectes per als que més lluito: la llengua i la cultura catalana. Crec que ens hem de preocupar moltíssim pel català.
De fet, sóc conscient que els informàtics tenim un paper molt important en la conservació de les llengües. Les traduccions són un gran problema informàtic i caldria potenciar-los i perfeccionar-los per tal de no haver de canviar d'idioma (i per tant, perdre'l) mai.
Tanmateix, el fet de salvar el català és qüestió de tots: que el defensem, que l'utilitzem i que el difonguem. Per això és d'agrair que el teu bloc sigui en català, així com moltes altres planes o iniciatives en català.
Bueno, que las lenguas mueren o mutan es algo que va unido a la Historia de la humanidad y, como dices es inevitable. Ahora, es evidente que hay que hacer un esfuerzo para que las que tienen buena salud la puedan tener mejor. O para que las minorizadas por cuestiones políticas, económicas, sociales o científicas, no se pierdan.
Habría que compartir más las lenguas de nuestro entorno. Y digo esto porque, viviendo en un mismo Estado con una lengua oficial pero en el que también existen tres lenguas cooficiales bien diferenciadas, no hay una pedagogía de ellas y no se enseña lo positivo de conocerlas.
Por otro lado, me pregunto, si ese anónimo no pudo entender tu blog... ¿cómo sabe que podrías tener éxito de publicar en otro idioma más extendido? ¡Este chico es un monstruo de los análisis en prospectiva!
Abrazos de uno de Madrid.
Si tots els catalanoparlants fessin el que fas tu: emprar la llengua de manera normal i habitual en els escrits propis, de ben segur que d'aquí dos milenis el català encara hi seria. Però amb la renúncia a la pròpia llengua que fa tanta gent ja veurem si el català arriba al segle XXII.
Felicitats per tot: per l'apunt, pel bloc, per l'opció, que s'hauria de percebre de forma més lògica i natural. En fi, que m'encanta llegir-te.
Una abraçada molt forta.
Según el criterio de "recibir más visitas", todos deberíamos escribir solamente en inglés, ¿no?
Precisamente ahora que nos sobran los medios para que los idiomas dejen de ser "obstáculos" y sean "expresiones de diversidad" (gracias al traductor de Google, por ejemplo), es cuando más deberíamos ejercitarlos. Como en tantas otras cosas, el problema surge más bien cuando el tema se convierte en parte del discurso político. Una pena.
Si alguien siente que los idiomas limitan su capacidad de acceder a la información, eso sólo se soluciona de una forma: ¡aprendiendo idiomas!
Saluts!
Curiosament, si fessis un bloc sobre política aquestes discussions absurdes serien contínues.
Què deu fer que la majoria de gent s'adoni que no té formació científica però no s'adoni que no té formació política?
I això que tant la gent de ciència com la gent de política es queixen del distanciament que senten per part de la societat en general...
És inevitable que la política ho "contamini" tot perquè no pots evitar que la gent ens interessem pel que ens afecta... i d'això justament tracta la política.
Tal com ho veig cal, d'una banda, fer planera la política -i la ciència- i adonar-nos que sovint un tret diferencial d'una bona proposta política -o científica- és la seva facilitat per a ser explicada.
I, en cap cas, inhibir-nos dels debats perquè per molt que siguin "contaminats" o ens amoïni el "soroll", si els abandonem es poden girar contra nosaltres.
D'altra banda, és curiós que tant la crítica lingüística com la seva resposta citen l'oficialitat dels idiomes en determinats territoris.
Com si al món d'Internet el territori des d'on escrius i el territori des d'on llegeixes importessin gaire.
Hi ha una utilitat més que tenen les llengües: ens ajuden a refer la Història. Si en un determinat lloc parlen un dialecte o una llengua que es parla a milers de kilòmetres des de fa 1000 anys, podem deduir còm van ser les batalles i qui va conquerir a qui.
Hi ha un llibre molt extens i molt bonic titulat "Armas, gérmenes y acero" que utilitza aquesta tècnica per saber de la història del Homo Spiens i còm es va esampar pel mon.
Gràcies a senyors com aquests dos que, tot i ser de Madrid, són capaços d'intentar entendre la nostra llengua, un es pot emocionar. Estimar una terra és estimar la seva cultura. I hi ha qui arriba més enllà i les estima totes. D'aquestes persones en diem "cultes". Enhorabona.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada