He estat llegint el llibre “Mecanoscrit sobre els Monjos de Montserrat”, d’Hilari Raguer. És un llibre ple de detalls curiosos i interessants i, entre ells, n’he trobat un que m’ha fet pensar en un procés que normalment fem de manera automàtica però que amaga una bona dosi de complexitat. Això que estàs fent ara mateix: llegirA molts indrets es fan classes de lectura ràpida. Una manera d’optimitzar el temps anant directe al nucli del text que volem llegir. Actualment llegim una quantitat enorme de textos cada dia, sovint de manera inconscient. Per tant, si no ens hi entretenim gaire l’estalvi de temps pot arribar ser considerable. Podem llegir per paraules clau, llegir en diagonal, llegir la primera línia de cada paràgraf o limitar-nos a llegir titulars. Moltes vegades n’hi ha prou (i en ocasions massa i tot) per agafar el missatge.
Però els monestirs són, en paraules de l’autor, escoles de lectura lenta. Llegir lent és part del que anomenen lectio divina. Òbviament no es tracta, simplement, d’anar a poc a poc llegint, sinó d’anar avançant lentament a la lectura, paint bé el contingut i significat de cada frase o paràgraf. Just el contrari del que intentem fer habitualment. I, més enllà del component espiritual que tingui aquesta mena de lectura, centrada sobretot a la Bíblia i en la que el fet d'anar lent potser sigui més aviat anecdòtic, sospito que ha de ser més difícil del que sembla.
La idea que tenim del llegir és la d’anar fent passar la vista per una filera de lletres. Anem identificant les lletres, que formen les paraules i amb la puntuació formem les frases. Una visió lineal i fluida de la lectura. Però quan s’ha analitzat com ho fem per llegir les coses han resultat ser diferents.
En experiments en que seguien el moviment dels ulls i identificaven on centraven exactament l’atenció es va veure que no avancen fluidament al llarg de la frase sinó que ho fan a batzegades. La vista es fixa en un punt, es manté allà uns instants, fraccions de segon, i després salta al text situat una mica més enllà. Agafem la informació que llegim a fragments, que no sempre corresponen amb les paraules.
Aparentment tenim capacitat per fixar l’atenció i captar el significat de grups de lletres, unes deu, no més. Aquests grups de lletres, i no les lletres individuals, és el que va captant el cervell. Això deu estar relacionat amb la zona de màxim detall de la visió. La imatge que es forma a la retina pot estar ben enfocada a tots els costats (excepte a un punt cec que tenim) però la percepció de la imatge varia molt. I la variació depèn del número de cèl·lules sensorials que hi hagi a cada zona.
Hi ha un indret on la concentració és la més alta de la retina. És on centrem la nostra atenció i podem mirar amb tot el detall de que som capaços. Però de seguida que ens allunyem d’aquesta zona trobem que a la retina les cèl·lules receptores estan més separades. Això fa que la qualitat de la imatge que podem formar sigui menor i és la que anomenem “visió perifèrica”. Doncs en llegir, no interpretem el text que cau en la zona de visió perifèrica. Sabem que hi és perquè el veiem de reüll. Però no l'interpretem.
En tot cas, és a partir d’aquests paquets d’informació que el cervell reconstrueix el sentit del que va llegint. No ho fa lletra per lletra formant paraules ja que en determinades lesions s’ha vist que alguns pacients que pateixen “dislèxia fonològica” poden llegir correctament les paraules que ja coneixen, però són incapaces de pronunciar grups de lletres que no corresponen a una paraula coneguda. Curiós? Si, però sembla que el cervell funciona així.
De manera que llegir és un procés força complex i que els ulls i el cervell fan al seu propi ritme. Per això ens costa llegir més de pressa, però tampoc ha de ser fàcil llegir a poc a poc. De totes maneres, crec que ho intentaré. De vegades el ritme frenètic que portem arriba a cansar. A més, bona part de les coses que llegim no valen la pena. Penseu en tota la propaganda, anuncis, i dades irrellevants que processem cada dia.
Millor menys i més ben aprofitat!
7 comentaris :
i tant! i no només llegir, sinó que qualsevol altra cosa que fem si la fem més a poc a poc segur que ens aprofita més: caminar, menjar, parlar, pensar, respirar, moure's, el que sigui!
frenètic, com el ritme de la nostra societat !! Jo, per a segons quins textos, utilitzo la tècnica Fourier: vaig agafant mostres de tant en tant i a partir d'aquestes infereixo el significat del text... el problema és que, sovint, el interval de mostreig és massa gran i no em permet fer la reconstrucció obtenint significats força diferents a l'original... però molt divertits !!
Molt interessant, però crec que és mil vegades més desconegut i més important saber com sintetizem la imformació, rebre'n tot i el que acabo de llegi deu semblar un joc de nens al cantó d'endreçar-la i entendre-la.
El que és millor és que si es cavnia l'ordre de cetres llertes el misastge es pot seugir entnetnt.
Ja és ben cert que la natura està més quantitzada del que sembla.
ja no sé ni escriure... bé, espero que s'entengui el que volia dir.
Kika. Quasi tot millor si va lent. Però de vegades toca córrer, no?
Carquinyol. Tècnica Fourier? Perillosa, no? Aquí, la gràcia és trobar la mida justa de salts.
Arcangelo. Endreçar-la in entendre-la es la part complexa. Molt complexa. En això encara anem prou a les fosques.
Alasanid: Si, es cuirós com el cevrell porcessa la infromacio sense ni adornanos copmte.
:-D
és interessant la proposta de fer l'esforç de llegir lent.. jo intento fer-ho però és com si el costum de fer-ho tot ràpid m'ho impedeixi. No me n'adono i ja em trobo saltant línies de 4 en 4!! (bé ara he exagerat, preneu-ho com un recurs literari... ehem..).
Havia vist en mails d'aquests que dónen la volta al planeta 25.000 vegades, textos d'aquests als que es refereix Alasanid, que canviant les lletres som capaços de llegir igualment, i fins i tot, com en el meu cas, no ens adonem de que hi ha lletres fora de lloc fins després d'haver-ne llegit unes quantes... deu ser això, que amb tanta pressa no ens fixem en els detalls, ens concentrem en captar el missatge i prou... deu ser això...
Publica un comentari a l'entrada