Febre per curar-se

Una característica que associem amb la majoria de malalties és la febre. Si un nen diu que no es troba be, o ens sembla que està massa apagat, el primer que fem és posar-li la mà al front per saber si té febre. En realitat jo li poso al coll o al clatell, que encara s’escalfa més i la febrada, si n’hi ha, resulta més notable. I si es confirma la febre, toca ficar-se al llit! Aviat vindran els calfreds, el dolor muscular la suor i tot el que acompanya els refredats o la grip.

Però ben mirat, la febre és una resposta realment curiosa a la malaltia. Fa que ens trobem encara més aixafats, cremem calories que hauríem de fer servir per combatre les infeccions i perdem una bona quantitat de líquid. Tot plegat sembla contraproduent. A sobre, si prenem algun medicament que ens treu la febre, sembla que tot millora. El dolor marxa i ens sentim millor.

Però la febre és una resposta molt habitual a les infeccions. Quasi tots els mamífers poden tenir febre quan estan malalts i si mirem animals de sang freda, com els rèptils o els peixos, observem que es mouen cap ambients on la temperatura sigui més alta.

Si realment fos una resposta dolenta, l’evolució hauria eliminat la febre fa molt temps. En canvi, veiem que es dóna en molts organismes completament diferents. Fins i tot hi ha qui creu que es pot detectar una resposta semblant en invertebrats.

Durant molt temps es va pensar que la febre apareixia quan l’organisme deixava de regular la temperatura amb la precisió que ho fa sempre. Però van fer experiments refredant pacients amb banys freds i van notar que en sortir del bany, recuperaven exactament la temperatura que tenien abans. Allò indicava que el control de la temperatura funcionava correctament. Simplement passava que el “termòstat” s’havia ajustat a un nivell més elevat.

D’altra banda, les estadístiques indiquen que els pacients que prenen antipirètics (medicaments que treuen la febre) triguen més a curar-se, que no pas els que es mantenen amb la febre. Per tant, la febre no és únicament el senyal que el cos està lluitant, sinó que és un sistema de lluita en si mateix.

Ara es creu que el que passa és que la majoria de microorganismes viuen millor a 37 graus, mentre que si augmenta la temperatura un parell de graus, creixen més lentament. I això dóna més temps al cos per lluitar contra els invasors. A més, la resposta dels glòbuls blancs és més efectiva a temperatures una mica més altes. Fan més anticossos i els fan més de pressa. Per tant, la febre no és una cosa que haguem d’eliminar sense més quan ens trobem malament.

El que passa és que la febre es dispara quan algunes substàncies anomenades “pirògens” fan que a la zona del cervell on es regula la temperatura es fabriquin prostaglandines. I les prostaglandines fan moltes coses. Una d’elles és causar febre, però també participen en la sensació de dolor. Per això els fàrmacs que eviten que el cos fabriqui prostaglandines, com l’aspirina, treuen la febre i també el dolor. Son dos mecanismes diferents, però com els eliminem amb la mateixa pastilla ens sembla que és la febre la que causa el dolor. I no és així.

També hi ha un mecanisme curiós amb les esgarrifances i la sensació de fred que es pot tenir malgrat que faci calor. El que passa és que com el cervell ha posat el termòstat molt alt, la temperatura normal s’interpreta com “fred” i el cos respon intentant augmentar-la ràpidament. I això es fa igual que si estiguéssim a la neu: tremolant. Amb la tremolor, el treball fet per la musculatura es transforma en calor i el cos s’escalfa. Quan arribem a la temperatura de febre, la tremolor desapareix.

El problema amb la febre és quan és excessiva. A partir dels quaranta-un graus de temperatura hi ha sistemes de l’organisme que comencen a funcionar malament. Una febre molt alta pot causar al·lucinacions o convulsions si les neurones comencen a deixar d’enviar senyals correctament. I més enllà dels quaranta-dos graus, hi ha proteïnes que perden l’estructura i les cèl·lules comencen a morir. A partir dels quaranta-tres, la mort és una amenaça molt real.

Per això cal anar amb compte i fer servir el seny. Una mica de febre pot ser millor deixar-la estar. Ens ajudarà a curar-nos abans. Però si dura massa o és molt alta, pot ser millor fer-hi alguna cosa. Especialment si parlem de criatures, que a més, agafen unes febrades escandaloses.

I és que si ets un pare amb una criatura bullint de febre, ja et poden dir i repetir que allò no és necessàriament dolent. Les febrades dels nens acolloneixen d’allò més, i de vegades amb raó, perquè quan són petits encara regulen malament la temperatura. Aquests si que cal vigilar-los!