En ocasions es fa difícil de fer públics els resultats dels treballs de recerca que es fan. Sempre cal anar amb compte d’explicar molt be el que s’ha fet, el que s’ha descobert i quines són les implicacions. Tot i així, amb molta freqüència el que acaba per transcendir al gran públic és substancialment diferent d’allò que realment han descobert. Però hi ha ocasions en que les precaucions cal portar-les al límit, perquè si ens limitem al titular podem treure conclusions totalment errònies i fins i tot perilloses.Segur que això els va passar a uns investigadors que fa poc havien de decidir com presentaven un treball que aparentment afirma que tenir un cert grau d’alcohol en sang disminueix la mortalitat en casos de traumes al cap i lesions cerebrals. I és que un treball com aquest, si no vas amb compte, de seguida hi haurà qui el farà servir com excusa per conduir borratxo.
En realitat ja hi havia alguns treballs que suggerien que un cert nivell d’etanol en sang feia disminuir la severitat de les lesions al cervell. Ara, però, han fet un treball agafant molts més pacients al llarg de molt temps i les dades confirmen aquesta tendència. Però, és clar, cal mirar atentament que diuen les dades i quines conclusions se'n poden treure.
El que han analitzat és si hi havia alguna relació, en el cas de persones que ingressaven a hospitals per accidents, entre els nivells d’alcohol en sang i factors com la supervivència, els dies d’ingrés, els dies que van necessitar respiració assistida, la severitat del coma o el grau de severitat de les lesions cerebrals. I el cas és que van trobar petites, però significatives, diferències entre els pacients que no tenien alcohol en sang i els que si que en tenien.
Per exemple, en els dos grups estudiats, el percentatge de morts va ser del 9.7 % en els que no havien begut i del 7.7 % en els que si. La diferència és molt petita, però l’estadística diu que no és per atzar. Igual passava amb el temps que van haver d’estar connectats a un aparell de respiració artificial. 7.9 dies els que havien begut, 8.7 dies els que no. I amb la resta de paràmetres, les dades van ser semblants. Diferències molt petites, però sempre millor en el grup que havia begut.
Això vol dir que és millor tenir alcohol en sang? Doncs òbviament no. Haver begut augmenta, i molt, la probabilitat de patir un accident amb possibles lesions cerebrals, una dada que no queda compensada (ni molt menys!) per un petit efecte beneficiós de l’alcohol. La qüestió interessant és una altra.
Si realment aquest efecte protector existeix caldria comprendre el motiu. S’especula sobre si l’alcohol baixa la temperatura del cos i això té un efecte retardant la mort de les neurones en cas d’hemorràgia al cervell. També pot ser que sigui pels canvis que l’alcohol indueix en els nivells d’algunes hormones, per canvis en el flux sanguini o en el consum de glucosa. El cas és que encara no ho sabem, però val la pena investigar-ho. A més, si entenguéssim el que està passant potser valdria la pena administrar una petita quantitat d’alcohol a pacients amb traumatismes cranials. Si això reduís una mica les lesions potser donaria una mica més de temps als metges per intervenir.
De totes maneres, l’estudi no està lliure de crítiques. Per exemple, només han inclòs els pacients als que s’havia fet la determinació d’alcohol en sang. Això sembla normalíssim, però exclou moltíssims pacients als que no es va fer cap determinació. Podria ser que les conclusions només serveixin per un grup de pacients que van arribar a determinats centres on feien aquestes mesures.
A més, cal anar amb compte amb les dades. Estudis en animals havien generat resultats similars però només a dosis baixes d’alcohol. Quan la quantitat d’etanol augmenta una mica, aquest efecte protector desapareix. Molt probablement passi una cosa semblant en els humans.
Per tot això és comprensible els esforços dels investigadors insistint que ells, de cap manera aconsellen prendre alcohol per reduir el risc de lesions cerebrals.
En realitat el consum d’alcohol augmenta molt aquest risc. Al final la dada que si que cal tenir present és que amb un nivell d'alcohol del 0.5 el risc d'accident es multiplica per sis. I si arribem a un nivell de 0.8 el risc d'accident augmenta cent vegades. Això és el que compta, i la resta és només interessant des d'un punt de vista bioquímic.
12 comentaris :
Dan, tinc por de pensar en el tractament que li donaran en el '20 minutos' a aquesta notícia !!!
El cas és que és curiós, el tema... òbviament no compensa el fet d'anar begut i conduir... clar, puja el risc d'accident i, per tant el de patir qualsevol tipus de lesió (entre elles les cerebrals).
De tota manera, que tingui aquest efecte, l'alcohol trobo que és un bon camí d'estudi que pot ajudar a comprendre una mica més el funcionament del cervell... interessant.
Per això serveixen aquests estudis: per una banda emprendre vies d'investigació i per l'altra fornir de titulars poc assenyats a la premsa :)
Carquinyol. He he. Que dolent que ets. Però tens raó. A veure com ho diuen!
Alepsi. Realment cal tenir-ho tot en compte, que si no es poden treure conclusions ben aberrants. Pero si que resulta curiós si hi ha un mecanismes al darrera.
Clidice. Millor quedemnos amb la primera utilitat, no? :D
Això és com en aquelles estadístiques que diuen que un ##% (inferior al 50) dels morts a la carretera anava begut i que la solució és veure.
Com sempre que hi ha estadística no només s'ha d'entendre si no que a més a més s'ha de saber treballar la part matemàtica.
I si no sempre es pot recórrer a la casualitat XD
Oh, Alasanid, no és que no tinguin accidents, és que l'alcohol disminueix el risc de mort, segons els científics que han fet l'estudi!
Escolta, Dan, has dit que l'alcohol fa baixar la temperatura corporal? I com és que els russos s'inflen de vodka? Per què quan has begut no tens mai fred?
És realment curiós. Segons es dongui la informació, pot ser perillós, però estem on sempre, una cervesa no fa mal, una caixa de cerveses si. No vull fer apologisme de l'alcohol. I això passa en totes les races? Perque em ve al cap allò dels japonesos, que metabolitzaven l'alcohol més lentament.
Alasanid. Realment hi ha qui fa unes interpretacions molt curioses de la vida.
Júlia. El problema és que una cosa són els efectes i una altra és la percepció que ens dona. Podem tenim sensació de calor amb l'alcohol, encara que la temperatura corporal en realitat no es modifiqui.
Joana. Uix, els efectes sobre els japonesos poden ser qualsevol cosa. Però realment la deficiència en aldehid-deshidrogenasa els senta fatal.
això dels rusos jo ho havia entès diferent: si l'lalcohol fa baixar la temperatura del cos aleshores deus tenir menys sensació de fred no?
No! Si baixa la temperatura del cos tens sensació de fred. I això és una de les coses que l'alcohol altera. Per això és una bestiesa donar conyac a algú que ha patit hipotèrmia. Tindrà sensació de calor, però en realitat el seu cos es refredarà més.
Òndia! Curiós és, sobretot perquè és tan contradictori al que ens tenen acostumats a sentir (em refereixo només a que sentir la paraula alcohol gairebé és sinònim de mortalitat...) Em recorda al fet de que la majoria de substàncies que a certes dosis són terapèutiques però a la que ens passem són letals...
Tot te dues cares, però en el cas de l'alcohol, està molt decantat cap al costat fosc.
Publica un comentari a l'entrada