divendres, d’octubre 23, 2009

Connexions inexistents

Quan una cosa la considerem impossible, però succeeix, diem que ha passat un miracle. Justament la definició de miracle és “Fet extraordinari que no es pot explicar per causes naturals i és atribuït a causes preternaturals o a Déu mateix.” Reconec que aquí he hagut de mirar que era exactament “preternatural” i he trobat “Que depassa les possibilitats de la natura, sense arribar a ésser sobrenatural.” (ja conec una paraula més).

El problema està normalment en tenir clar que realment no es pot explicar per causes naturals. I, la veritat és que els humans tenim una tendència absolutament exagerada a trobar fets miraculosos arreu on mirem. Això vol dir que hi ha molts miracles o be que no entenem res de com funcionen les coses. I un dels motius que ho expliquen és que ens costa molt comprendre i sobretot acceptar les dades estadístiques.

Per exemple, un problema clàssic. Si a un bar som quaranta persones, és gaire probable que dues facin anys el mateix dia? La gran majoria de persones opinen que no. Que això és possible però que seria realment molta casualitat. Però l’estadística són matemàtiques, i la probabilitat la podem calcular. Amb quaranta persones és quasi segur que hi haurà dues que facin anys el mateix dia. La probabilitat que això passi és del 89 %.

Dubteu? Feu el que he fet jo. He agafat la llista d’amics del Facebook i he mirat els aniversaris. A la llista i tinc trenta nou amics que indiquen l’aniversari. I efectivament. Dos d’ells coincideixen (Alasanid, tu n’ets un!). En realitat, si hi ha més de 23 persones, la probabilitat de coincidència és superior a la de no trobar cap parella que faci anys el mateix dia. I tot i així, ens sembla molt curiós. Si hi ha molts dies a l’any! Però si voleu saber com fer el càlcul mireu aquí.

Hi ha persones que diuen que van somiar amb la mort i, l’endemà es van assabentar de la mort d’un conegut. Un misteri inexplicable. O potser perfectament explicable. Si a Catalunya hi ha 7 milions d’habitants i un 10 % recorda el que ha somiat, vol dir que recordem set-cents mil somnis cada nit. Que amb aquesta xifra el somni d’algú coincideixi amb alguna cosa que li passi l’endemà (com una mort, un enamorament, un accident o un el-que-sigui) no és estrany, és inevitable. El miracle seria que no coincidís mai! Però, és clar, quan et passa sents com una esgarrifança...

Un altra cosa que sembla contra tota lògica és que sempre, però sempre, la cua del supermercat, o el carril del cotxe on estem és més lent que l’altre. Això fa molta ràbia i però de nou un simple raonament ens indica que és d’allò més normal. Si m’hi estic fixant és perquè encara estic a la cua, i si encara estic a la cua és perquè és lenta. Si fos ràpida, ja no hi seria. En el cas dels cotxes es pot plantejar d’una altra manera. Si hi ha una carretera amb retencions i una que no en té, segurament nosaltres estarem a la de les retencions. Perquè? Simplement perquè en aquella carretera hi ha més cotxes. Si a la de les retencions hi ha 90 cotxes i a la fluida n’hi ha només 10 vol dir que tenim un 90% de probabilitats d’estar a la de les retencions. Res de mala sort. Farà ràbia, però és simple matemàtica.

També hi ha qui veu miracles en l’Univers. Vivim en un planeta ideal per la vida, prop d’una estrella també molt adequada, i en un Univers que té unes característiques que ho permeten. Si, per exemple la constant de gravitació, la càrrega de l’electró o la velocitat de la llum fossin lleugerament diferents, els estels no farien llum, els àtoms no es formarien, l’Univers seria erm i la vida no podria existir. Per tant, això és un miracle!

Però de nou, no. Des d’un punt de vista estadístic podríem pensar que es poden formar moltíssims Universos diferents. La vida, naturalment només apareixerà en aquells que per atzar tinguin les condicions que permetin que es desenvolupi. Aleshores aquells éssers vius podran dir “quina casualitat! Vivim en un univers fet a mida”. Simplement el que passa és que si no hi ha condicions, no hi haurà ningú per fer-se la pregunta. Per tant, si estem vius és inevitable que el nostre Univers sigui adequat per la vida.

Però tenim un cervell que ha evolucionat per saltar quan trobem relacions entre les coses. Això ens ha sigut extremadament útil per desenvolupar-nos com espècie intel·ligent, però també ens porta a enganyar-nos i veure misteris i casualitats “impossibles” on només hi ha el pur atzar o una necessitat estadística. Per això hi ha qui juga amb les xifres o amb els noms i acaba per descobrir presumptes connexions misterioses amb les que entretenir-se o, de vegades, ensarronar-nos.

15 comentaris :

J ha dit...

He mirat lo del Facebook i a mi també em coincideix l'Alasanid (noi ja és curiós ;-) ) amb un altra amic en la data d'aniversari.
Curiosament l'altre amic meu és professor de física.
Salut!

kika ha dit...

i a l'aeroport, la meva maleta sempre és l'última d'arribar.... perquè no en veig arribar cap més, ja que quan m'arriba la meva marxo!

Alepsi ha dit...

Curiós el tema dels aniversaris... m'he mirat la explicació matemàtico-probabilística i sí, té raó. Matemàticament es demostra... però costa de creure, eeeeeeh???

M'encanten les curiositats de la vida... fijo que mitjançant la probabilitat es pot demostrar que és més probable que Déu no existeixi que no que no existeixi.... (ui, el que he dit... xDDDD)

Carquinyol ha dit...

realment hi ha coses que tot i semblar-ho no són miracles, però hi ha d'altres que, si passessin, si es podrien considerar tals com ara: que el president espanyol parles català (ni que fos en la intimitat), que el president d'EUA fos negre, que el president del Congreso espanyol fos socialista i alhora fill de falangista, que el Barça estrenés entrenador i guanyes els tres principals títols aquell mateix any,...

oooh wait !!

;)

Clidice ha dit...

un article excel·lent i clarificador :) bon cap de setmana :)

Júlia ha dit...

M'encanta, m'encanta!!


Fantàstic, Dan, fantastiquíssim!!

Matgala ha dit...

Doncs a mi l'Alasanid també em coincideix amb un altre... que segur que no és cap dels que teniu vosaltres! I amb algú de la família que no és al facebook! Hauríem de mirar quines connexions estranyes té aquell dia :-P

Això em recorda una mica al que dic de les pàgines del google: quan busques una cosa, allò que t'interessa sempre està en una pàgina que no funciona... Serà perquè si l'obrissis veuries que no és tan interessant? :-D

Joana ha dit...

Que puguis trobar dos nascuts el mateix dia, no s'em fa estrany, però el percentagte el trobo altíssim només amb 40 persones, de fet conec 3 persones que van nèixer el mateix dia i any, però ni conec ni he conegut mai ningú que hagi nascut el mateix dia que jo i de ben segur que hi ha. M'ha encantat allò de que si no hi ha vida, ningú no es pot preguntar res.

Alasanid ha dit...

Començo a tenir por... Sobretot perquè vosaltres tres sou dels pocs que em teniu al facebook en el món blocaire... Però per una vegada està bé ser la víctima d'una coincidència.

Ah, coincidència hauria estat publicar l'article demà... XD però clar, seria una acció premeditada i a més a més els dissabtes fas festa jajaj.

Però bé, la veritat és que aquests errors estadístics es donen perquè tenim tendència a pensar que som el centre de l'Univers i en aquests estudis s'ha de contemplar a totes les possibles coincidències.

Casualitat seria que de cop s'acumulés tot l'aire de l'habitació en una cantonada i moríssim d'asfíxia...

Agnès Setrill. ha dit...

Doncs que de la meva època hi hagi tanta gent que va néixer al maig, no se si n'és tanta casualitat, tenint en compte que ens van "fabricar" éssent agost, per tant: calor, platja, vacances...

Carme Rosanas ha dit...

A mi també m'encanta el post!

Sílvia ha dit...

La veritat és que ens dones una informació molt curiosa i interessant al teu post...Molt bon escrit!

zel ha dit...

Però hi ha connexions curioses, el meu fill gran i jo vam néixer el mateix dia, i a la mateixa hora, segons deia el rellotge i ma mare, que era allà...i això fa il.lusió, i m'ensenya perquè tenim encara un cordó que ens uneix...

bajoqueta ha dit...

Jo tinc la teoria que me pose a la cua que em pose al super, sempre és la que va més lenta :) Hi ha una força misteriosa que me fastidia en això jajaja.

Efrem ha dit...

Gran post, això entra dins de la major probabilitat :)! Pel que fa això, crec que també és probable trobar-te amb algun amic en unes vacances, res de gran coïncidència, això és per l'afinitat donada entre ambdues persones.