Vida als núvols

Si mirem els núvols, de vegades hi veiem formes que ens recorden qualsevol cosa. Hi ha fotos ben curioses de núvols en forma de cara, de gos o de peix, però ningú pensaria seriosament que els núvols puguin estar vius. Però malgrat això, en certa manera hi ha molta vida en un núvol. Molta més de la que pensàvem.

Els núvols no són més que petites gotes o petits cristalls de gel, massa lleugers encara per caure en forma de pluja o neu. Inicialment l’aigua s’evapora dels mars en forma d’humitat que va ascendint amb l’aire calent. A mida que puja, la temperatura disminueix i les molècules d’aigua comenten a condensar. Però per fer-ho, necessiten un punt inicial on començar a unir-se. És el que s’anomena nucli de condensació i poden ser sals, pols i coses així.

Però aquesta explicació és una generalització molt general. I els meteoròlegs no estaven satisfets. Segons com siguin els nuclis de condensació, les gotes o els cristalls de gel es formaran d’una manera o altra i el destí final del núvol pot ser diferent.

De manera que un equip d’investigadors va agafar un avió i es va dedicar a volar creuant núvols alhora que recollia mostres dels cristalls de gel que hi havia allà dalt i, al mateix avió, els analitzava per separat. Primer deixaven que s’evaporés el gel i tot seguit els analitzaven amb un espectròmetre de masses.

I els resultats van ser una petita sorpresa. Tal com s’esperava, la meitat dels nuclis de condensació van ser partícules de pols, restes de terra portada pel vent. Però un terç va ser material biològic! Bacteris, espores, virus...

Per tant, un núvol si que porta molta vida. Igual que un riu que transporta organismes aquàtics a través del terreny, els núvols poden transportar organismes microscòpics a grans distàncies a través de l’atmosfera. Això ja sabíem que passava, però no que fos a una escala tan gran.

A més, els viatges poden ser realment llargs. Part de les mostres que van analitzar al cel de l’estat de Wyoming contenien restes minerals provinents de l’Àsia. Un llarg camí per aquests minúsculs viatgers.

Una de les preguntes que queden sense resposta directa és si aquests organismes encara eren vius. Amb aquest estudi no hi ha manera de saber-ho, ja que l’anàlisi destruïa completament la mostra. Però no hi ha cap motiu per pensar que els bacteris o les espores no puguin resistir un trajecte com aquest. De fet, són organismes o sistemes reproductius que han evolucionat per resistir condicions molt adverses, de manera que ja apostaria a que si que poden recuperar la funció biològica després de la pluja, quan arribin al terra.

De manera que la propera vegada que vegi un núvol en forma de bolet, no podré contenir el riure, ja que probablement en el bolet imaginari hi haurà un bon nombre d’espores molt reals esperant a caure al terra per tornar a germinar... literalment!