dilluns, de maig 11, 2009

El planeta Vulcà

A la nova pel·lícula de la saga Star Trek, alguns dels moments de més acció passen al planeta Vulcà, la llar de l’emblemàtic senyor Spock. S’ha de dir que Spock és una de les grans icones de l’univers treekkie. Tot i que soc més aviat seguidor de “Data”, no puc deixar de reconèixer que l’Spock té molta grapa. Un mig vulcanià – mig humà que topa amb problemes alhora de conciliar la freda raó característica dels habitants de Vulcà amb la força de les emocions típicament humanes.

Però una coincidència divertida fa que el planeta Vulcà estigui més lligat a les emocions dels humans que no pas a la força de la raó. I parlo de l’autèntic planeta Vulcà, no el de Star Trek sinó el del nostre sistema solar. Un planeta que a la fi va resultar que no existia, però en el que molts hi van creure durant força temps.

Tot va començar amb Neptú. Aquest llunyà planeta no va ser exactament descobert sinó que la seva existència es va poder predir primer gràcies a les matemàtiques. Qui ho va fer va ser l’astrònom i matemàtic francès Urbain Le Perrier. Al segle XIX ja coneixien el planeta Urà, però la seva òrbita resultava desconcertant. Simplement el planeta no es movia com hauria de fer-ho i mostrava unes alteracions que empipaven força als astrònoms. Ells ja coneixien les lleis de Newton que governaven el moviment dels astres, però aparentment, Urà no les coneixia gaire bé perquè s’apartava del comportament esperat.

Le Perrier va pensar que potser el problema el causava un altre planeta que, per causa de la seva força de gravetat, causava distorsions en el moviment d’Urà. Amb les dades de les posicions d’Urà va mirar de calcular com hauria de ser aquest llunyà planeta i on hauria de trobar-se en un moment donat. Un cop fets els càlculs va proposar a l'astrònom Johann Gottfriend Galle que apuntés el seu telescopi en determinat punt i en un moment precís i... efectivament! A menys d’un grau de distància del previst van localitzar un nou planeta, que va ser batejat amb el nom de Neptú.

Animat per aquest èxit va girar la seva mirada al costat del Sol, on Mercuri també seguia un moviment que no corresponia amb l'òrbita teòrica que havia de fer segons les lleis de Newton. El plantejament era el mateix. Les alteracions podrien explicar-se per la presencia d’un altre planeta encara més proper al Sol que afectes amb la seva gravetat el moviment de Mercuri. I donada la seva situació tan propera al Sol va proposar el nom de Vulcà, el déu romà del foc.

Durant un temps va tenir lloc una cerca intensa d’aquest planeta interior, però mirar en direcció al Sol és molt complicat i no acabaven de trobar res. Es van muntar expedicions per, aprofitant eclipsis, poder mirar al voltant de la corona solar, però sense èxit. Finalment, però, un astrònom aficionat anomenat Edmont Lescarbault va escriure a Le Perrier notificant que havia observat un punt fosc creuant el disc solar. Els dos homes, un famós astrònom de reconegut prestigi internacional i un aficionat que es fabricava ell mateix alguns dels instruments van reunir-se en una ocasió i Le Perrier va quedar convençut de les explicacions que va rebre.

La descoberta de Vulcà es va anunciar oficialment i Lescarbault va ser honorat amb la legió d’Honor. El problema era que altres astrònoms també estaven mirant el Sol i no havien vist res. Ocasionalment s’anunciava alguna observació i fins i tot van reconstruir l’òrbita de Vulcà, de manera que es va predir on calia mirar durant un trànsit que havia de tenir lloc el març del 1877. Per desgràcia, quan va arribar el dia no van veure res que passés per davant el Sol.

Mica a mica l’entusiasme es va anar refredant i els dubtes es van fer més i més grans. Finalment, a principis del segle XX Einstein va proposar la seva teoria de la relativitat i amb ella va poder explicar que les alteracions en el moviment de Mercuri s’explicaven pels efectes de l’immens camp gravitatori del Sol. No calia cap altre planeta per explicar-ho. Vulcà no existia.

De totes maneres, Le Perrier no va viure prou com per saber-ho. Ell va morir el 1877 convençut d’haver descobert Neptú i Vulcà. I el més curiós és que aquest segon planeta va donar per bones dades molt febles. Però no hi ha res més temptador que et diguin exactament allò que vols sentir.

Les emocions el van portar a enganyar-se. Un error que un autèntic vulcanià com el senyor Spock no hauria comès mai.

5 comentaris :

kika ha dit...

deu ser com allò del wishful thinking :-)
molt i molt interessant la història de vulcà!
i quina enveja! la pel·lícula encara no l'he vist! :-(

Carquinyol ha dit...

Què no existeix?= ja... Segur que l'IKer Jiménez el troba...

Per cert, jo sóc més de Picard i un "te, earl grey, calent"...

Alasanid ha dit...

L'has vist la pel·lícula? Val la pena?

La veritat és que Le Perrier només tenia una possible explicació.

Sort que Einstein va donar-nos una altra opció més encertada.

Dan ha dit...

Kika. Segurament era exactament això.
Encara no l'has vist? Una trekkie com tu? :-)

Carquinyol. Iker Jimenez troba el que calgui.

Alasanid. No s'ha de ser injust amb el pobre Le Perrier. En l'estat del coneixement del seu temps va fer el millor que es podia. Simplement hi ha coses que encara no es poden explicar amb els coneixements disponibles.

Alasanid ha dit...

Que Le Perrier em perdoni si se m'ha entès malament, jo volia dir que Le Perrier va fer tot el que va poder pel temps en què va viure.

Que localitzar un planeta sense ordinadors té moltíssim mèrit.

PS: un mèrit que s'hauria d'atribuir als calculadors dels observatoris.