Quants n'hi ha "allà fora"

Fa pocs dies, al congrés de l’Associació Americana per l’Avenç de la Ciència, l’Alan Boss, un astrònom de l’Institut Carnegie de Washington va proposar que a l’Univers hi poden haver uns cent trilions de planetes com la Terra. I això fa molt alta la probabilitat que hi hagi vida a molts més indrets a part del nostre planeta. A aquesta conclusió hi ha arribat considerant el nombre de planetes que s’estan descobrint en els darrers anys al voltant d’altres estrelles. Si la majoria d’estrelles tenen planetes n’hi ha prou en considerar que a la nostra galàxia hi ha uns cent mil milions d’estrelles, i que a l’Univers hi ha al voltant de cent mil milions de galàxies.

Com en Carl Sagan feia dir a un dels protagonistes de “Contact”, "si no hi ha ningú més a l’Univers... quant d’espai desaprofitat!”

Però encara que els números siguin espectaculars, al final seguim sense saber-ho del cert i quasi tot és pura i dura especulació. Ens trobem quasi al mateix punt que l’any 1961 quan un altre astrònom, en Frank Drake, va proposar una equació per calcular el número de civilitzacions que hi ha allà fora. Una equació de la que, malauradament, encara coneixem poques variables i, per tant, únicament podem fer suposicions.

Una versió senzilla de l'equació és (i no us espanteu):

N = N* x f_p x n_e x f_l x f_i x f_c x L

Que vol dir tot això? Doncs no és tant complicat com sembla. N és el que volem saber, el nombre de civilitzacions de la nostra galàxia que podrien comunicar-se amb nosaltres. Les d’altres galàxies ja ho deixem per futures generacions. I aquest nombre depèn d’unes quantes variables.

La N* és el nombre d’estrelles de la galàxia. Aquest nombre el sabem: aproximadament cent mil milions.

La f_p és el percentatge d’estrelles que tenen planetes al seu voltant. Abans es creia que eren poquets, però ara n’anem trobant cada vegada més, de manera que el nombre pot ser d’un 80 o 90 per cent.

n_e és per cada estrella amb planetes, quants n’hi ha que poden albergar vida. Caldrà eliminar els planetes gasosos, els massa gelats, els massa calents... Aquí ja toca especular. Normalment el valor es dóna entre 1 i 5, però tot depèn de com de restrictius siguem. És a dir com considerem la vida. Si ha de ser semblant al que estem acostumats el nombre serà menor. Si som optimistes i creiem que a planetes gelats pot donar-se una cosa semblant a la vida, augmentem el nombre. De totes maneres aviat, quan enviïn la missió Kepler, ho podrem ajustar més..

El següent element és f_l, que seria de tots els planetes que poden albergar vida, en quants efectivament ha aparegut. Per allò que diguin el que diguin, voler no és poder. Sabem que al menys en un, la Terra, la vida ha aparegut. Per tant, el valor no ha de ser 0, però no sembla probable que al 100 % dels possibles planetes la vida hagi reeixit. Vosaltres mateixos podeu triar el valor, entre 0 (mai) i 100 (sempre).

Després tenim f_i, la probabilitat que la vida evolucioni fins l’aparició de la intel·ligència. I aquí cal agafar la definició en sentit ample, però no massa. Un món de bacteris no podrà comunicar-se amb nosaltres a no ser que imaginem comunitats de bacteris intel·ligents. De nou la probabilitat pot anar entre el 0 (la intel·ligència mai apareix) o el 100. (Si hi ha vida, inevitablement s’arriba a la intel·ligència).

La f_c fa referència a si la vida intel·ligent aconsegueix la tecnologia (i les ganes) de comunicar-se amb altres civilitzacions. Un planeta de dofins contindria espècies intel·ligents, però incapaces de comunicar-se amb altres planetes. En realitat aquí ni tan sols sabem com estem nosaltres. Ganes sembla que en tenim, encara que a l’hora de la veritat ja ho veuríem. Però tecnologia? Creiem que si, però potser encara no hem descobert el sistema de comunicació que fan servir tots els ET de la galàxia.

I finalment el valor definitiu que mesura l’optimisme. La L del final és la fracció dels planetes on aquestes civilitzacions que han aconseguit tot això,... no s’han extingit. Donaríeu un valor gaire gran a la nostra? Apostaríeu a que d’aquí a deu mil anys encara seguirem aquí? O és mes probable que acabem carregant-nos-ho tot?

En tot cas el valor d’aquesta última variable és la fracció de temps d’existència del planeta en que la civilització pot comunicar. Nosaltres coneixem la radio des de fa cent anys, que és 1/100.000.000 de l’edat de la Terra i no sé si durarem molts milers d’anys més.

Al final ho multipliqueu tot i el nombre que surt és el de civilitzacions que hi ha “allà fora” amb les que podríem contactar... si les vostres suposicions són correctes.

Però si voleu una pàgina on fan els càlculs fàcilment, podeu provar-ho aquí.

A mi avui, que estic moderadament optimista, me'n surten 896. No està malament.