Corrent (o caminant) sota la pluja

L’altre dia, a cal mugró, comentaven un problema dels més clàssics que corren en el món de les ciències aplicades a la vida diària. Si un dia hem de fer un recorregut sota la pluja, que és millor? Caminar o córrer? La tendència que tenim és a córrer més com més intens sigui l’aiguat, però això és una bona estratègia?

L’interessant és el mateix fet que no estigui clar. Que es pot trobar tota mena de respostes. Hi ha qui creu que el millor és anar corrent, altres creuen que com més corris més et mullaràs, i també hi ha qui acaba per concloure que tant se val. Doncs aquesta mateixa diversitat d’opinions ja ens indica que el problema no és tant senzill com semblaria. Com acostuma a passar, no es pot donar una resposta simple encara que la pregunta sembli simple. En general sembla que és millor córrer, però la realitat és que és un tema que amaga una gran complexitat.

Això és fa evident quan analitzem les maneres de mirar de resoldre’l. Moltes s’assemblen a un típic acudit de científics: Quan se li demana a un físic que expliqui com es comporta una vaca des del punt de vista termodinàmica la resposta comença dient “imaginem que la vaca és una esfera perfecta i de densitat constant...”. Doncs en el cas de la pluja, molts també comencen imaginant que la persona és un paral·lelepípede, que la pluja és constant en el temps i que cau perfectament vertical.

Unes situacions que, evidentment, ja ens allunyen de la realitat.

També es pot fer el que van posar en pràctica al programa “caçadors de mites”. Es van vestir amb roba de cotó i van passar sota la pluja. Un corrent i l’altre caminant. Després van pesar la roba per veure quanta aigua l’havia empapat. El resultat en el primer experiment va ser que era millor caminar, i en el segon, que era millor córrer. Les diferències, però, sempre van ser molt petites. De nou, això indica que petits detalls afecten molt al resultat (i que fer els experiments una única vegada no serveix).

Per exemple, quasi sempre es fan els càlculs considerant pluja vertical, però això no és sempre així. La pluja cau amb un cert angle. Les coses seran molt diferent si cau contra nosaltres, que si ho fa en el mateix sentit en que correm. Tampoc tenen en compte les gotes que regalimen. Només es consideren els impactes de gotes. Però un impacte no mulla únicament un fragment del cos ja que a mida que la gota regalima segueix mullant. Una gota al peu mulla menys que una gota al cap.

Per tant, la resposta senzilla ha de ser necessàriament, “depèn”.

El sentit comú diu que hauria de ser millor córrer. L’aigua que ens portem pel davant en una distància determinada és constant. Depèn només de la intensitat de la pluja i de la distància que recorrem. Per tant, l’important és la pluja que ens cau a sobre la closca. I aquesta dependrà del temps que passem a descobert, de manera que si correm anirà millor. Però, de nou, això aplica únicament a pluja vertical. Si cau en un cert angle ja no val el raonament. Aleshores l’ideal seria anar a la velocitat que compensés l’angle de caiguda aparent de les gotes sempre que caiguin en la mateixa direcció que correm. Si ho aconseguíssim podríem reduir al màxim els impactes a la part frontal i tot dependria de la mullena superior (és a dir, al cap). En aquestes condicions, no cal decidir si córrer o caminar sinó com adaptar-se a la velocitat i angle de caiguda de la pluja.

Hi ha qui ha fet una aplicació per calcular-ho que inclou bastants variables que cal considerar (però no totes). Si us voleu entretenir podeu anar posant diferents xifres. No sabreu si és millor córrer o caminar, però al menys veureu segons les condicions la cosa pot variar moltíssim.

Al final tant se val. Després de tot, ni les vaques són rodones perfectes ni els càlculs ens serveixen de gaire quan ens trobem a un costat del carrer i hem de creuar sota un xàfec. Jo faig el que em demana l’instint que més o menys és “córrer més com més plogui”. Potser seria millor caminar, però la diferència és tant poca que ja m’és igual.

Encara que, en realitat, el millor (a més de comprar un paraigües) si que és calcular-ho per aquella pluja determinada. Sobretot perquè gairebé amb tota seguretat, quan tingués els càlculs enllestits ja hauria deixat de ploure.