Connexions inesperades

Que un animal com la balena pugui fer un viatge d’onze mil quilòmetres és una dada espectacular. Impressiona imaginar els grans leviatans creuant la immensitat de l’oceà des de les aigües de l’Antàrtida fins arribar a l’Àrtic. I això, que per una balena ja és una gran gesta, com ha de ser per uns cucs o uns crustacis que mesuren pocs centímetres, o fins i tot mil·límetres de llarg?

Doncs sigui com sigui, sembla que bastants d’aquests animals ho han aconseguit. El problema és que no sabem com s’ho han fet.

La dada l’han anunciat investigadors del projecte “Cens de la vida marina”. Un estudi a deu anys vista que intenta esbrinar quantes espècies viuen als oceans, quantes hi van viure en un passat i quantes podran seguir vivint en el futur. Com es pot imaginar, es tracta d’un projecte que engloba diferents països i que està dividit en varis subprojectes. I una bona part dels estudis que fan els duen a terme a les aigües dels oceans Àrtic i Antàrtic.

Una de les primeres coses que van observar és que tota l’Antàrtida comparteix formes de vida. Per això han dit que es pot considerar una única província biològica. Això és curiós, ja que parlem d’una extensió de terreny tan gran com Europa sencera. Però quan obtenien mostres marines del voltant de l’Antàrtida, aviat es van adonar que sempre treien els mateixos tipus d’organismes. L’explicació l’han trobat en corrents marins que van donant la volta al continent antàrtic. Aquests corrents uniformitzen les condicions i els animals que hi habiten.

Però el més sorprenent ha sigut trobar bona part d’aquests organismes també a l’Àrtic. I això ja és més estrany, perque parlem d’éssers vius adaptats a viure en aigües molt fredes. Les temperatures més càlides de la zona tropical i equatorial resulten barreres insalvables per ells. Al menys això és el que s’esperava.

I a sobre, parlem d’animals molt petits. Em costa imaginar una gamba movent les potetes per nedar de punta a punta del planeta. Però això és el que sembla que ha passat!

O potser no. Altres explicacions possibles serien que les larves d’aquests animals fossin arrossegades per corrents que van de sud a nord a molta profunditat. D’aquesta manera la temperatura que els envoltés es mantindria baixa i seria la pròpia corrent la que les portaria.

Potser si. Estaríem parlant d’un fenomen semblant a la dispersió de les comunitats que viuen en les surgències oceàniques. Uns animals que viuen en aigües molt calentes al costat de fumaroles volcàniques del fons del mar. Durant un temps s’hi desenvolupen comunitats molt complexes, però abans o després la fumarola s’extingeix i tota la comunitat acaba morint. El que va ser intrigant era que aquestes comunitats es trobaven en fumaroles separades per molts quilòmetres de distància i no s’entenia com podien fer-ho aquells animals per desplaçar-se. Al final sembla que són les larves les que fan el trajecte. Unes larves que poden resistir el viatge i que quan troben l’ambient propici maduren i es desenvolupen, de vegades com animals que viuen fixats al terra.

O potser el que veiem és el resultat d’alguna antiga època glacial, quan les temperatures de la Terra van baixar prou com per permetre que aquests animals colonitzessin àrees molt més extenses i no fos tant difícil anar d’un Pol a l’altre. Això podria ser, ja que la distribució dels animals varia molt a mida que les temperatures s’alteren. Actualment moltes espècies que viuen en aigües més o menys temperades estan començant a aparèixer en aigües normalment restringides a animals adaptats a temperatures polars. I els organismes que requereixen temperatures fredes estan retrocedint cap al nord o el sud a cada hemisferi, a ritme d’uns quants quilòmetres cada any. Un fet que els pescadors ja van notant.

En tot cas, si fos així ja parlariem de comunitats separades des de fa temps i a les anàlisis de DNA s’hauria de notar algun efecte causat per l’aïllament. Segurament aviat tindrem els resultats que ens diran alguna cosa més.

Sigui com sigui, és evident que ens queda molt per conèixer del que passa als fons marins. I millor que ho esbrinem aviat, perque al ritme que anem...