dimarts, de maig 19, 2009

Invisibilitat més a prop

Fa tres anys (Déu meu, ja fa més de tres anys!) vaig escriure un post sobre la invisibilitat. Comentava que un dels problemes que tindria el fet de ser invisible és que també seriem cecs, ja que la llum no interactuaria amb les nostres retines. Això, és clar, li treu tota la gràcia a ser invisible. Però el cas és que el que proposava per aconseguir la invisibilitat era aconseguir que la llum passés a través del cos sense interrompre la seva trajectòria. I és evident que vaig mostrar molt poca imaginació.

Perquè ara ja estan començant a aconseguir la invisibilitat d’alguns objectes, però fent servir una estratègia completament diferent.

La idea és aconseguir una funda d’un material que “faci lliscar la llum”. L’exemple que posen és el de la corrent d’aigua en un riu quan topa amb un obstacle. L’aigua passa pels costats i torna a la seva posició inicial. Doncs si enlloc d’aigua fossin feixos de llum, passarien esquivant l’objecte i seguirien endavant. Un observador que mirés, detectaria els feixos de llum i no tindria manera de notar que s’han desviat i després han reprès el seu camí.

Si podéssim disposar d’un material que actués d’aquesta manera i en totes les direccions, tot el que estigués cobert per ell quedaria completament invisible. I sembla que ja saben com fabricar una mica d’aquest material.

La clau és que actualment la nanotecnologia és una metodologia ben real. Potser encara està desenvolupant-se, però ja podem fabricar molts materials manipulant la matèria a escales increïblement petites. I això permet fabricar el que s’anomenen metamaterials, que són els que han de permetre la invisibilitat.

Els metamaterials són un tipus de material que té unes característiques que no depenen de la seva composició, és a dir de que estan fets, sinó de la seva estructura, és a dir de com estan fets.

Ja sabeu que la llum té una determinada longitud d’ona. Segons quina sigui aquesta longitud la veurem d’un color o un altre. Però si la llum topa amb un material que tingui estructures particulars de mides més petites que la longitud d’ona de la llum comencen a passar coses molt estranyes. Molt diferents del que passa normalment. Per això es parla de metamaterials.

I algunes de les estructures que es poden fabricar tindrien la capacitat de fer lliscar la llum per la superfície, aconseguint la característica que dèiem al principi. Generar invisibilitat. Que això era teòricament possible es va demostrar l’any 2006, i ara ja hi estan treballant seriosament. No és cap sorpresa que bona part de la recerca la financien els militars. Ells estan interessats a aconseguir la invisibilitat respecte a la llum, però també, o potser més i tot, en esdevenir invisibles al radar o a altres sistemes de detecció.

De totes maneres, la invisibilitat total segueix tenint el problema que impossibilita el veure que passa fora de la zona coberta. Tot el que estigui tapat pel metamaterial no rebrà cap mena de llum de l’exterior, de manera que restarà cec. Algun sensor caldrà tenir destapat, per petit que sigui. I per allà segur que ja et poden trobar.

Potser si que al final serem capaços d’aconseguir la invisibilitat. Però el més interessant ara com ara és comprovar que no hi ha límit a la imaginació per resoldre problemes aparentment insolubles.

6 comentaris :

Mo ha dit...

i quina por que em fa això de la invisibilitat!!!! i en mans dels militars...

Carquinyol ha dit...

metamaterials? nanotecnologia? mare meva quin retràs què tenen !!

Que aprenguin de TVE, on no només van obtenir la invisibilitat sinó també la inaudibilitat, fent desaparèixer xiulades i estel·lades sense tanta perifollada tecnològica !!

Trini ha dit...

jejejje... bona la de Carquinyol!

I dic jo..., dentre de la meva més profunda i absoluta ignorància...: mentre es fabrica el material per a invisibilitzar, hi deu haver algú controlant-lo no? D'altra manera el pedrien de vista! (jejjeje..., el pedrien de vista...! si sóc animalet de marge...!)

Alasanid ha dit...

El dijous passat a la contraportada de la Vanguardia entrevistaven a J. Pendy, un dels que hi ha al capdavant d'aquest moviment.

Amb els metamaterials, o materials esquerrans, el que es busca és invertir el comportament respecte la llum i aconseguir índex de refracció negatius.

Fins ara només s'ha aconseguit fer amb ones incidents de longitud d'ona alta. Amb la llum que veiem hi ha un problema: la longitud d'ona, aquesta no és igual per totes les radiacions que veiem i a més a més és molt més petita que el que s'ha aconseguit fins ara.

Aconseguir aquests materials també us ajudaria a vosaltres, als biòlegs. Es podrien fer unes lents planes (completament diferents al que hi ha ara) que permetrien superar el límit teòric dels microscopis òptics actuals.

Arcangelo ha dit...

De vegades la ciència supera amb escreix les llegendes més màgiques i esbojarrades. Podem crear animals, fer-nos invisibles i volar. Encara no tinc decidit si riure de pura felicitat o cagar-me de por.

Dan ha dit...

Mo. En mans dels militars, fins i tot un kleenex fa por!

Carquinyol. Si es que TVE va tenir molts anys d'experiència en tornar coses invisibles.

Trini. És que en carquinyol és un mestre! :-D

Aladsanid. Això d'índex de refracció negatius sona fantàstic... però costa de visualitzar! Però tan bon punt els físics ho poseu a punt, nosaltres ho apliquem amb objectius més interessants que la simple i avorrida invisibilitat ;-P

Arcangelo. I amb el temps farem un animal que podrà volar i que serà invisible. No hi ha dubte que vivim temps interessants. Per be o per mal.